publicat
per
19 de
novembre de 2013
Marc
Sabater
L’espectacle de la companyia basca Kulunka arriba al Maresme
després de voltar per mig món
El públic de Mataró es va emocionar, i de quina manera,
divendres passat amb la representació d’André y Dorine al Teatre Monumental. El
pas per la ciutat d’un dels espectacles més internacionals de l’escena actual
no només va aconseguir omplir la sala sinó que, a més, va deixar tots els
espectadors commoguts amb una emotiva història explicada sense paraules,
executada a la perfecció pels membres de la companyia basca Kulunka Teatro i
que aborda un problema que afecta actualment a més de 650.000 persones a
l’Estat espanyol: l’Alzheimer.
André y Dorine es va estrenar ara fa tres anys com a carta
de presentació de Kulunka, un grup que té l’objectiu d’experimentar amb llenguatges
escènics no predominants sense abandonar la idea d’un teatre accessible, vital,
actual, compromès i connectat amb la realitat. I la veritat és que la proposta
que aquest cap de setmana s’ha pogut veure fugaçment a Catalunya –divendres es
va presentar a Mataró i dissabte a l’Hospitalet– exemplifica a la perfecció
tots aquests valors. Tres actors hi interpreten una desena de personatges que
expliquen la darrera part de la vida dels dos protagonistes: André és un
escriptor consagrat mentre que Dorine és violoncelista. Després d’anys de
convivència, arribats a la Tercera Edat, la màquina d’escriure i el violoncel
són el seu refugi de solitud, però la irrupció de l’Alzheimer a les seves vides
els obligarà a refer els ponts i a recordar qui han estat per no oblidar qui
són i continuar estimant.
Absolutament indispensable
Per si l’argument no fos prou impactant i actual, el
muntatge de Kulunka està ple d’al·licients que el fan absolutament
indispensable. El més destacat és la utilització de les màscares i del gest com
a principal eina de comunicació. Els tres actors executen una feina
completíssima i, sense pronunciar un sol mot ni mostrar el seu rostre, fan
fluir el diàleg i, el més important, transmeten als espectadors tota l’emoció i
l’emotivitat de la trama. Molt ben dirigits per Iñaki Rikarte i amb un
excel·lent treball de caracterització, José Dault, Garbiñe Insausti i Edu
Cárcamo es multipliquen a l’escenari en una interpretació que, per momente,
frega la coreografia i té la virtut de semblar fresca malgrat que André y
Dorine acumula ja tres anys de representacions per mig món. Entre els mèrits de
la proposta, a més de l’argument i la interpretació, hi ha també alguns tocs
d’humor i una pertinent banda sonora.
Tot plegat va fer, divendres, que André y Dorine seduís el
públic mataroní, que va sortir del teatre compungit per l’essència de la
història i admirat per la força de l’espectacle. No és estrany. Des que es va
estrenar, l’octubre de 2010 a Torrejón de Ardoz, André y Dorine s’ha
representat a mig món, demostrant que l’emoció és un llenguatge universal. I
com a mostra, un botó: en els últims mesos, el muntatge s’ha presentat a
Taiwan, l’Equador i França; i a l’agenda de la companyia hi ha, aquest mateix
desembre, una extensa gira per les principals ciutats de la Xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada