publicat per
26 de gener de 2015
Cristina Salad
Amagat enmig de tots els papers que conté l’Arxiu de la
Corona d’Aragó ha aparegut la referència més antiga, fins ara, sobre ‘Els
Pastorets’. Un petit gran secret escrit en un document de l’any 1721, en un
escrit fet en castellà i datat l’11 de febrer d’aquell any. El document
sol•licita la presència d’un “agutzil” durant les representacions de Pastorets
per vetllar sobre el “bullici” i concurrència de públic que pugui ocasionar.
Textualment demana que “se conceda esta licencia osando de ella en la conformidad,
que los años pasados en que ya se ha representado como también en este durante
las Navidades Los Pastorets”. La descoberta és obra de l’historiador mataroní
Joan Giménez.
Segons l’historiador d’aquesta troballa cal remarcar dos
elements diferents. D’una banda, de les referències de l’escrit se’n desprèn
que la representació dels Pastorets és una tradició consolidada en el calendari
de festes, ja durant el segle XVIII. De l’altra, el fet que els Pastorets es
mencionen en català i no en castellà, llengua en la que està escrita la resta
del document. Punt aquest important, com destaca l’historiador, ja que en
aquell moment, l’any 1721, ja estava plenament establert el mandat dels Borbons
i desplegat el decret de Nova Planta.
L’origen dels Pastorets prové de les representacions
medievals que es feien a les esglésies el dia de Nadal. Abans de la descoberta
de Giménez, les referències més antigues de les representacions de Pastorets
eren els textos ‘Los zelos de San Josef’ obra de Cristoval de Monroy Silva i
‘El cascabel del demonio’, datats a finals del segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada