La marató del Barcelona Pensa i el cicle
Escenes de Filosofia i Teatre treuen el pensament de les aules
Quan l’èxit de la Biennal de Pensament de
Barcelona Ciutat Oberta encara està calent, apareixen al calendari dues noves
cites imprescindibles per als amants de la filosofia que se situa a peu de
carrer: la cinquena edició del festival Barcelona Pensa i el segon cicle
Escenes de Filosofia i Teatre, que s’aixopluguen sota el paraigua de +Biennal.
Filosòficament -valgui la redundància- comparteixen una màxima: “Treure la
filosofia del seu vessant més acadèmic, dels seus espais de confort i de la
hiperespecialització. També hi ha una reivindicació de la filosofia i el teatre
de l’època clàssica, dels grecs, que tenen una potència molt forta de tipus
polític”, diu el filòsof, escriptor i professor Enric Puig Punyet, comissari
del cicle muntat entre La Maleta de Portbou i La Perla 29.
El Barcelona Pensa proposa fins a 30
activitats seguides en 38 hores, els dies 14 i 15, un format de marató que
comprimiran els anys que hi hagi el Ciutat Oberta i estendran els anys que no
coincideixin. El problema és que reben una allau de propostes tan gran que
enguany faran en dos dies (i les seves nits) el que donaria per muntar una
setmana d’activitats. Des de fa cinc anys el festival, vinculat a la
Universitat de Barcelona, ha esmolat l’enginy per presentar nous formats
originals i atractius, per exemple, un Trivial filosòfic, una audioguia per a
l’exposició de Raimon Panikkar, una olimpíada filosòfica per a 200 estudiants
de secundària i un concurs de fotofilosofia en què competeixen 300 alumnes.
“Això no necessàriament ha de rebaixar el nivell. La filosofia acadèmica té el
seu atractiu intrínsec, però es pot trobar filosofia en moltes coses i la gent
té interessos filosòfics. Potser no té un bagatge sistemàtic o no té els
conceptes, però això no fa falta per plantejar-se preguntes”, diu la
codirectora de la cita i professora de la UB Núria Sara Miras.
Filosofia encarnada en teatre
El cicle Escenes de Filosofia i Teatre tindrà
lloc del 8 al 10 de novembre a la Biblioteca de Catalunya. S’hi celebraran
diverses converses i també s’encarnarà la filosofia en representacions
teatrals. La particularitat és que, a banda de fer caure les parets de
l’acadèmia, també busquen estratègies per trencar els límits formals propis de
les dues disciplines, per exemple fent que els ponents no tinguin uns discursos
tancats, sinó que els elaborin a partir de l’espectacle compartit amb el
públic. Així, “l’experiència teatral emergeix com una experiència més profunda
de pensament”, explica Puig. Per això un dels espectacles és Watching Peeping
Tom, d’Alícia i Àlex Gorina, una conferència sobre la relació entre
l’exhibicionista i el voyeur que de mica en mica canvia de format i s’acaba
teatralitzant.
La temàtica d’aquest any, curiosament, és el
silenci. “En els temps que corren estem molt acostumats a la dispersió, la
sobreinformació, la mediatització, però en canvi en el teatre tens una relació
molt íntima amb el que passa -observa Puig-. Al teatre s’estableix un diàleg
profund i fructífer perquè hi ha uns codis a partir dels quals algú té el poder
de parlar i algú cedeix la paraula i guarda silenci”. Per això la posada en
escena de Les fronteres del diàleg,de Claudio Magris, amb l’actriu Màrcia
Cisteró i la direcció d’Oriol Broggi, donarà el tret de sortida al cicle. El
text reflexiona sobre com “en un moment de relativisme cultural en què sembla
que totes les veus estan al mateix nivell, hi ha gairebé una forma de censura
contemporània perquè sembla que no puguem deixar de parlar, i l’emissió
constant de veus, sense el silenci per dialogar, fa que parlem sense dir gaire
res”, explica Puig.
També s’hi podran veure peces semimuntades més
experimentals, dirigides per Ferran Utzet o Max Grosse, com Babel bubble (que
parla de la incomprensió lingüística), Exercici d’estil (25 variacions sobre
una microescena utilitzant també la imatge audiovisual), Sota la màscara (la
reflexió sobre la condició humana a partir de la idea de la mala fe de Sartre)
i Make the world great? (una anàlisi dels populismes contemporanis). Entre els
convidats al cicle hi ha noms d’àmbits diversos com l’escriptora Belén Gopegui,
el director escènic Xavier Albertí, el dramaturg Sanchis Sinisterra, el
professor d’audiovisuals Jordi Balló, el cineasta Isaki Lacuesta o els mateixos
coorganitzadors Josep Ramoneda i Oriol Broggi.
Una marató ‘non-stop’
El Barcelona Pensa és un festival creat de
manera artesanal i pràcticament sense recursos que s’escampa per diversos
espais culturals de la ciutat i està obert a rebre propostes. Les més
singulars, aquest any, seran una visita guiada a la presó Model i una al Fossar
de la Pedrera per parlar de polítiques de memòria. Per això diuen que és el lloc
per a figures emergents i formats experimentals, en comparació amb els noms
internacionals del Ciutat Oberta. Ara bé, hi segueix havent un reguitzell de
filòsofs coneguts per públics amplis que presenten llibres, com ara Josep Maria
Esquirol, Joan-Carles Mèlich, Ramon Andrés i la taula de dones que encapçala
Fina Birulés.
Les principals convidades seran Remedios Zafra
(que parlarà d’ Entusiasme i precarietat en la cultura ) i Donatella di Cesare
( És l’hora que la filosofia torni a la ciutat ). Les temàtiques que abraça el
festival, però, van des de la vida extraterrestre fins al desig i els cossos.
“La filosofia, que té una aparença de ser tradicional i conservadora, en
realitat està pensant de coses molt pròximes”, diu Miras. L’any passat van
atreure 2.000 persones en dos dies.
+ info – publicat per
Laura Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada