“Hem envernissat de modernitat ‘Els
pastorets’ de Folch i Torres”
Els
Pastorets de Calaf són uns dels més antics, fa 92 anys que es representen. Els
seus directors reivindiquen que han convertit la tradició en un espectacle per
fer-la atractiva
Els Pastorets de Calaf s’interpreten des de
fa 92 anys. Avui hi ha representació i també els propers 7, 14, 21 i 28 de
gener.
Els de Calaf són uns dels Pastorets
històrics del país. Què els fa diferents d’altres?
(Antonino Mestres) Fem els mateixos Pastorets
des de fa 92 anys. Nosaltres fem els del Folch i Torres, que són els més
representats, i no hem fet mai cap altra versió ni cap altre text. A més, fem
el text íntegre. I això no vol dir que sigui un espectacle feixuc, tot el
contrari perquè nosaltres el que hem fet és envernissar-ho de modernitat.
Aspirem a sorprendre i a divertir i diria que ho hem aconseguit. En part perquè
el text de Folch i Torres ja ho porta, però també perquè hem sabut donar-hi
l’agilitat que la gent demana avui dia.
(Josep Garriga) Una altra cosa especial que
tenim és la banda sonora escrita expressament per als Pastorets de Calaf. Amb
la celebració dels noranta anys de Pastorets de Calaf de fa dos anys i gràcies
a una ajuda de la Generalitat la vam poder enregistrar amb la Cobla Sant Jordi
Ciutat de Barcelona i amb el Cor Arsinnova.
Perquè tinguin èxit cal combinar tradició i
modernitat?
(J.G.) Sí, el que fem és mantenir la
tradició dels Pastorets, de Nadal, la lluita del bé i el mal, el Lluquet i el
Rovelló, i per fer-ho atractiu ho hem transformat en un espectacle.
(A.M.) Durant molts anys vam dir que érem
els Pastorets més espectaculars de Catalunya perquè així ens ho deia la gent.
Continuem sent els més espectaculars però tenim un nou lema, que és que som la
capital dels Pastorets. I som la capital dels Pastorets perquè no hem deixat de
fer-los mai. A més, Calaf s’ha començat a fer famosa pel mercat i perquè fem
Pastorets. Durant uns anys les comunicacions no eren les que són ara i era un
handicap. Ara ha canviat. Ve gent de tot arreu.
Quines novetats s’hi poden trobar aquest
any?
(A.M.) Més que novetats, hi incorporem
millores. Enguany n’hi ha sobretot a l’apartat tècnic. Estrenem il·luminació
d’última tecnologia.
(J.G.) En estar dins d’una fundació
privada, nosaltres vivim del que paga la gent amb l’entrada i de subvencions,
llavors les millores que anem fent depenen de com hagi anat l’any anterior.
Altres anys s’han fet millores en decorats. També fem canvis en els
personatges. Aquest any hem canviat uns quants personatges.
Quanta gent mobilitza?
(J.G.) Unes dues-centes persones, perquè
necessitem la mateixa gent donant la cara que al darrere.
(A.M.) Som un poble petit que fa Pastorets
i implica moltes famílies del poble. Però ara ja no només del poble sinó de la
comarca. Per posar un exemple, el Lluquet i el Rovelló no són de Calaf, són els
alcaldes de Veciana i de Fonollosa, de comarques veïnes. Té mèrit perquè la
gent espera un espectacle d’un poble petit de 3.000 habitants i quan en surt,
surt sorpresa. Es troben amb un espectacle de nivell, pels efectes que hi hem
anat posant i fins i tot amb les instal·lacions fetes expressament per fer els
Pastorets.
Costa que la gent s’hi impliqui?
(J.G.) Sí, costa. Però és que té molt
mèrit. En un poble de 3.000 habitants aconseguim que cada any 200 persones
tinguin la il·lusió de fer Pastorets. És un tema difícil perquè has de
comprometre la gent des d’octubre quan comencen els assajos fins a finals de
gener. Que agafin aquest compromís costa, però es manté la il·lusió.
(A.M.) Costa perquè té una rotació constant
de gent. On hi ha menys rotació és als papers principals, però n’hi ha pocs. Es
necessiten molts altres papers no principals que són necessaris. La rotació
forma part dels Pastorets, no és un problema. És un lloc per on passa molta
gent, alguns acaben interessant-se pel teatre. Per tant, és una escola de
teatre també.
(J.G.) Es creen parelles, hi participen
famílies senceres.
Bona part del poble en algun moment ha fet
Pastorets...
(A.M.) És exactament això. Costaria trobar
famílies a Calaf que en un moment o altre no haguessin participat als
Pastorets.
Les tradicions van de baixa?
(J.G.) No. El públic hi és i per Nadal va a
veure els Pastorets.
(A.M.) Jo no m’imagino un Nadal sense
torrons, ni tió ni Pastorets. Però els torrons han de ser bons. Les tradicions
ens arrelen al país, a la llengua, a la cultura. Els pares no ho volen perdre.
I els nens, tot i que no són conscients que s’estan arrelant a un país i a una
cultura, i que estan perpetuant una llengua, si veuen que disfruten, també els
interessa. Les tradicions si es fan ben fetes no necessàriament han d’estar
mortes.
Publicat per
Antonino Mestres i Josep Garriga, al Casal
de Calaf, on es fan els Pastorets Foto: LAIA GARRIGA.
MAR VICENTE – CALAF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada