Durant els anys de més repressió de la post guerra, del
1939 al 1950 la representació dels Pastorets va ser una de les poques
manifestacions culturals que es pogueren fer en català
S’apropa el Nadal. És temps de família, amistats,
pessebre, tió... i Pastorets! I a Montblanc estan de celebració perquè ja fa
80 anys que es representa aquesta emblemàtica obra del teatre popular a la
vila.
És evident que a Montblanc, en el seu bagatge de tradicions
i la seva rica i variada cultura popular, s’hi ha consolidat la representació
dels Pastorets. Aquest mèrit honora la fidel voluntat i constància de moltes
generacions de montblanquins i montblanquines que ho han fet possible.
Apunts d’història...
El montblanquí Josep M. Domingo va escriure uns Pastorets
inèdits el 1911 (els de Folch i Torres són de 1916) i que dedicava al quadre
escènic de la Joventut Jaumista, de l’època, que ja venia representant-ne
d’altres anteriorment, i que els estrenà el 12 de gener de 1912 en el seu nou
local que es construí el 1910: l’actual Centre Cultural Sant Jordi, on es
representen encara ara els Pastorets de Montblanc.
El teixit associatiu montblanquí permeté la continuïtat
dels Pastorets des d’aquells inicis llunyans: el Círcol Tradicionalista, la
Joventut Nacionalista i la Societat Artesana; fins el dissortat període de la
guerra del 1936-1939, en què es prohibiren dràsticament totes les
manifestacions populars religioses.
Afortunadament, la represa de la representació dels
Pastorets s’inicià amb força malgrat la difícil situació social i política
de la post guerra a càrrec del naixent grup d’aficionats al teatre de la
Parròquia de Santa Maria de Montblanc el Nadal de 1939. D’aquí el 80è
aniversari.
Cal tenir en compte que durant els anys de més repressió
de la post guerra, del 1939 al 1950 la representació dels Pastorets va ser una
de les poques manifestacions culturals que es pogueren fer en català.
Durant aquests 80 anys l’obra dels Pastorets que s’ha
representat amb més freqüència és la de Josep M. Folch i Torres, Els
Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús. Alguns anys, però, s’alternà amb
La venjança de Jesús, de Frederic Soler (Serafí Pitarra); o L’Estel de
Natzaret, de Ramon Pàmies i també La llum de l’establia, de Marià Tubau.
Publicat per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada