21 de febrer 2011

Cop d'ull a motius que poden minar la convivència



L'obra ‘Petits crims conjugals' s'ha vist al Monumental abans que a Barcelona

La primera cita pròpiament teatral de la nova temporada va portar dissabte passat a l'escenari del Monumental una peça sobre contradiccions en les relacions de parella. Es tractava de 'Petits crims conjugals', la producció catalana d'un text del dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt escrit el 2003 i estrenat amb gran èxit a París el mateix any. Aquí està dirigida per Xicu Masó i la protagonitzen Laura Conejero i Ramon Madaula. I tot just aquesta mateixa setmana s'estrena al Poliorama de Barcelona, on estarà en cartell fins a finals d'abril.

Autor d'actualitat
Eric-Emmanuel Schmitt és un dels autors teatrals contemporanis més traduït i més representat internacionalment. A Catalunya es va donar a conèixer sobretot a partir de l'obra 'El visitant', que els espectadors mataronins van poder veure el maig de 1996, al Monumental mateix, en una posada en escena de Rosa Maria Sardà amb Moisès Maicas d'adjunt a la direcció. També de Schmitt, l'octubre de 2008 el teatre de la Riera va acollir dues funcions de 'El llibertí', amb un muntatge de Joan Lluís Bozzo que va ser igualment molt exitós. Tal com es va explicar a la tertúlia que divendres va precedir la representació –conduïda en aquesta ocasió per la periodista Judith Vives–, segurament la bona experiència viscuda amb 'El llibertí' i l'interès motivat per la qualitat que caracteritza tota l'escriptura del seu autor són els factors que han empès en Ramon Madaula a moure els fils necessaris perquè Bitó Produccions i Xicu Masó es decidissin a muntar ara aquests 'Petits crims conjugals'.

Amnèsia i interrogants
Filòsof de formació i professió, Eric-Emmanuel Schmitt tendeix sempre en els seus textos a indagar els replecs de la condició humana. I és el que també fa en aquesta obra amb aires de thriller. L'acció s'esdevé en un apartament ple de llibres i quadres, on una parella retorna després d'una estada del marit a l'hospital a causa d'una contusió cranial que li ha provocat amnèsia. El munt d'interrogants que se susciten mútuament per reconstruir les circumstàncies de l'accident són només el pretext inicial per fer aflorar de mica en mica moltes altres qüestions que evidencien que la seva convivència, després de quinze anys de vida en comú, està larvadament minada d'insídies, pors, desenganys i falsedats. El desenvolupament de la trama, que dóna tombs inversemblants per alimentar la intriga, té el mèrit d'evitar la temptació vodevilesca tot i la inclusió d'alguns esquitxos de comicitat intencionada i de diversos subratllats musicals que per la seva trivialitat fan més nosa que servei. En conjunt, la col•lisió dialèctica entre els dos personatges i les situacions, sentiments, raons i rèpliques que la provoquen la fan prou rica per mantenir l'atenció de l'espectador i per conferir pes a l'obra. Llàstima que a la funció de divendres es notés que el muntatge encara està un xic verd. Com a mínim en dos aspectes: en certs desequilibris de ritme i en alguns moments poc consistents de la interpretació de la Laura Conejero. Res greu: un i altre poden millorar amb més rodatge.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
14 de febrer de 2011

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...