Noms propis als Pastorets

www.vilaweb.cat

27 de desembre de 2001

PEP MARTORELL .

Els desapareguts Xavier Fàbregas i Joaquim Vilà i Folch, veritables divulgadors i dignificadors del gènere, al costat de Josep Romeu i Figueras i de l'antropòleg Joan Prat, amb uns estudis molt suggerents, són algunes de les persones que han donat prestigi a la teatralitat popular, representada pels Pastorets. Dues publicacions de la dècada dels noranta fan una descripció interessant d'aquest fenomen, molt més enllà de la llista anual, no del tot fiable, que ofereix l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Àngels, diables... i pastorets, de Ferran Baile, i Els pastorets del nostre temps, de Martí Rosselló i Lloveras, fan un repàs prou exhaustiu a la realitat actual. Més enllà de les nostres comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és inevitable tenir en compte les versions que es duen a terme a Girona (Grup Proscènium, versió pròpia), l'Ametlla de Merola (Francesc d'A. Picas), Berga i Molins de Rei (Frederic Soler Pitarra), Calaf (Folch i Torres), Mataró (Sala Cabañes, Ramon Pàmies), Olot i Barcelona (Jove Teatre Regina, Pastorets Superestel de Ricard Reguant; Ramon Pàmies a Gràcia i Sants; Folch i Torres al Foment Hortenc...). A Andorra (Sant Julià de Lòria), les Illes (Ciutadella i Maó, on es denominen pastorells) i en menor grau al País Valencià (Alcoi), també hi ha tradició lligada al gènere.

Mataró i Vilassar de Mar, entre els més antics

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

R.P. Mataró

Els Pastorets que es representen a Mataró i els que es fan a Vilassar figuren entre els més antics de Catalunya, on la dèria d'aquesta representació és de començaments del segle passat. Enguany, els de Mataró fan 85 anys i els de Vilassar 80. Entre els més antics també hi ha els de Rubí, que tenen 77 anys, els de Calaf (76) i els de Figueres (77). Entre els més coneguts a banda dels que es representen a la sala Cabañes de Mataró hi ha els del Vendrell, els de Berga i els de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al terme municipal de Puig-reig (Berguedà), entre altres.

Els Pastorets aterren als teatres i casals de tot el Maresme a partir d'avui

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

Catorze grups de la comarca han preparat aquest any la representació més típica de les festes nadalenques Les versions lliures guanyen cada cop més terreny a les més tradicionals, de Folch i Torres i Ramon Pàmies

R. PALOU .

Mataró

Catorze pobles del Maresme ja ho tenen tot a punt per representar els Pastorets en qualsevol de les versions conegudes o en adaptacions lliures que prometen divertir, de nou, un públic familiar. Tot i que aquest any Argentona va avançar a abans-d'ahir, diumenge, l'estrena de l'obra, la majoria de grups escenificaran els seus Pastorets a partir d'avui, i fins després de Reis en molts dels casos. La proliferació de versions lliures, o de signes d'identitat propis en moltes de les representacions, dóna fe de l'arrelament de l'obra més nadalenca de l'escena catalana a la comarca. A Vilassar de Mar, els Pastorets compleixen aquest any el 80è aniversari. Des d'avui i fins passat reis, els teatres i les sales polivalents de catorze pobles del Maresme són zona reservada a els Pastorets. L'obra més tradicional de les festes de Nadal es torna a representar i són majoria els grups de la comarca que opten per les dues versions més tradicionals de les quaranta que es calcula que hi ha actualment arreu del territori de parla catalana: L'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres i L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Tot i que aquests dos textos continuen imposant-se, són cada cop més els grups que opten per una versió lliure o, com a mínim, per la introducció d'elements propis en els seus Pastorets. Aquesta tradició de personalitzar les versions és cada cop més estesa arreu de Catalunya, on es calcula que per aquestes dates hi ha 200 grups que representen aquest autèntic best-seller del teatre popular. Aquesta quantitat és a més orientativa, tenint en compte les nombrosíssimes escenificacions que es fan en escoles, casals o agrupacions petites i que queden fora dels registres que controla la secció de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat. La representació dels Pastorets troba el seu origen en la societat medieval. En un principi, l'obra es feia a la nit de Nadal a l'interior de l'església. L'objectiu era celebrar el naixement de Jesús i l'adoració dels pastorets a l'infant.

Va ser precisament la participació activa dels pastors la que va acabar donant nom a l'obra, que va donar peu a les primeres versions durant el segle XIX i es va estendre arreu del país durant el segle XX. Actualment, la popularitat dels Pastorets és tan gran que només pot comparar-se amb la de la Passió. Les representacions que es podran veure al Maresme es faran a partir d'avui amb una única excepció: la del grup parroquial d'Argentona, que va avançar a diumenge l'estrena de l'obra. En la majoria dels casos, els Pastorets s'escenificaran fins passat Reis, amb menció a part per al grup de la sala Cabañes de Mataró que, amb deu, es tornarà a convertir en el que protagonitza més sessions a tota la comarca. Aquest any en faran un total de deu, amb la qual cosa allargaran el Nadal dels seus espectadors fins al pròxim 20 de febrer. Els més antics Amb els Pastorets de Mataró plenament consolidats com un dels grans referents de tot Catalunya, altres grups de la comarca es guanyen any rere any un espai entre els més antics. Aquest any, el Patronat Teatre de Vilassar de Mar arriba al 80è aniversari de la seva primera representació. Cada any fidel a la cita, i amb alguns actors que es mantenen al grup d'ençà de la primera edició.

Els Pastorets guanyen ritme i espectacularitat a Mataró amb més música i efectes especials

www.vilaweb.cat

25 de desembre de 2001

L'obra, dirigida aquest any per Josep Maria de Ramon, mou més de 340 actors

MÒNICA BERNABÉ .

Mataró

Els Pastorets de Mataró seran aquest any molt més espectaculars, tindran més ritme i guanyaran en riquesa argumental. L'obra, dirigida enguany per Joesp Maria de Ramon, es podrà veure demà, festivitat de Sant Esteve, a la Sala Cabañes, i nou dies més de gener i febrer. Mou més de 340 actors, professionals i aficionats, a més del cor, músics i tècnics. Aquest any hi ha novetats en el vestuari, en els efectes especials i en algunes coreografies. El text, però, continua sent el mateix, L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, però es redueix el temps de l'espectacle. Dura tres hores, en lloc de les tres i mitja d'altres anys. Els Pastorets de Mataró es presenten demà a la Sala Cabañes farcits de novetats. Per començar, el director ja és nou. Josep Maria de Ramon substitueix Carles Maicas que ha estat al capdavant de l'obra durant dos anys amb l'objectiu, precisament, de no caure en la rutina i donar un aire nou a la representació. Així mateix, el director musical s'estrena: Jordi Lluch. Aquest any l'obra l'única que incorpora música a tot Catalunya guanya ritme. D'una banda, s'ha reduït el temps de l'espectacle en mitja hora, i s'ha potenciat la música: l'Orquestra de Cambra de la Sala Cabañes compta amb un músic més i arriba als 17, i el cor de dalt de l'escenari guanya protagonisme, conjuntament amb el que és a baix, amb l'orquestra. També s'han modificat algunes coreografies del pròleg de l'obra amb la mateixa finalitat de conferir més ritme a la representació. La música, però, continua sent la mateixa, amb les peces escrites expressament per als Pastorets de Mataró pels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. Així mateix, milloren els efectes especials. Per exemple, es potencia l'escena de l'infern amb més foc i fum. I s'augmenta l'utillatge dalt l'escenari durant tota la representació. A més, l'àngel i el dimoni experimenten un important canvi d'imatge. D'altra banda, l'obra guanya en riquesa argumental, de manera que «a cada escena hi passa alguna cosa», segons explica el director, Josep Maria de Ramon. Els Pastorets de Mataró mouen aquest any més de 340 actors, professionals i aficionats, un centenar dels quals són infants, que fan torns. L'obra es podrà veure demà, i els dies 30 de desembre, 1, 6, 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.

Vuitanta-cinc anys d'història

el punt
25 desembre 2001

MÒNICA BERNABÉ . Mataró
La primera representació dels Pastorets de Mataró es va fer el 25 de desembre de 1916, en un escenari improvisat al cafè del Centre Catòlic de Mataró. Sota la batuta de mossèn Josep Plandolit, un grup de joves entusiasmats pel teatre van posar en escena L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. L'èxit de la primera representació i de les que es farien als anys següents va fer que el local del cafè aviat quedés petit i fos necessari buscar un altre escenari. El 1933 es va estrenar la Sala Cabañes que, a partir d'aleshores, es va convertir en l'escenari per excel·lència dels Pastorets de Mataró. La representació va guanyar embranzida, amb nous quadres, decorats, peces musicals i efectes escenogràfics que es van fer populars arreu de Catalunya.Fa 20 anys l'Ajuntament de Mataró va declarar els Pastorets com a patrimoni cultural de la ciutat.

Quatre-centes persones fan cistella a Mataró pels malalts d'esclerosi múltiple

www.vilaweb.cat

7 de desembre de 2001

La Federació Catalana de Basquetbol organitza una jornada per recaptar fons per investigar la patologia

MÒNICA BERNABÉ .

Mataró

Quatre-centes persones van participar ahir a Mataró en la jornada organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol per recaptar fons per als malats d'esclerosi múltiple. La jornada, que també es va celebrar a tretze municipis més de Catalunya sota el lema Encistella i mulla't, consistia en una competició de tirs lliures que es va realitzar al centre comercial Mataró Parc. Els participants havien d'abonar 500 pessetes per a la Fundació Esclerosi Múltiple i, a canvi, podien intentar fer bàsquet durant un minut. Per cada cistella aconseguida, els patrocinadors de la jornada abonaven 25 pessetes també a la Fundació.
. A la dreta, un altre dels participants a la jornada. Foto: M.B.
Unes 400 persones es van mullar ahir a Mataró per l'esclerosi múltiple jugant a bàsquet.

La Federació Catalana de Basquetbol va organitzar una competició de tirs lliures a Mataró Parc, on es van instal·lar tot un seguit de cistelles a la zona del mirador. Només calia pagar 500 pessetes. Tots els fons recaptats es donaran a la Fundació Esclerosi Múltiple que té diversos centres de dia per als malalts d'aquesta patologia neurològica. Bona part dels diners, però, es destinaran especialment a la investigació de la malatia. Entre les persones que van passar ahir per Mataró Parc a fer cistella, va destacar el secretari general d'Esports de la Generalitat, Salvador Camuñas; el president de la Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet; el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Francesc Melero; la regidora adscrita a l'alcaldia, també de Mataró, Alícia Romero; i l'exjugador de bàsquet Josep Maria Margall. La jornada la van amenitzar les cheerleaders de la Unió Esportiva Mataró, la coral la Nota, i membres de la Sala Cabañes de Mataró. En l'organització van participar la UE Mataró, la AE Boet Mataró, i la CE Valldemia.

«L'auca del senyor Esteve» s'ajorna fins al febrer

el punt
5 desembre 2001

La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme ha decidit ajornar les noves representacions de L'auca del senyor Esteve fins passat el Nadal. Després de les sessions que es van fer el cap de setmana passat al Teatre dels Seràfics d'Arenys de Mar, la peça de Santiago Rusiñol no es tornarà a representar fins al primer cap de setmana, 2 i 3, de febrer i a Canet de Mar. L'obra ha superat amb escreix el miler d'espectadors en les representacions que s'han fet a Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Després de l'estrena a Sala Cabañes de Mataró, l'objectiu de l'equip és fer voltar L'auca arreu de la comarca i de les poblacions a les quals pertanyen els tretze grups que han participat en el macroprojecte escènic. Després de Canet, l'obra es pordrà veure inicialment a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella, el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i el 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny.L'auca del senyor Esteve és el magnífic resultat del treball en conjunt de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme que es va donar a conèixer l'any passat i que ha aconseguit reunir un equip d'un centenar de persones en un projecte comú, per primera vegada a la comarca.

El punt de trobada de les entitats

el punt
2 desembre 2001

ELENA FERRAN . Mataró

El centre és més un punt de trobada per a molta gent però també és un barri on falta la vida de les entitats que sí que tenen altres zones de Mataró. En ocasions moltes entitats s'hi troben o s'hi manifesten, però n'hi ha poques que hi tinguin la seu. Molts veïns participen en les activitats que organitza el Foment Mataroní, al carrer Nou, que també fa les funcions d'escola d'adults i cursos de formació. Els Capgrossos de Mataró també és una de les entitats que té el local a l'antiga presó, edifici que fa poc ha estat declarat bé nacional d'interès cultural. I a pocs metres, hi ha els actors que formen part de la Sala Cabañes. El centre pren vida amb les entitats durant la festa major, quan les múltiples colles de les figures s'apoderen de l'ajuntament per uns dies.

Josep Canals i Pere González. : «És incomprensible que Mataró no tingui encara conservatori»

el punt
1 desembre 2001

Enyorats?-
JOSEP CANALS «No, perquè crec que es comença una nova etapa, encara que es mantingui la mateixa línia que vam iniciar nosaltres i que pretén culminar el nostre treball. A més, no perdrem el contacte amb el centre i, de tant en tant, ens hi deixarem veure.»

PERE GONZÁLEZ «No, tot al contrari. Segueix la feina que hem fet durant tant de temps i això sempre és satisfactori.»

Què en destacarien d'aquests quaranta anys? -
(J.C.) «El resultat del treball a través dels alumnes que, en alguns casos, han fet una brillant trajectòria fora de Mataró. Per citar-ne només uns quants: Francesc Cortés, Joan Vives, Francesc de Paula Soler, Miquel Fernández, Rosa Mateu i un llarg etcètera.»

La música continua interessant com abans? -
(P.F) «Recordo amb especial afecte la posada en marxa de l'Orquestra de Cambra Ciutat de Mataró del centre, que va fer diferents concerts amb música del mestre Enric Torra, entre altres repertoris. Malauradament l'Ajuntament no va donar suport a la iniciativa i hi vam haver de renunciar.»

Diuen que és un bon complement per formar-se com a persona.
(J.C.) «Penso que molt més. A escola no s'ensenyava i jo sóc músic perquè a casa el meu pare també ho era. Ara s'educa els infants i se'ls motiva a descobrir la música, facin o no facin després estudis especialitzats.»

Mataró ja té cobertes les necessitats musicals?
(P.G.) «La música desperta la sensibilitat de la gent. Un músic sent diferent, sobretot perquè s'ha d'expressar i comunicar amb el seu instrument.»

TERESA MÁRQUEZ

Mataró inaugura l'Escola de Música Liceu amb un concert de jazz, guitarra espanyola i lírica

el punt
1 desembre 2001

Els responsables prometen mantenir la «trajectòria brillant» de l'Escola de Música del Centre Catòlic a la qual substitueixen

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

L'Escola de Música Liceu de Mataró antiga Escola de Música del Centre Catòlic es va presentar ahir en societat amb un concert a Sala Cabañes. El Conservatori Superior de Música del Liceu, del qual depèn el centre mataroní, va organitzar una vetllada amb breus actuacions de professors i alumnes de gèneres tan diferents com el jazz, la lírica o la guitarra espanyola. En els parlaments anteriors a les actuacions, tant el president del Centre Catòlic, Claudi Uñó, com el president del Conservatori, Rafael de Gispert, van destacar la necessitat de mantenir la línia iniciada ara fa quaranta anys, quan l'escola va contactar amb el Liceu per ser-ne la filial i, alhora, de promocionar els estudis musicals d'alt nivell a la comarca.
+ A l'esquerra, la soprano Claudia Rodríguez acompanyada per l'Orquestra de Cambra. A dalt, intèrprets de l'aula de cant i a baix recital de guitarra flamenca per Juan Pérez. Foto: T.M.

Claudi Uñó va encoratjar la nova direcció de l'escola de música a continuar amb el mateix dinamisme demostrat per l'equip anterior i, al mateix temps, els va demanar un nou impuls per fer del centre un referent musical a la comarca. «És un moment d'il·lusió remarcable que ens porta a defensar la formació musical de gran nivell», va assenyalar. D'altra banda, el president del Conservatori Superior de Música del Liceu, Rafael de Gispert, va felicitar la tasca realitzada aquests anys pel Centre Catòlic «una tasca cultural que honora la institució que l'acull» i va assenyalar que el Liceu, com a primera institució musical a Catalunya sense ànim de lucre, «es compromet a seguir treballant amb la mateixa voluntat de servei de sempre per garantir la brillant trajectòria de l'escola mataronina.»Concert variatEl públic de Sala Cabañes ha pogut fer un tast del que s'ensenya al Conservatori Superior de Música del Liceu. De la mà dels professors i d'algun alumne avantatjat es va encetar l'actuació amb dues peces de jazz, a càrrec d'una formació on destacava el trompetista Ivó Oller. Seguidament es va donar pas a un recital de guitarra on Juan Pérez homenatjava el saber fer de Paco de Lucía interpretarant la taranta Fuente y caudal.La lírica va ser la protagonista de l'última part del concert amb la interpretació de la peça Bella figlia dell'amore, de l'òpera Rigoletto, de Verdi a càrrec de quatre solistes i el concert de l'Orquestra de Cambra amb la participació de professors del centre mataroní que acompanyava la soprano Claudia Rodríguez en la peça Exultata, jubilate que Mozart va compondre expressament per a un castrato a Itàlia.

El Conservatori Superior de Música del Liceu inaugura oficialment l'escola de Mataró

el punt
30 novembre 2001

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

El Conservatori Superior de Música del Liceu ha triat aquest vespre per inaugurar de forma oficial l'Escola de Música Liceu Mataró, que ocupa l'antiga seu de l'Escola de Música del Centre Catòlic filial del Liceu des de fa quaranta anys , a la plaça dels Bous. La celebració se centra en un programa eminentment musical, amb la participació d'alumnes i professors del nou centre i amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori.La festa començarà a les 7 a la Sala Cabañes amb el repertori de l'Aula de Música Moderna i Jazz. Hi intervindran Ivó Oller (trompeta), Joan Moragas (saxo), Marc Ledesma (guitarra elèctrica), Marc Camero (contrabaix), Pedro Cornago (piano) i Marc Buch (bateria). Interpretaran Autim leaves, de J. Kosma i J. Mercer i Cantaloute island, d'H. Hancock.Juan Pérez oferirà un recital de guitarra flamenca interpretant Fuente y caudal, de Paco de Lucía. L'Aula de Cant oferirà un fragment de l'òpera Rigoletto, de Verdi: Bella figlia dell'amore que cantaran les sopranos Rocio Martínez i Alejandra Elzinga, el tenor San Jo Lee, el baríton Jun Park amb l'acompanyament del pianista Jun Park. L'acte es tancarà amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu dirigida per Heriberto Fonseca. Interpretaran Exultate, Jubilate, de Mozart, amb la soprano Claudia Rodríguez.

La Colla Vella porta teatre casteller per celebrar el bicentenari

el punt
25 novembre 2001

EL PUNT Valls

La Colla Vella dels Xiquets de Valls omplirà de rialles aquesta tarda el Teatre Principal de la ciutat amb la representació de l'obra Lo tres de nou. El grup de la sala Cabañes i els capgrossos de Mataró són els responsables de l'espectacle, que per aquesta ocasió especial comptarà amb la col·laboració com a actors d'alguns membres de l'agrupació castellera vallenca. L'obra es representarà a les sis de la tarda, al Teatre Principal, i el preu de l'entrada és de 250 pessetes.

«L'auca del senyor Esteve» es representa a Malgrat de Mar

el punt
24 novembre 2001

T.M. Malgrat de Mar
La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme porta avui i demà al Centre Parroquial de Malgrat de Mar la macroproducció L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. L'obra, en la qual participen un equip d'actors i tècnics que s'apropen al centenar, es va estrenar a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró amb gran èxit. Èxit que ha acompanyat l'entitat en les dues representacions que van fer a Pineda i que van fer pujar la xifra d'espectadors fins al miler. La sessió d'avui comença a les 10 de la nit i la de demà a les 6 de la tarda.

La Sala Cabañes de Mataró col·labora en el musical solidari

el punt
22 novembre 2001

D.M. Mataró

La Sala Cabañes de Mataró va col·laborar dissabte a la nit en la representació del musical Company, que tenia com a objectiu recaptar fons per a un projecte de cooperació al Perú. L'acte l'organitzava l'associació Amics del Bisbe Joan Godayol, però ha estat una iniciativa del mateix grup de teatre que va posar en escena el musical, la companyia andorrana És Grata. La sala també hi ha col·laborat, ja que va cedir el seu espai de forma gratuïta per a la celebració d'aquesta activitat. Els diners recollits podrien ser més de 400.000 pessetes, segons va calcular inicialment Amics del Bisbe Joan Godayol.

el punt
20 novembre 2005

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

L'auca del senyor Esteve, la gran producció del teatre amateur de la comarca es va estrenar el 27 d'octubre a Mataró. Després d'una segona sessió a Sala Cabañes el dia 28, la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va traslladar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on van representar l'obra els dies 10 i 11 de novembre amb un ple absolut. En només quatre actuacions, L'auca del senyor Esteve ha estat vista per més de 1.000 persones, segons ha informat el director, Joan Peran. Les properes representacions es faran aquest cap de setmana a Malgrat de Mar i l'1 i 2 de desembre a Arenys de Mar.

Fan un musical en to de comèdia a Mataró per ajudar el Perú

el punt
5 novembre 2001

M.B. . Mataró

La companyia de teatre andorrana És Grata representarà el musical Company a la Sala Cabañes de Mataró el pròxim 17 de novembre per recaptar fons per al Perú.
Concretament, els guanys que s'obtinguin amb la venda de les entrades es destinaran a un projecte de cooperació de l'associació mataronina Amics del bisbe Joan Godayol, que consisteix a ampliar una granja escola del Perú i realitzar cursos de formació social i difusió dels drets humans per a la població de la zona.
El musical Company és una obra de Stephen Sondheim i Georg Furth, que es va estrenar l'any 1970 a Nova York. La companyia Teatre Lliure va fer la versió catalana la temporada 1996/97, amb Calixto Bieito a la direcció. Bieito va qualificar el musical de «clàssic amb solament 27 anys». Ara la companyia andorrana recupera aquesta obra de la mà de Joan Anton Rechi, que va treballar al costat de Bieito en la posada en escena del musical a Barcelona. A Mataró, la direcció musical serà a càrrec de Míriam Manubéns.
La idea de representar l'obra a Mataró i destinar els guanys al projecte va sorgir arran del viatge d'un dels actors del musical, Ramon Juvany, al Perú, segons ha explicat Joaquim Montserrat, membre de l'associació Amics del bisbe Joan Godayol. Allà Juvany va poder visitar el projecte de cooperació d'aquesta entitat i que, en anys anteriors, va rebre suport econòmic de l'Ajuntament de Mataró. D'altra banda, Montserrat considera que és una bona oportunitat de «contribuir en el projecte».
Company relata la història de Robert, un novaiorquès de 35 anys, solter, amb una vida amorosa desastrosa, i els seus amics, que, per contra, presumeixen de gaudir d'unes vides matrimonials perfectes. En to de comèdia, Company anirà descobrint a l'espectador que ni la vida de Robert és la més desafortunada ni la dels seus amics és el prototipus de la perfecció. El repartiment està format per tretze actors, tots andorrans

Les boques de l'infern

el punt
3 novembre 2001

la crònica

MANUEL CUYÀS .

El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple, al costat dels tres plàtans



+ En comptes de situar els contenidors en un raconet perquè no es vegin els han posat al bell mig de la plaça i de la visual de l'església. Foto: M.C.

Quan es van urbanitzar de nou la Rambla i la Riera, els dos carrers més sensibles i senyors del nucli antic de Mataró, encara no s'havia inventat aquest sistema de recollida d'escombraries consistent a dipositar les bosses de la brossa en una mena de bústies compactes connectades amb les entranyes de la terra. I si el sistema s'havia inventat no va servir de res perquè ni als arquitectes ni als enginyers ni als tècnics o polítics municipals se'ls va ocórrer d'imposar-lo a Mataró. A la Rambla i la Riera van continuar vigents els antics contenidors garrells de color verd posats de qualsevol manera prop de les voreres. Per això passa el que passa: que a totes hores del dia i de la nit la Rambla, la Riera i els carrers del centre en comptes de semblar uns carrers senyors semblen uns carrers porcs de mena perquè els contenidors verds i garrells sempre estan oberts i sobreïxen i no són contenidors sinó que són el pal de paller d'una muntanya de bosses de brossa i de brossa sense bossa i són el més semblant a aquella altra muntanya fumejant que abans hi havia a l'entrada de Mataró venint de Barcelona i que era feta dels detritus de totes les cases. Hem substituït l'antic femer de l'extraradi per petites muntanyetes repartides pels carrers.
Hi ha un parell de contenidors verds i garrells davant la farmàcia Fité de la Riera tan plens fins dalt de nit i de dia de brossa i papers i cartons que si jo fos el farmacèutic vacunaria del tètanus a tothom qui entrés i sortís de l'establiment i que si jo fos un senyor o un botiguer de la Riera perdria la compostura i aniria a pinyes amb els senyors i els botiguers que llencen la brossa a deshora i deixen el carrer fet un fàstic. Jo sóc un patriota del centre urbà de Mataró i del seu comerç, però ja dic des d'ara que cada cop que passo per davant de la farmàcia Fité em vénen ganes d'anar a comprar, a passejar i a viure a Mataró Parc.
El cas és que els arquitectes i els tècnics municipals acaben de descobrir ara l'existència dels contenidors en forma de bústia hermètica que guarda la brossa sota terra. El primer lloc on els han posat ha estat a la plaça de Santa Maria i com que els arquitectes i tècnics i polítics estan tan contents i orgullosos del descobriment en comptes de situar-los en un raconet, que és on s'han de situar unes coses tan poc poètiques com uns artefactes que serveixen pèr recollir brutícia, els han posat al bell mig de la plaça, al lloc on en altre temps s'hi hauria col·locat un monument o una palmera. El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple. Fins ara, si volies fer una fotografia a la façana de Santa Maria sempre hi havies d'anar a l'hivern, que era quan els tres plàtans havien perdut la fulla. A partir d'ara, estiu i hivern, hi haurà els contenidors per davant la façana. Diu que el rector de Santa Maria veu amb mal ull els quatre contenidors. Jo entenc el rector. Situats davant la portalada de la capella del sagrament semblen les boques d'entrada a l'infern, les trampes dels Pastorets de la Sala Cabañes posades al dia.
Parlant dels arbres de la plaça de Santa Maria. Fa uns mesos, uns ciutadans es van mobilitzar perquè no els tallessin. Esgrimien els arguments ecologistes de costum i deien que, sense els tres plàtans, la plaça de Santa Maria no seria la plaça de Santa Maria. No passin ànsia: no hi ha por que aquells ciutadans ni uns altres de nous protestin contra uns contenidors posats de manera tan disgraciosa. El manual de l'estètica, avui per avui, comença i acaba amb els arbres i la vegetació en general. Un arbre tallat pot provocar una revolució. Un contenidor obert a la Riera fent pudor o tancat a la plaça de Santa Maria fent lleig deixa tothom indiferent. Haurem de revisar els manuals de l'estètica.
He preguntat a qui corresponia per quin motiu no han posat els contenidors de la plaça de Santa Maria en aquell racó perdut que hi ha a l'esquerra de la farmàcia Spà. M'ha dit que allí està previst que hi vagi un bar. Millor un Mc Donald's, dic jo. Ens aixecaríem de taula havent dinat o havent sopat i aniríem a llençar els plats i els vasos de plàtic de la safata directament als contenidors.

L'Auca

el punt
31 octubre 2001

la galeria

PEP ANDREU .

L'auca del senyor Esteve ha tornat amb tots els honors als escenaris. L'obra de Santiago Rusiñol ha estat elegida per materialitzar un ambiciós projecte. Tretze entitats teatrals de la comarca s'han integrat en una coordinadora de grups amateurs i s'han atrevit a portar als escenaris aquest treball conjunt. Qui conegui una mica el món de les entitats i la personalitat de la gent d'art, sabrà com n'és de difícil i complicat treballar plegats. Reticències i enveges fan impossible cap col·laboració. Aquí, però, s'ha salvat tot; fins i tot la xifra, tretze entitats, que en lloc de dur mala sort, ha portat cap al camí de l'èxit. Dissabte, a Sala Cabañes de Mataró, es va fer l'estrena oficial d'aquesta obra ambientada a la merceria La Puntual de l'estalviadora família Esteve.Una selecció dels millors actors i actrius de cada companyia excel·lents l'Esteve, la Tomaseta, l'Avi, en Pau i el fondista, per posar uns exemples , un bon treball de vestuari i maquillatge i un decorat funcional, però fidel a la lletra de l'auca, van superar amb nota alta la prova de foc de l'estrena. Queda poc per polir, potser més rapidesa entre actes. El director pot sentir-se'n orgullós. S'ha demostrat que el teatre amateur de la comarca sap actuar amb professionalitat i que pot exportar la feina feta a tot Catalunya.

Dotze grups de teatre del Maresme representen junts, amb èxit, «L'auca del senyor Esteve»

el punt
30 octubre 2001

Dotze grups de teatre del Maresme representen junts, amb èxit, «L'auca del senyor Esteve»

EVA GARCIA . Mataró

Els grups de teatre amateur del Maresme han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, han estat un autèntic èxit el cap de setmana. La representació, dirigida per l'actor Joan Pera, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principi d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià. Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró es va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme. «Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig.» Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrusola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.

L'estrena de «L'auca del senyor Esteve» amb 12 grups de teatre del Maresme és un èxit rotund

el punt
29 octubre 2001

Les dues primeres funcions a la Sala Cabañes de Mataró s'omplen de públic i ara comença una gira per 10 pobles més
EVA GARCIA . Mataró
Els grups de teatre amateur de la comarca han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, van ser un autèntic èxit. La nit de l'estrena, dissabte a la nit, el públic va rebre amb forts aplaudiments la feina feta per un centenar d'actors i altres col·laboradors que van garantir el bon funcionament de l'obra des de darrere l'escenari. La representació, dirigida per l'actor Joan Peran, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principis d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià.

+ Una maquilladora retoca el maquillatge d'una actriu, durant la mitja part. A sota, Marta Ferrussola rep un obsequi i, al costat, part del públic que va assistir a la funció d'ahir diumenge. Foto: EVA GARCIA.

Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Tretze grups de teatre amateur van estrenar dissabte amb un èxit rotund L'Auca del senyor Esteve. Va ser la festa grossa del teatre amateur del Maresme. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme.«Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig». Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrussola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.Les felicitacionsA la mitja part, les autoritats assistents van ser convidades a una copa de cava. Allà, el responsable de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme, Pere Garriga, va aplaudir la feina feta per tots els col·lectius. Garriga va admetre que quan es va engegar el projecte de L'Auca del senyor Esteve no s'havia imaginat que el resultat final seria tan important. De fet, després de l'obra i dels aplaudiments de la platea, tot van ser felicitacions. Marta Ferrussola va pujar a l'escenari i va felicitar tots els actors per la feina feta. També ho va fer el president del Centre de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, el president de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i el president de Caixa Laietana. Tots ells es van fer una foto de família amb els regidors i alcaldes, els presidents de cada grup de teatre i els membres de la coordinadora. Paral·lelament a la primera representació de l'obra, també s'ha muntat una exposició de fotografies relacionades amb l'obra de teatre i el seu autor, Santiago Rusiñol. L'auca del senyor Esteve es representarà properament en diversos municipis del Maresme. Després de l'estrena de dissabte a la nit, ahir diumenge es va fer una altra funció a la Sala Cabañes. L'èxit va tornar a ser rotund i la sala es va omplir de gent. La propera cita serà a Pineda de Mar els dies 10 i 11 de novembre.La gira durarà fins al 22 de juny de l'any que ve i acabarà a la població de Teià. L'obra es representarà a Malgrat, Arenys de Mar, Canet, Llavaneres, Calella, el Masnou, Tordera i Vilassar de Mar. La primera experiència conjunta dels grups de teatre amateur ha resultat, d'entrada, un èxit aclaparador.

LES FRASES

PERE GARRIGA PRESIDENT COORDINADORA GRUPS TEATRE AMATEUR MARESME «Aquesta obra que hem presentat marca un abans i un després en el món del teatre amateur de la comarca»

JOSEP RAFECAS PRESIDENT FEDERACIÓ GRUPS DE TEATRE AMATEUR DE CATALUNYA «El treball en equip és el valor més important d'aquest projecte. Els grups han sabut superar la competitivitat i han unit les forces per fer un treball conjunt. Aquest és el veritable èxit»

MONTSERRAT CONDEMINAS ACTRIU «Estic molt agraïda per haver tingut l'oportunitat de fer el paper de la Tomaseta. Els esforços s'han vist recompensats»

JORDI ARAGONÈS ACTOR «La recompensa més gran és que les coses surtin tan bé com avui»

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE - JORDI ABELLÓ - "TENIM DOTZE ESCANARIS"

UL PUNT
27 octubre 2001

La merceria La Puntual ja està construïda. Ha costat? - «Molt esforç, molts problemes tècnics i molta imaginació per poder adaptar totes les peces a dotze escenaris diferents.» - Quan ha ocupat tot el procés? - «Vaig començar a tallar fustes el 16 d'agost i encara avui estic cosint cortines.» - Està content amb el resultat? - «Molt. Tinc quaranta anys i he fet moltes coses dins i fora del teatre, però amb un repte com aquest no m'hi havia enfrontat mai. També he de dir que sense un equip tan efectiu com el que he tingut res no hauria anat igual. La il·luminació ha estat bàsica a l'hora de crear ambients i efectes especials.» TERESA MÁRQUEZ

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE

EL PUNT
27 octubre 2001

Associació Cultural i Recreativa Pere Cot de Tordera. Grup Escènic La Flor de la Palma de Teià. L'equip de maquilladores. L'equip directiu al complet i els últims retocs.

TERESA MÁRQUEZ .


A més de la secció teatral, l'entitat disposa d'una secció coral i una de dansa. Sense un local propi, la desena de representacions previstes al llarg de l'any es fan tant al Clavé com a l'envelat o al pavelló.Amb prop de cent anys en l'organització d'activitats teatrals, La Flor de la Palma agrupa un gran nombre de veïns aficionats a les arts escèniques. Està considerada un dels eixos fonamentals de la vida social del poble.Aquest grup de dones destaca per la coordinació a l'hora de caracteritzar els actors. Abans de cada sessió, per les seves mans passen la cinquentena de persones que s'hauran de transformar en la gent de principis del segle XX.Bona part de l'èxit de l'obra recau en la bona entesa de l'equip directiu, encapçalat per Joan Peran. El formen un grup reduït de gent provinent de diferents formacions teatrals de la comarca, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i de donar una visió més àmplia del que passa dalt de l'escenari. D'altra banda, els últims retocs a cada personatge són bàsics per acabar el procés de transformació. A L'auca del senyor Esteve també hi participen el Tranvia del Foment Mataroní de Mataró, el Grup de Teatre del Casal d'Alella i el Patronat Teatre de Vilassar de Mar, qua no surten a les fotografies i que, majoritàriament han participat com a suport d'altres activitats que no són les pròpiament escèniques.

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE - CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE PINEDA

EL PUNT
27 octubre 2001

TERESA MÁRQUEZ .
D'ells va sorgir la idea de muntar una obra de l'àmbit maresmenc. Tenen una escola de teatre amb molta empenta i amb un planter de joves actors que han demostrat la seva vàlua amb obres com El club dels poetes morts. Precisament són el grup més nombrós que participa a L'auca del senyor Esteve i la majoria són joves intèrprets.

EL GRAN REPTE DE L'AUCA - TRETZE GRUPS ESCÈNICS DE LA COMARCA INAGUREN AVUI L'OBRA "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE" DE SANTIAGO ROSIÑOL

EL PUNT
27 octubre 2001

En la peça, dirigida per Joan Peran, hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, des de Teià a Tordera S'estrena a Sala Cabañes de Mataró i viatjarà a una dotzena d'escenaris del Maresme fins al juny del 2002

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Compte enrere pel gran repte del teatre amateur de la comarca. Ha fet falta prop d'un any per posar a to la versió concebuda per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme de L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. La idea que va sorgir de forma espontània ha evolucionat fins a transformar-se en un projecte gegantí que ha involucrat prop d'un centenar de persones provinents de grups escènics de dotze municipis del Maresme, des de Tordera fins a Teià. Aquesta nit, a les 10 i en una sessió només per a convidats i on està previst que hi assisteixi Marta Ferrussola, s'obrirà el teló a la Sala Cabañes de Mataró.
+ Els actors i actrius del grup de Sala Cabañes, on aquesta nit s'estrena la macroproducció de teatre amateur «L'auca del senyor Esteve». Foto: TERESA MÁRQUEZ. Nervis, detalls que havien passat per alt, últims retocs al vestuari i al maquillatge, cronometrar els canvis d'escenari, repassar el paper, provar la il·luminació i el so... Ahir va ser el dia de l'assaig general de L'auca del senyor Esteve i l'últim moment per solucionar tot allò que no s'havia pogut resoldre abans. L'escenari i la platea de Sala Cabañes es va omplir a partir de les nou del vespre amb els actors i els membres de l'equip tècnic aquests havien arribat abans per representar l'obra més coneguda de Santiago Rusiñol, el clàssic triat per fer la presentació en societat de la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme. Aquesta entitat, nascuda fa poc menys d'un any, ha volgut demostrar que la passió pel teatre pot superar totes les dificultats.El projecte, presentat en el Casino del Masnou a final del 2000, va donar una idea del repte a què s'enfrontaven prop d'un centenar de persones que volien superar amb escreix les representacions locals que organitzen periòdicament. Es tractava de buscar una proposta que combinés la tradició escènica amb un nombre elevat d'actors. La tria va recaure en una obra modernista que reflecteix el quadre de costums i prejudicis de la petita burgesia catalana. El senyor Esteve, protagonista del muntatge, es va convertir arran de l'estrena el 1917 al Teatre Victòria del Paral·lel en un dels escassos arquetipus que ha donat la literatura catalana.La superació de la prova d'aquesta nit i de la resta de nits en què es representarà a dotze poblacions de la comarca suposarà el convenciment que els projectes culturals amb vocació supramunicipal poden ser possibles. El director de l'obra, el mataroní Joan Peran destaca que hi ha un abans i un després del teatre amateur de la comarca a partir de L'auca del senyor Esteve. A banda de valorar el magnífic i desinteressat treball de tot l'equip que ha rebut el suport econòmic de Caixa Laietana , Peran ressalta els llaços de companyonia i amistat que s'han creat entre tots.Entre les invitacions d'aquesta nit destaca la de Marta Ferrussola i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha accedit a apadrinar el muntatge.

LLAÇOS D'UNIÓ EN EL TEATRE

EL PUNT
13 octubre 2001

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Els objectius de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme han estat molt clars des del seu naixement. En primer lloc, fomentar i promoure la cultura popular a la comarca. En segon, crear llaços d'unió a través del teatre amb l'Alt i el Baix Maresme i en tercer, aprofundir en l'intercanvi d'idees, creacions, material i projectes. Durant la reunió de dimarts passat, Joan Peran va insistir que el projecte ha pogut ser una realitat gràcies a la bona entesa entre tots els membres de la coordinadora. «Hem compartit moltes coses, però sobretot hem cultivat una profitosa amistat entre la gent que estima el teatre», va dir.Les dates per representar L'auca del senyor Esteve a la comarca ja estan repartides. Després de Mataró el 25 i el 28 d'octubre es farà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat de Mar el 24 i 25 de novembre; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet, el 2 i 3 de febrer; a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny

ÚLTIMS RETOCS PER ESTRENAR LA MACROPRODUCCIÓ DE TEATRE AMATEUR "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"

EL PUNT
13 octubre 2001

Hi participen tretze grups de la comarca i es presentarà el 27 d'octubre a Sala Cabañes de Mataró
TERESA MÁRQUEZ
Mataró.

Tot està a punt. El teatre amateur de la comarca s'enfrontarà el 27 d'octubre a la prova de foc de l'estrena de la macroproducció L'auca del senyor Esteve i que ha involucrat dotze grups del Maresme. Noranta-quatre actors, de Teià a Calella, posaran en escena el clàssic català a la Sala Cabañes de Mataró sota la direcció de Joan Peran. A principi de setmana, la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme va presentar en roda de premsa la feina menys coneguda, però no per això la menys valorada. L'escenògraf, les responsables de vestuari i les maquilladores van parlar de la seva participació en el projecte.

Una de les actrius de «L'auca del senyor Esteve» durant el procés de transformació en el seu personatge. Foto: T.M.

Les primeres xifres oficials del que ha representat el projecte de L'auca del senyor Esteve són prou evidents de l'esforç que ha suposat tirar endavant la iniciativa. Des del novembre de l'any passat s'han invertit més de 300 hores d'assaig i més de 3.500 quilòmetres per traslladar l'equip d'actors i tècnics als diferents teatres i sales de la comarca.Segons va admetre el director del muntatge, el mataroní Joan Peran, es tracta de la proposta més difícil a la qual ha hagut de fer front, però, alhora, la més gratificant. No en va, aconseguir que prop de 100 persones es coordinin per aprendre el text i interpretar-lo és «una tasca molt dura».Segons es va explicar dimarts, l'obra està del tot embastada i ara es treballa per resoldre els últims detalls abans de la presentació el 27 d'octubre vinent a la Sala Cabañes de Mataró. Per demostrar que la feina de conjunt no s'ha limitat a repartir els papers entre els actors de les diferents companyies, es va donar veu a aquelles persones que fan la feina fora de l'escenari. En aquest sentit, Jordi Abelló va explicar els passos que s'han seguit per aconseguir una escenografia «que convenci i també que sigui fàcil d'instal·lar i de transportar».Per la seva banda, les responsables de vestuari Joana Sánchez i Dolors Escamilla van mostrar els esbossos dels diferents vestits que portaran els actors i van assenyalar la importància de la col·laboració entre tots els grups, que han cedit bona part de les peces de roba. Finalment, la cap d'àrea de perruqueria i maquillatge, Esperança Pallarolas, va mostrar quin ha estat el procés per aconseguir la imatge dels personatges que evolucionen i creixen al llarg de l'obra.

LES HISTORIES DE TRES DONES MADURES , DEMÀ AL ZORRILLA AMB "REVISIÓ ANUAL"

EL PUNT
22 setembre 2001

LAURA GARCIA .
Badalona
En una sala d'espera d'una metegessa geriàtrica es troben tres dones que no es coneixen, dues són grans i la tercera té entre 50 i 60 anys. «Són tres destins, tres mons, tres petites històries», avança el programa de l'obra que demà al vespre es representa al Teatre Zorrilla, Revisió anual (Mai no és tard). Dirigida per Pere Daussà i escrita per Montserrat Cornet, Revisió anual explica, de fet, tres històries: la de Rosaura (Mercè Broquetes), que s'acaba de jubilar i ha viscut només el món dels altres (del pare, els germans, els nebots i el dels desconeguts que surten a la premsa del cor); la de la Glòria (Imma Colomer), la més jove, i també la divorciada, una executiva en actiu i esclava del mòbil i, per últim, la de la Remei (Teresa Cunillé), que és la més gran, vídua i tendra i carregada de fills i de néts.Aquest és, de fet, el punt de partida per explicar la vida de tres dones que al cap d'un temps es tornen a trobar amb canvis prou significatius; canvis que donen sentit a l'avantítol de l'obra que diu que Mai no és tard. «Potser sí que està pensada per a les dones, però també perquè tothom pugui entendre la manera de viure i de pensar dels tres personatges», explica el director, Pere Daussà. El repartiment es completa amb Núria Samsó, en el paper d'infermera.Revisió anual arriba a Badalona després de l'èxit de dues temporades a la cartellera barcelonina, al Teatre Goya, durant un temps també amb la participació de Mercè Comas en el lloc que avui ocuparà Imma Colomer. Un èxit estès a un públic força divers, afirma Daussà: «També els ha agradat, a la gent jove.» L'autora, Montserrat Cornet que està previst que assisteixi a la representació de Badalona , ha publicat set novel·les i també diferents obres de teatre: Primavera a París (primer premi de Teatre a Sitges), Canvi de canal, Tota una senyora, representada a la Sala Cabanes de Mataró i dirigida per Josep Maria Cusachs, i també La nina i, entre d'altres, Terròs de sucre, terròs de fel.

LA SALA CABAÑES DE MATARÓ REPOSA L'ESPECTACLE "LA BELLA ADORMIDA"

EL PUNT
19 setembre 2001

E.F. Mataró

L'estrena de l'espectacle teatral La bella adormida a l'abril a la Sala Cabañes va tenir molt èxit. Es van esgotar les entrades de les representacions i per això ara es presenta la segona temporada de la versió teatral del conte infantil. Hi haurà noves representacions el 23 i 30 de setembre, i el 7, 12 i 14 d'octubre. L'adaptació i el muntatge de l'obra ha anat a càrrec d'un grup de joves de la Sala Cabañes que han adoptat el nom de Màstik. L'èxit de l'obra s'ha fet notar i ha rebut un guardó com a millor muntatge de la temporada a la Sala Cabañes. Ara s'han incorporat nous efectes i actors.

Un muntatge sobre la poesia visual de Brossa obrirà la temporada del TNC

EFE . Barcelona

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obrirà la temporada el 20 de setembre amb Món Brossa, creat i dirigit per l'actor italià Franco di Francescantonio, i interpretat per 12 joves artistes. El muntatge, que es representarà a la Sala Petita fins al 14 d'octubre, fusiona múltiples disciplines per recrear l'univers visual de Joan Brossa. El director del TNC, Domènec Reixach, en va remarcar ahir «la gran capacitat de suggerir imatges, somnis i seqüències de la infantesa». El repartiment està format per Fàtima Campos, David Cuspinera, Ingrid Domingo, Pep Farrés, Marc Fonts, Teresa García Valenzuela, Núria Legarda, Sandra Márquez, Raimon Molins, Eugeni Roig, Joan Manel Vadell i Montse Vellvehí.

A MATARÓ SENSE EL MEU COTXE

EL PUNT
18 setembre 2001

A Mataró sense el meu cotxe
la crònica
ELENA FERRAN .
Mataró acaba d'estrenar unes plataformes per facilitar l'accés dels usuaris als autobusos. Forma part de les actuacions de la campanya del Dia sense Cotxes
+ Ahir es van instal·lar quatre plataformes per facilitar l'accés al Mataró Bus. Aquesta actuació s'emmarca dins la campnaya del Dia sense Cotxes.
Foto: E.F. La parada d'autobusos que hi ha just davant de la Sala Cabañes té des d'ahir un nou aspecte. Al terra s'hi ha col·locat una plataforma de formigó, just davant la marquesina, perquè els passatgers puguin pujar i baixar tranquil·lament.
Com aquesta n'hi ha sis d'instal·lades als carrers de Mataró. Les últimes s'acaben de posar dies abans que se celebri el Dia sense Cotxes.L'invent que ja es pot veure a d'altres ciutats té certa lògica per als viatgers, però alguna contradicció per a la fluidesa del trànsit. A partir d'ara els usuaris estaran més amples i còmodes que mai per pujar i baixar. Tot el tram que estava senyalitzat amb línies grogues, reservat per als autobusos, ara és espai per als usuaris. Les plaques de formigó s'han convertit amb l'obstacle perfecte perquè cap conductor despistat o massa espavilat aparqui davant la parada. L'únic inconvenient és que els autobusos tampoc no es podran arrambar a les voreres, com feien fins ara, i hauran de carregar i descarregar al mig del carrer. Encara que sigui uns minuts, els conductors s'hauran d'esperar mentre veuen pujar i baixar la gent i segur que no s'evitaran les retencions i més en aquesta parada on a pocs metres hi ha una cruïlla de semàfors.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.La campanya A Mataró sense el meu cotxe vol aconseguir que la gent deixi per un dia el cotxe a casa i es mogui per altres mitjans més respectuosos amb el medi. La jornada, que tindrà lloc dissabte, és el tercer any que es fa a Mataró. La incidència sobretot quan ha caigut en dies feiners ha estat mínima i la gent ha continuat anant a la feina sobre quatre rodes. L'any passat es va reduir el volum de trànsit un 15% a diferents punts de la ciutat. El cas és que per molts és un dia com un altre, perquè problemes per circular, no n'hi ha. La majoria d'ajuntaments tanquen simbòlicament alguns carrers cèntrics. Sí es tallessin al trànsit més carrers segur que seria un caos. Per aquest motiu la jornada un any més serà més festiva que prohibitiva.Els actes festius del Dia sense Cotxes es tancaran amb una bicicletada popular. Mataró ha anunciat tímidament que comença a fer un tram del carril bici. Una iniciativa que moltes ciutats han començat amb força però després ha quedat a mig gas. Mataró farà de moment mig quilòmetre de carril. Un recorregut curt entre la riera d'Argentona i el barri de Cerdanyola que més que fer exercici servirà als ciclistes per fer un escalfament. El circuit és més aviat testimonial. El regidor de Via Pública, Joan Antoni Baron, és el primer a reconèixer que primer volen assegurar-se que la gent faci servir el nou carril. «A Mataró no hi ha l'hàbit de circular amb bicicleta i posar carrils de bici perquè no els faci no val la pena. Fer els carrils vol dir treure espais de les voreres o als cotxes», comenta Baron. Les obres per fer el carril començaran abans d'acabar l'any. El ciclistes tenen l'opció d'anar pel carril senyalitzat en el nou polígon de les Hortes del Camí Ral. La ruta recorre el camí entremig de les fàbriques però amb l'ambient perfumat de la depuradora. Una pudor que no t'estalvies en aquest cas ni anant amb cotxe.

Ensenyament musical a Mataró i el Maresme

el punt

6 setembre 2001

editorial

Els alumnes de la històrica escola de música del Centre Catòlic de Mataró van exultar d'alegria ahir quan van saber que el centre, fins ara vinculat al Conservatori del Liceu només com a filial, passava a ser una autèntica Escola de Música del Liceu a Mataró. L'antiga escola, fundada fa quaranta anys pels mestres Josep Canals i Pere Gonzàlez, no podia tenir una millor continuïtat, i de fet la notícia d'ahir no feia sinó reconèixer l'enorme tasca que aquests dos músics mataronins han dut a terme a favor de la pedagogia musical fins que s'han jubilat. Ha estat una altra mataronina, Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu, la que ha fet possible la creació d'aquesta nova escola hereva de l'anterior. La notícia també ha d'alegrar tota la ciutat de Mataró i també tot el Maresme, ja que per fi la comarca té l'escola de música de la qual tant s'havia parlat, i que a més està inclosa en el mapa escolar musical de Catalunya.Aquesta escola no és l'escola de música de titularitat pública prevista i que tots els partits polítics de Mataró han inclòs ens els seus programes electorals. L'Escola de Música del Liceu a Mataró serà privada, però és evident que la seva existència soluciona una problema a l'Ajuntament, que fins ara havia anat retardant la creació d'un conservatori. L'Ajuntament, davant aquesta magnífica oportunitat que se li ofereix, hauria ara d'arribar a uns acords amb el Conservatori del Liceu a través de Maria Serrat per aconseguir subvencionar uns ensenyaments que són cars o, com a mínim, establir generoses beques d'estudis.L'equip directiu del nou centre ja pensa a obrir l'escola a la ciutat i a la comarca amb forma de programes i concerts. Mataró i el Maresme s'han de felicitar per la creació de la nova escola amb el convenciment que serà una peça fonamental per elevar l'educació musical de joves i grans i, en general, la cultura.

RESPOSTA INMEDIATA

EL PUNT
30 agost 2001

> Resposta immediata TERESA MÁRQUEZ . Mataró La coordinadora es va gestar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Ben aviat, però, va trobar el suport incondicional del Grup Artístic Carles Xena d'Arenys de Mar, Joventut Artística de Calella, el Centre Parroquial de Canet, el Grup d'Aficionats al Teatre del Masnou, la Companyia Inestable de Teatre del Casal de Llavaneres, el Grup Germanor de Malgrat, Sala Cabañes de Mataró i La Flor de la Palma de Teià.

ONZE GRUPS DE TEATRE AMATEUR DEL MARESME JA PARTICIPEN A "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"

EL PUNT
30 agost 2001

S'hi han incorporat El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar TERESA MÁRQUEZ .

Mataró La gran aventura dels grups de teatre amateur del Maresme continua per bon camí. La coordinadora que aglutina una dotzena de les companyies més representatives de la comarca segueix a bon ritme els assajos de l'obra L'auca del senyor Esteve, una macroproducció que s'estrenarà a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró. Als nou grups fundadors de la coordinadora s'hi han afegit dos més: El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar. El primer ha afegit alguns actors a l'obra, mentre que la segona s'encarrega de la secció de publicitat i difusió.
+ Un dels assajos de L'auca del senyor Esteve a càrrec dels actors de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme. Foto: J.M. Els assajos de L'auca del seyor Esteve, de Santiago Rusiñol, s'han mantingut bona part de l'estiu a diferents poblacions de la comarca amb el conseqüent esforç que representa pels actors haver de desplaçar-se contínuament a punta i punta del Maresme. L'objectiu: aconseguir el màxim d'efectivitat en una obra que serà la prova de foc per comprovar si funciona la iniciativa de reunir sota una mateixa consigna la majoria dels grups de teatre amateur de la zona. De moment, als nou grups fundadors s'hi han afegit dos més, un de Mataró i un altre de Vilassar de Mar, que ja han començat a treballar en el projecte.El calendari definitiu de representacions de l'obra ja està decidit. Així, l'estrena serà a Sala Cabañes el director de L'auca del senyor Esteve és el mataroní Joan Peran els dies 27 i 28 d'octubre. Després viatjarà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat, el 24 i 25 del mateix mes; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet el 2 i el 3 de febrer; a Sant Andreu de Llavanares, el 24 del mateix mes; a Calella el 2 i el 3 de març; al Masnou el 9 i el 10 de març; a Tordera durant l'abril; a Teià el 22 de juny i a Vilassar de Mar encara sense especificar.La coordinadora treballa actualment en l'elaboració d'un complet dossier que presentarà a principis d'octubre i que serà el tret de sortida de les activitats de promoció i difusió de l'obra, en la qual hi participen entre actors i equip tècnic una vuitantena de persones. D'altra banda, amb l'objectiu de mantenir viu el contacte amb les diferents companyies, s'ha editat una publicació periòdica La puntual on s'informa de tot allò que tingui a veure amb l'obra.La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el mes de gener i poques setmanes després començava la feina de portar dalt de l'escenari el clàssic de Rusiñol.

Sala Cabañes porta a l'escenari una versió de la popular 'La familia Trapp"

cap gros
1 de juny de 2001


María, una novicia de l'abadia de Saizburg, rep l'encárrec d'exercir d'institutriu d'una familia de set nens orfes de mare i fills del capitá Von Trapp.
A poc a poc, i salvant obstacles com el carácter del capitá i la gelosia de la baronessa (fu­tura esposa del capitá Von Trapp), Maria es va fent un lloc al cor dels nens i mes tard del capitá. Aquest es l'argument de La familia Trapp, que la Sala Gabanes de Mataró escenificará per primer cop dissabte, dia 2 de juny.
L'adaptació de Caries Maicas, com la coneguda versió cinematográfica, se sitúa al cor dels Alps austríacs, just abans que Alemanya s'annexioni Austria. El muntatge que presenta Sala Cabañes, dirigit per Antoni Blanch, está format en la part artística per mes de 55 actors. La part musical té un clar protagonisme dins d'aquest espectacle, ja que posseeix una música extensa i complexa que arriba a les 17 peces que compren l'obra. La direcció musical, els arranjaments musicals i la lletra de les cançons en cátala son a carrec de la Gemma Sancho, que anteriorment ja ha dirigit a la mateixa Sala Cabañes muntatges amb força éxit com La nit de SantJoan, Elmag d Oz, Les dones sávies...
Una jove orquestra formada per quinze músics seran els encarrregats de posar música a aquest espec­tacle. Hi haurá seccions de vent, corda, percussió, baix eléctric, guitarra acústi­ca i teclats. De fet, en els darrers mun­tatges de la Sala, la música es un deis aspectes que mes es prova de reforgar. Les entrades com sempre , cal adquirirles a la Sala Cabañes o bé trucant al 93.790.12.13