El TNC acull una producció del Principal de Palma per
oxigenar el pont cultural, un díptic sobre l’arxiduc Lluís Salvador
Si la Xarxa Alcover permet que petites produccions
del Principat, el País Valencià i les illes Balears voltin més enllà del
seu territori propi, ara el TNC reforça una línia de suport al teatre
mallorquí amb la presència dels dos monòlegs La nit de Catalina Homar i Les
darrreres paraules (d’avui fins diumenge a la Sala Petita). Ahir, Xavier
Albertí, director artístic del TNC, i el conseller de Cultura del Consell
de Mallorca, Francesc Miralles, van convenir repetir l’experiència més
cops. La producció del Teatre Principal de Palma, de fet, implica dos
retrobaments més encara: el dels novel·listes José Carlos Llop i Carme
Riera amb el teatre i els dels mateixos protagonistes, l’arxiduc i una
de les seves amants i masovera de s’Estaca. Els dos actors de l’escena (Andreu
Benito i Catalina Solivellas) reivindiquen les seves inquietuds
socials i culturals, depassant de molt la imatge frívola que s’ha fixat en
la memòria dels illencs.
El director Rafel Lladó, quan era estudiant, va
suspendre el treball de recerca sobre el personatge de Catalina perquè
cap dels testimonis que l’havien conegut en vida van voler dir-li res. Hi
havia un pacte de silenci a s’Estadella. I és que molts dels ciutadans van
celebrar que l’arxiduc hagués volgut instal·lar-se al seu municipi i
miraven de beneficiar-se’n econòmicament, però hi havia la por que els
arrossegués per fruir del seu desig. Ara, Llop ha desenterrat molts dels valors
de Catalina Homar i, probablement, també més d’una contradicció. Filla
d’un fuster, va instruir-se amb el suport de l’arxiduc i li va demanar
viatjar arreu. Li agradava tocar a terra i a la mar i es va cuidar del
rendiment de les terres i les vinyes de s’Estaca. Va presentar un
destil·lat, la malvasia, a les exposicions universals de Barcelona,
Chicago i París i va rebre algun premi i tot. L’obra exposa com una Catalina
Homar sense rancúnia ni retrets prova d’explicar als seus convilatans què
va passar amb l’arxiduc i què va fer ella per lluitar pel benestar dels
camperols (donant millor paga a dones i nens que fins aleshores i
permetent que, els dies de mala mar, els mariners poguessin fer un jornal
treballant a les finques per no patir massa la precarietat econòmica).
El text de Carme Riera, que ressona a la novel·la
homònima, guanyadora del premi Sant Joan de les Antigues Caixes Catalanes
s’ha desgranat, segons el seu director, Rafel Duran, “molt des del primer
pla”, comptant que hi haurà una gran proximitat amb els espectadors.
Duran ja va fer una celebradíssima adaptació de la novel·la de Llorenç
Villalonga Mort de dama, escrita el 1931, que revelava la fi d’una època, que
probablement va començar a esllanguir-se amb la mort de l’arxiduc el 1915
en un castell a l’actual Txèquia, just al començament de la Primera Guerra
Mundial.
Una icona
L’arxiduc Lluís Salvador és un cas únic. La seva
excentricitat i les seves contínues contradiccions el feien el blanc de
les mirades. Anava, sovint, tan brut, que alguns cops el confonien amb el
cotxer. Quan havia d’anar a la cort austríaca, un cop l’any (com a obligació
aristocràtica), ho feia amb un vestit arnat en què posava les medalles per
tapar els forats, estratègicament. Per una altra banda, va viure molt
malament l’exili quan des dels 12 anys les forces piemonteses van
amenaçar-los. Des de sempre va viatjar en vaixell i feia estada a diverses
cases, com ara a Mallorca (on podia estar-se vorados mesos al cap de l’any).
Era on més estada feia, juntament Trieste i Alexandria. Duran dubta si en
aquests altres indrets també es va prodigar la llegenda a l’entorn d’aquest
personatge, que acabaria per signar 80 llibres (sovint, ho feia amb
l’ajuda de col·laboradors que no els hi permetia signar; un d’ells va ser
l’avi de Carme Riera) i parlar fins a 14 llengües. Duran insinua que potser
va provocar mossèn Alcover perquè va avançar-se-li a fer un recull de
rondalles. També va protegir Verdaguer i va recuperar el valor de
Raimon Llull.
+ info – publicat per
Jordi Bordes – Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada