publicat
per
31 de desembre de 2014
Presentació de la temporada de Pastorets a les
instal·lacions de la parada de Metro de plaça Universitat coincidint amb el 90è
aniversari de Metro de Barcelona.
Si hi ha una tradició nadalenca que mobilitza pobles sencers
són els pastorets. Tant pels que hi participen directament com pels
espectadors, que acaben convertint els seus pastorets en una marca pròpia de
cada poble, talment com succeeix amb les representacions de la Passió. A
Catalunya, des del novembre fins al febrer es representaran 231 espectacles que
comptaran amb la participació voluntària de més de 6.000 persones de totes les
edats.
Els Pastorets són, segurament, una de les tradicions
nadalenques més arrelades al nostre país i un dels exponents més genuïns de la
cultura popular. Han traspassat l’àmbit religiós per esdevenir un signe
d’identitat del poble on es representen, i és també una escola de teatre on han
debutats molts dels actors i actrius de Catalunya. La revista digital Núvol
proposa una prospecció per esbrinar les claus de l'èxit dels Pastorets, «que
any rere any mobilitzen centenars d’espectadors tot i ser considerats, per
alguns, una antigalla».
El reportatge fa un repàs històric des del naixement dels
Pastorets, es remunta als drames religiosos medievals catalans al segle XV fins
a l'actualitat, passant per la decisió del Concili de Trento (1545-1563) que
les rudimentàries representacions passessin al teatre. «Aquest espectacle popular s’estructura i
creix amb les formes teatrals del barroc espanyol, definint molts dels personatges
i la base argumental dels nostres Pastorets actuals, partint de la iconografia
i els relats dels evangelis al voltant del Nadal», s'explica al text. La
primera obra dels pastorets moderns va ser Los Pastorets de Betlem, o sia, lo
naixement de Nostre Senyor Jesucrist, escrita per Miquel Saurina l’any 1887.
Poc després, Frederic Soler, Pitarra, els incorpora a la tradició culta, amb El
bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga (1901). Més tard, arriba la
coneguda obra de Folch i Torres (1916), seguida de L’estel de Natzaret de Ramon
Pàmies i de La flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas.
I si bé, com es remarca en el reportatge, “els Pastorets té
tots els ingredients del teatre, paradoxalment, és una de les tradicions més
menystingudes del país». «Segurament, el caràcter eminentment voluntari dels
seus protagonistes i la disparitat de representacions arreu, li han conferit la
imatge d’un espectacle simplista, mancat de rigor, una antigalla fossilitzada i
sense transcendència més enllà del marc de la cultura popular», conclou.
Ara bé, «la gent ha pres consciència que s’havien de renovar
i ara podem gaudir de Pastorets ben diferents i espectaculars. A més, des de fa
un parell d’anys s’han començat a representar a les escoles. També molts actors
famosos, que abans callaven, han començat a presumir d’haver començat fent els
pastorets”, explica l'Imma Llorens, de la Coordinadora de Pastorets de
Catalunya. Malgrat el llenguatge una mica anacrònic dels seus textos, els
Pastorets són un element integrador i de cohesió, ja que representen un punt de
trobada de diverses generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada