Una trentena de berguedans s'han posat a la
pell del rei de l'infern del text dels Pastorets de Serafí Pitarra
Què tenen en comú Daniel Tristany, Jaume
Huch, Màrius Moneo, Francesc Marginet, Ferran Pujols i la llarga llista de
persones que acompanyen aquest article? Tots ells s'han ficat, en algun moment,
a la pell del Satan. Dit d'una altra manera: tots han interpretat el paper del
rei de l'infern als Pastorets de Serafí Pitarra, que es representen a Berga des
de l'any 1900. Va ser aquell Nadal quan al local del Foment de la capital
berguedana es va portar a escena, per primera vegada a Berga, El bressol de
Jesús, de l'autor català Frederic Soler, és a dir Serafí Pitarra, que s'havia
estrenat a Barcelona feia una dècada. Josep Coma, conegut com l'Andreu Borràs,
director de la secció de teatre del Foment de Berga, va veure aquests Pastorets
a Barcelona i va convèncer els companys de l'elenc per representar-los a la
ciutat. Des del 1958, l'Agrupació Teatral La Farsa es fa càrrec d'aquest espectacle
que ha esdevingut una de les tradicions més consolidades del calendari nadalenc
a la capital berguedana.
Al llarg de més d'un segle, moltes persones
han passat pels escenaris de la ciutat que han acollit els Pastorets,
interpretant els diferents personatges que els protagonitzen. Tot i que el text
El bressol de Jesús es coneix popularment com els Pastorets d'en Garrofa i en
Pallanga, els dos pastors còmics que tenen un paper rellevant en l'argument, no
es cap disbarat afirmar que Satan n'és el personatge estrella. Tal com recorda
el president de l'Agrupació Teatral La Farsa, Josep Maria Salat, Pitarra havia
creat aquest personatge fet a mida per a un actor de l'època, Enric Borràs, és
un dels trets distintius de l'obra. «Es nota que tenia molt pensat qui havia
d'interpretar aquest paper per la importància que hi dóna i el protagonisme que
té al llarg del text», destaca. De fet, segons recorda, «el Satan de l'Enric
Borràs va tenir grans crítiques de l'època, tal com s'ha pogut saber».
Prop d'una quarantena de berguedans han
encarnat Satan des que va començar-se a representar el muntatge. Berguedà
Setmanal ha intentat recollir tots els noms dels actors -cal remarcar que
gairebé tots eren amateurs- que van atrevir-se a ficar-se a la seva pell. La llista
que apareix en aquesta pàgina s'ha confeccionat a partir de la informació
recollida a la Crònica Menuda de la Ciutat de Berga de mossèn Armengou, i dels
programes de les funcions del fons documental de La Farsa dipositat a l'Arxiu
Comarcal del Berguedà, i s'ha pogut completar gràcies a les aportacions de
membres i antics actors de l'entitat.
El mateix president de La Farsa assegura
que «és complicat dir-los tots, perquè tot i que el paper de Satan és un dels
que, quan un actor el comença a fer, l'interpreta durant uns anys per la seva
complexitat, hi ha hagut alguns casos que, pels motius que sigui, un actor
només ha fet un cop de Satan», diu. «És el paper més exigent, més intens i amb
un text més contundent i potent», explica, «i a vegades hi ha actors que
funcionen molt bé des del principi, i d'altres que els costa més, perquè és
complex i et deixa esgotat físicament i mentalment», afirma. És per això,
també, que el paper està doblat.
Evolució del Satan
El paper de Satan als Pastorets que
s'interpreten a Berga ha evolucionat al llarg dels anys i actualment, després
de la revisió que es va fer del text a partir del 2006, per fer el muntatge més
àgil i escurçar-lo, «Satan és possiblement qui més hi ha perdut», creu Salat.
«No pas perquè s'hagi retallat i modificat l'argument, ni de bon tros, perquè
tot el que ha de dir Satan al text ho continua dient», assegura. «Però Pitarra
va fer que les reflexions i intervencions de Satan fossin molt reiteratives, i
en alguns moments del text original es repeteix una mateixa idea dita de
diferents maneres», relata.
Ferran Pujols, que va acomiadar-se del
paper el cap de setmana passat, després de disset anys, explicava en una
entrevista a aquest diari que a partir d'aquests canvis, «i gràcies a la
incorporació de nous rols de Satan dins del text, no sempre enfadat, superb i
seriós», també es va aconseguir donar un altre to al personatge.
Pujols recorda que interpretar Satan va ser
un repte que va agafar-se amb «il·lusió». Va aprendre'n, assegura, de tots els
que l'havien precedit i també dels que el van ajudar a fer-se seu el
personatge. El que va donar-li l'impuls va ser Daniel Tristany, un dels Satans
amb més força que recorden els membres de La Farsa. L'ànima de l'entitat
teatral, que va dirigir els Pastorets durant una bona colla d'anys, va ser,
juntament amb Màrius Moneo, qui va interpretar el paper de Satan a mitjan segle
XX. Ells dos, juntament amb Ramon Obiols i Lluís Sala, van esdevenir els reis
de l'infern dels Pastorets berguedans que van trepitjar més fort l'escenari en
aquella època.
De Tristany a Tristany
Evidentment, en van venir d'altres i en el
darrer quart de segle diversos actors han interpretat el paper. Jaume Huch,
Xavier Marginet i Xavier González-Costa en són alguns. També Xavier Tristany,
fill del Daniel, que recorda perfectament l'any que va compartir el paper amb
el seu pare. «Vaig fer un primer Satan a mitges amb ell el 1977, i el 1978 ja
vaig fer-lo sol», explica. Tenia només catorze anys, i va pujar cada Nadal a
l'escenari durant tres dècades fins que el 2008 va decidir plegar. «Recordo amb
certa nostàlgia el Satan i sempre que ve Nadal em ve al cap», remarca. «És el
personatge més treballat i va ser un repte però, a la vegada, una gran
experiència», diu. Qui també conserva bons records del paper de Satan és
Francesc Marginet, que va debutar als 15 anys -ara en té 24- i va
interpretar-lo durant cinc temporades. «Era molt jove i em va fer molta
il·lusió que em proposessin el Satan, perquè és el personatge més autèntic»,
assegura. «Segurament és el més agraït a nivell d'interpretació, tot i que
també és el més exigent i el més solitari», explica Marginet. «Tens el repte de
sortir tu sol davant del públic a fer monòlegs amb un text difícil, però que un
cop l'entens, és un plaer», afegeix. «Vaig tenir la sort de tenir molt suport
de Ferran Pujols, que va ser qui va assajar-me a mi, i això va ser una sort
perquè surts a l'escenari amb més confiança», afirma. «Penso que és important
que en els darrers anys hi hagi hagut diverses persones que hem pogut fer el
paper, perquè és una oportunitat», assegura.
El futur del Satan
Josep Maria Suades ha compartit el paper de
Satan amb Ferran Pujols les darreres temporades i aquest Nadal ja ha debutat a
l'escenari un nou rei de l'infern: Guillem Royo. Josep Maria Salat ha avançat
que és molt aviat per parlar de com quedarà el repartiment de cara als
Pastorets del proper Nadal. «Normalment quan hi ha alguna baixa destacada, les
peces es poden moure, però tot depèn sempre de la direcció artística i també de
la disponibilitat del personal», ha detallat. De moment, les portes de l'infern
s'han tancat una vegada més, i enguany amb la retirada d'un dels actors que els
darrers anys, com sempre, han estat vençuts per les forces del cel.
Publicat per
Dani Perona Berga
18 de gener de 2018
Ramon Obiols, un dels Satan de la dècada
dels 60
FOTO LUIGI/ARXIU COMARCAL BERGUEDÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada