PUBLICAT PER
17 DE NOVEMBRE DE 2013
JUAN CARLOS OLIVARES.
Fabrice Murgia presenta els seus monstres nocturns
Fabrice Murgia tenia 25 anys quan va estrenar Le chagrin des
ogres , una edat en què l'adolescència és una fosca temptació i la infància
segueix després de la porta com un fantasma. L'obra és un malson, amb l'angoixa
d'aquests somnis en els quals despertar és només reconèixer que se segueix
somiant.
Murgia se serveix de dos casos extrems i reals sobre com
tancar l'adolescència i passar -o no- a l'edat adulta: la matança i el suïcidi
en un institut alemany, i el segrest i l'alliberament de l'austríaca Natascha
Kampusch, vuit anys, dels 10 als 18, tancada en un soterrani. Ser lliure,
despertar i esdevenir adulta. Però aquestes històries no pretenen un diagnòstic
sobre les disfuncions psíquiques de l'adolescència. Serveixen com a mirall
d'una narradora -caracteritzada com la nena de Los otros - que terroritza amb
la seva presència ambigua. Podria ser l' amiga invisible , la veu amb rostre de
la infància, o el Pep Consciències que creix durant l'adolescència mentre es
desdibuixa la seva figura i es fa cada vegada més amenaçadora. Però també pot
ser tot el contrari. A Murgia li agrada col·locar el públic en una zona grisa
en què l'imaginari és tan poderós com el que és real, com passa en la infància.
Pot ser que aquesta narradora estigui imaginant els fantasmes i les seves
històries, figures que la molesten en la foscor i que és incapaç de fer
desaparèixer encara que jugui a fet i amagar amb elles, encara que faci el que
fan tots els nens: creure que el mal desapareix si tanquen els ulls. La qüestió
és si el públic conserva el record dels seus monstres sota el llit. Si encara
sent el terror nocturn i connecta amb aquest exorcitzant malson interior d'un
creador de 25 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada