Carla Rovira es defineix com una dona de
teatre “d’esquerres i feminista, i amb totes les meves contradiccions,
absolutament”. Després de fer justícia amb la seva família i donar una dimensió
col·lectiva a un episodi marcat per la Guerra Civil amb Màtria, avui estrena a
El Canal, dins el festival Temporada Alta, un altre muntatge d’alt voltatge:
Calla, Hamlet, calla. El director del festival, Salvador Sunyer, li va
encarregar un muntatge sobre la llibertat d’expressió sense posar-li cap límit.
Rovira va decidir agafar el clàssic de William Shakespeare com a motor per
escriure una versió “rebentada” del text, per revelar els “eixos d’opressió” de
l’actualitat com “la censura, l’autocensura i les legalitats que ens trobem en
aquest estat”. També per posar de relleu els diferents matisos que la repressió
adquireix a Hamlet i en el personatge d’Ofèlia. A Salvador Sunyer li hauria
agradat que Calla, Hamlet, calla fos l’espectacle inaugural d’aquesta edició
del festival, però no va ser possible per qüestions d’agenda de Carla Rovira.
“És bastant gros el que està passant amb la llibertat d’expressió. Mai se
m’hauria passat pel cap que haguéssim de tornar a sortir amb això després de
tants anys”, lamenta Sunyer. Després de la funció d’aquesta nit a Salt, no n’hi
ha cap més de prevista.
Per a Carla Rovira, el dilema que afecta
Hamlet i que es pot traslladar a l’actualitat és el dubte entre “actuar o no
actuar”. “Crec que l’autocensura és el que està havent-hi avui dia. Ens
preguntem si podem fer o no, si podem anar contra el poder i fins a quin punt
em poso en risc quan actuo”, diu l’artista. “En la societat hostil en què estem
-subratlla-, en la qual cada vegada és més difícil expressar-se i significar-se,
¿fins a quin punt podem actuar?”. El text de l’obra és fruit del treball
col·lectiu que Carla Rovira ha fet amb els altres dos intèrprets, Laura Blanch
Bigas i Ramon Bonvehí Rosich, amb qui va treballar a Màtria. A més també hi
apareixeran -Rovira no vol donar cap detall per no fer spoilers - l’escriptora
Bel Olid, la mediadora sociocultural Adama Boiro, la politòloga Laura Medina i,
virtualment, el raper Valtonyc. “Una de les coses importants era poder incloure
altres veus a l’espectacle que aportessin contingut polític”, explica l’autora.
Del text de Shakespeare n’han quedat els “ greatest hits ” que motiven l’acció
de Hamlet, com el monòleg del ser o no ser i l’escena dels enterramorts. A més
de la llibertat d’expressió, Rovira també denuncia la pressió perquè els
ciutadans siguin cada vegada més “literals”: “Ens estan robant les metàfores,
els símbols i l’abstracció. Ara ja no pots dir res que no es vegi d’una manera
literal, i si l’art parteix d’algun lloc és de la metàfora. Fer metàfores ens ajuda
a entendre’ns millor”.
L’objectiu de Rovira és contribuir que els
espectadors es posicionin. “El més important és que el públic acabi decidint on
està en tot plegat i prengui les seves pròpies decisions. Sortim al carrer
perquè és llibertat d’expressió, però ¿on et situes entre tots els matisos?”,
conclou l’artista.
Publicat per
Antoni Ribas Tur
Carla Rovira (esquerra), Ramon Bonvehí i Laura
Blanch. / Temporada Alta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada