05 de gener 2008

«Pastorets» en família




www.vilaweb.cat
25 desembre 2007

Els fills i néts de Folch i Torres assisteixen habitualment a muntatges de l'obra de l'autor

JORDI BORDES.
Barcelona

+ Josep Maria Folch i Torres i família passejant per la fira de Santa Llúcia, a principis de segle XX.

Foto: FUNDACIÓ FOLCH I TORRES
Aquest any, Maria Lluïsa no anirà a veure Els Pastorets. Filla de Josep Maria Folch i Torres, deixa oberta la possibilitat que els pròxims Nadals reprengui la tradició de veure la peça del seu pare amb els besnéts. Amb més de vuitanta anys i vídua (fa quatre mesos) es declara «atrotinada» i, això sí, fervent defensora dels textos del creador d'en Lluquet i en Rovelló. Ella i els seus fills se saben passatges sencers de memòria. Per Nadal, solien fer «un símil de Pastorets» al menjador de casa entre els vuit fills.

Dels deu germans que eren els Folch i Camarasa, només en viuen tres: Maria Lluïsa, Ramon i Roser, «tots besavis», remarca ell. Sembla que aquest any, precisament, no hi haurà delegació Folch i Torres als teatres catalans. Si més no, anunciada. Els fills de l'autor solien trucar als teatres per demanar que els reservessin lloc. Ara, comenta l'escriptor Ramon Folch i Camarasa, els seus fills hi poden seguir anant, però sense advertir a la companyia que hi ha néts de l'autor asseguts a platea.

Companyies com ara La Faràndula de Sabadell i el Foment Hortenc (Maria Lluïsa recorda una habitació plena de fotos dels actors que han representat Satanàs, durant dècades a l'entitat cultural) rebien la trucada avisant la visita. Era un gest habitual ja en presència del pare. L'ultim cop que Folch i Torres va veure la seva obra va ser al Romea, al Nadal de 1950. Com sempre, va sortir a saludar amb els actors, recorda Maria Lluïsa, «al vespre, mentre sopava li va caure la cullera». Als pocs dies, moria.

Maria Lluïsa recorda que, en algun dels canvis llargs d'escenari, la comitiva familiar s'entaforava entre caixes i parlava amb el Llucifer i el Rovelló en persona. Folch i Torres va escriure Els Pastorets el 1916, quan va rebre l'encàrrec dels caputxins de Gràcia per fer una obra que parlés del naixement de Jesús amb respecte. Va ser la solució a alguns treballs anteriors que no tenien prou cura, lamenta Maria Lluïsa. Sí, Lluquet i Rovelló fan «babarotes» als dimonis, però amb un cert candor. No s'explica per què no es recuperen les comèdies tendres del pare. El TNC ho va fer amb en Massagran i va funcionar. Massa feina per la poca atenció que dediquem a la família.