'Equilibristes' tanca el cicle de petit format d'aquest
trimestre
La representació de l'espectacle 'Equilibristes' de la
companyia igualadina Farrés Brothers que es va fer divendres passat a Can
Gassol va servir per cloure la programació de petit format que sota el títol
"De boca a orella" l'Institut Municipal d'Acció Cultural ha dut a
terme aquest trimestre en llocs singulars de la ciutat, amb la voluntat de
conjuminar el teatre amb noves percepcions dels sentits. Aquest cop, per
exemple, l'acollida dels espectadors a la nau del carrer de Prat de la Riba es
feia amb la degustació d'uns vins del celler Ca n'Estruch d'Esparreguera.
Per bé que Farrés Brothers és un col·lectiu teatral
establert a la capital de la comarca de l'Anoia, un dels seus puntals des que
es va constituir ara fa deu anys és el mataroní Jordi Farrés. L'activitat de la
companyia s'ha centrat gairebé sempre en la producció de muntatges adreçats a
la canalla i al públic familiar i s'ha distingit per una qualitat
característica en la construcció i la utilització de titelles. 'Equilibristes'
és la seva primera obra per a adults. Creada ara fa un any, la protagonitza en
Pep Farrés –l'altre "brother"– com a únic actor, a partir del guió i
la direcció de Jordi Palet. L'acompanyen en escena tres dels components del
grup musical Amants de Lulú.
Acrobàcia vital
A 'Equilibristes' un personatge candorós, en Joan Caic, du a
terme una mena de confessió de funambulisme vital. Amb molta ingenuïtat parla
de la infantesa, l’amistat, l’amor, la incertesa, la mort, el dol, la depressió
i la necessitat de superar-se. La seva és una dicció convincent, simple i
directa que aconsegueix la complicitat dels espectadors i els fa compartir la
petita història d'un amor perdut. La constatació de la fragilitat de la
condició humana i de la influència de l'atzar en les nostres vides li fan
concloure que l'existència s'assembla bastant a fer tentines sobre una corda
fluixa. Aquest fil narratiu el va il·lustrant per mitjà de la manipulació
d'objectes quotidians que utilitza per construir un mòbil gegant que es belluga
de manera inestable i també amb la disposició per l'escenari d'un seguit de
petits ninots acròbates, d'un gran atractiu visual, que vénen a ser
l'al·legoria de tot el que ha volgut significar.
Contrapès
Llàstima que tanta tendresa no doni per gaire cosa més que
un relat molt pueril, certament feble i mancat de ritme. Per sort aquestes
mancances s'equilibren amb les intervencions dels Amants de Lulú i la seva
música original, que no és només d'acompanyament, sinó que en molt moments
esdevé un oportú contrapès sonor que dóna vivor a l'espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada