www.elperiodico.cat
3 de juny de 2010
El Romea presenta 'Angelina o el honor de un brigadier', àcida paròdia del drama romàntic
JOSÉ CARLOS SORRIBES / Barcelona
El director i productor teatral Juan Carlos Pérez de la Fuente parla amb tant fervor d'un «home petitó, lleig, catòlic i sentimental» que les seves paraules inviten a sortir corrents a comprar les entrades. Aquest home peculiar és Enrique Jardiel Poncela (1901-1952), de qui Pérez de la Fuente estrena avui al Romea, dins d'una exitosa gira, Angelina o el honor de un briga dier, una de les obres capitals d'un dramaturg a reivindicar, segons el director madrileny, com a gran renovador de l'escena espanyola, «amb el seu teatre de l'inversemblant, pont cap al teatre de l'absurd».
Personatges d'època. Chete Lera i Soledad Mallol, en una escena. Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 72 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Desgranada per Pérez de la Fuen te, la biografia de Jardiel és pur teatre. Va passar de «la glòria a l'infern». Literal. Arruïnat i abandonat, va morir en la misèria fins al punt que Fernán Gómez li donava diners, «perquè no li arribaven per menjar». Abans va ser un novel•lista prohibit pel franquisme i un autor teatral de gran èxit amb Angelina o el honor de un brigadier (1932), Los ladrones somos gente honrada (1941) i Eloísa está debajo de un almendro (1943). La seva fama va arribar fins a Hollywood, on va viatjar per exercir de guionista i fins i tot va fer per a la Fox una versió cinematogràfica de l'obra que es podrà veure al Romea fins al 20 de juny.
En tot just 15 dies va escriure aquesta paròdia dels drames romàntics i del mite de Don Juan Tenorio. «Un paio lleig com ell era un gran seductor, sobretot amb les dones dels militars», recorda Pérez de la Fuente. Aquest «drama amb aspecte de comèdia» se situa el 1880, en un moment patètic de la política espanyola com va ser la Restauració, presagi de la decadència amb el desastre colonial.
Chete Lera i Soledad Mallol, una de Las Virtudes, encapçalen el repartiment de la història de Don Marcial, el brigadier que ha de netejar el seu honor perquè la seva filla, Angelina, s'escapa amb un pretendent el dia de la seva petició de mà. Però el galant no només festejava la filla, també la mare (Soledad Mallol). Material de primera per a l'àcid teatre en vers de Jardiel.