Dansa, on vas?

publicat per

www.totmataro.cat

Mireia Biel

Fotos: Anna Aluart

Mataró programa el cicle ‘Abril en dansa’ mentre procura consolidar nous espais de creació.

La Bàrbara i la Carla es van unir per formar la companyia INsomnes, “perquè volíem ballar, sense estalviar-nos energia ni fent coses que no arribessin a la gent”. I diumenge van actuar a El Públic dins el cicle ‘Abril en dansa’. I és que si a l’abril, Sant Jordi treu la literatura al carrer i sembla ser l’amfitrió de la visibilització de la cultura, el Dia Internacional de la Dansa també té aquesta voluntat d’obertura. L’any passat, el plat fort era l’estrena de ‘Ret fi. A ritme de boixets’ de Reinaldo Ribeiro i enguany es podran veure a Mataró artistes com Roser Tutusaus o Roberto Olivan. És ben cert, tanmateix, que aquesta disciplina cultural també pateix els efectes de la crisi i que ara més que mai cal analitzar quin és el seu estat de salut.

  

Mataró i dansa és el binomi regnant el mes d’abril a Mataró. La celebració del Dia Internacional de la Dansa ve marcada aquest any per la suma d’esforços entre El Públic i la Direcció de Cultura que programaran trios respectius d’espectacles per arribar a una programació conjunta de sis exhibicions dins el cicle ‘Abril en dansa’. El Públic s’estrena com a nou espai escènic amb el subcicle #elpublicdansa amb tres companyies femenines locals – ‘INsomnes’, ‘eN movimeNt’ i ‘3 cossos’ - que hi mostraran el seu treball en la proximitat d’un recinte tan petit: “Feia temps que volíem apostar per les arts escèniques i aquesta és una bona manera de començar, a Mataró hi ha talent i creiem en aquest talent”, va resumir Eloi Aymerich en la presentació del cicle.

Al seu torn, la Direcció de Cultura proposa un cartell amb tres activitats més: un taller participatiu de Daniel Rosada i Roser Tutusaus el 18 d’abril, l’assaig obert de l’espectacle ‘Capricis’ que Àngels Margarit prepara a Can Gassol i que s’ha d’estrenar al Grec, i la darrera creació de Roberto Olivan, ‘Puerto Iguazú’ també al centre de creació. Tere Almar, Tècnica d’arts escèniques de l’Ajuntament de Mataró, valora molt positivament aquestes sinergies “perquè ens permetrà arribar a un públic molt més ampli” i alhora “suplir el que es feia, en part, en el festival Dies de Dansa”, un cicle que enguany desapareix.

Equilibri en la programació

Segons l’informe de la Fundacc ‘La dieta cultural dels catalans’, un 27,4 per cent de la població va assistir a algun espectacle l’any 2011. I d’aquest percentatge, un 10 per cent van afirmar haver anat a veure dansa. Unes dades que probablement han variat a causa de l’augment de l’IVA del 4 al 21 per cent dels productes culturals. De fet, un altre informe, ‘Crisi, incerteses, sinergies. Estat de la cultura i de les arts’, publicat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), assenyalava una tendència a la baixa del consum cultural que “en els últims mesos podia haver patit un descens del 30 per cent”.

El Teatre Monumental programa espectacles de dansa de forma esporàdica, principalment perquè “té un públic molt més minoritari que el teatre i tampoc se’l pot atipar”, explica Almar, que justifica la programació assegurant que “cal triar aquells espectacles que saps que al públic habitual li poden interessar”. I, a banda, “programem espectacles més agosarats amb llenguatges més trencadors a Can Gassol”.

Consolidar el públic

Les dades del CoNCA determinen la crisi econòmica com una amenaça per a la dansa, però també destaquen que el gran assumpte pendent és “la consolidació del públic, que es presenta com un gran repte”. Un repte al qual ha sabut donar resposta, per exemple, la programació de dansa al carrer. Cristina Navarro, directora de l’Aula de Teatre i responsable de l’espectacle ‘Ret fi. A ritme de boixets’, estrenat a la Plaça de la Muralla l’any passat, afirma que “quan tu fas arts escèniques al carrer, la gent veu aquell espai urbà i es queda amb una imatge poètica perquè l’art fa moure emocions”. Aquest muntatge va formar part del cicle ‘Dies de Dansa’, el director del qual, Juan Eduardo López, va assegurar que “és molt important treure la cultura al carrer per tal que sigui accessible a tothom”.

Can Gassol, l’aposta

Consolidar el públic, com reclama el CoNCA, no és una tasca senzilla. En aquest sentit, Almar defensa la tasca de Can Gassol per “apropar la dansa a un públic que no està acostumat a consumir-ne i alfabetitzar-lo”.Una de les funcions de Can Gassol, per tant, és educativa, però n’acull d’altres perquè serveix com a espai de creació i de difusió. Per això, Almar assegura que “en aquests moments que als creadors els és complicat obtenir finançament, és important treballar a tres bandes: les institucions públiques cedint espais, els creadors acollint-s’hi per fidelitzar un públic que ha d’aprofitar l’oportunitat de formar-se com a espectadors”.

El centre de creació d’arts escèniques de Can Gassol va obrir les seves portes l’octubre de 2010. Aquest equipament vol impulsar i afavorir la creació contemporània de companyies de teatre, dansa i nous formats, així com oferir espectacles de petit format ideals per a sala on es busca la proximitat amb l’espectador, és a dir, que “ha de servir no només per ensenyar espectacles, sinó també per tenir-hi companyies residents que experimentin i tinguin feedback amb el públic”, tal com afirma Almar.

L’any 2006, la companyia Trànsit Dansa, dirigida per Maria Rovira, va signar un conveni amb l’Ajuntament i la Generalitat pel qual s’atorgaven 50.000 euros cada any al col·lectiu a canvi que es treballés per fomentar el món de la dansa a la ciutat amb diferents iniciatives.

El 2012, l’Ajuntament va argumentar “problemes administratius” que no van permetre que Trànsit Dansa seguís com a companyia resident. Segons Maria Rovira, d’aquest conveni en va sorgir la idea de construir un espai de creació: “Can Gassol neix amb l’objectiu de ser un centre de creació amb una companyia resident al darrere que estructurés el projecte i que permetés col·locar Mataró en el panorama mundial de la dansa”. Rovira també explica que “es van buscar agermanaments amb Mèxic o Croàcia per tal de crear una xarxa de ciutats que treballessin juntes”.

Cronopis, el contrapunt

“La cia INsomnes va néixer farà aproximadament un any, però portem treballant juntes un temps més. La facilitat per trobar-nos, la semblança a l’hora de crear i la bona comunicació entre nosaltres ens va portar a començar a fer projectes conjuntament”. Aquests són els inicis d’aquesta parella de joves ballarines de Mataró.

La Bàrbara i la Carla tenen la seva llar a Cronopis, un altre espai de creació destacat de la ciutat, on també s’hi acullen activitats vinculades al circ. Des de la companyia INsomnes consideren que “si es valora l’espectacular feina que s’hi fa, és el moment de demostrar-ho” i és que aquest espai està previst que deixi de funcionar perquè s’ha d’enderrocar l’edifici que ocupa al carrer Churruca. Les dues ballarines asseguren que “cal donar una solució ràpida a la difícil situació en la que es troba Cronopis perquè si no segueix viu, serà un desastre monumental”.

“Deixar-se portar”

La Bàrbara i la Carla ho tenen clar: “Estem en un moment en què o t’enfonses i tanques els ulls per deixar-te portar per la corrent o els obres i segueixes tirant endavant amb tot el que tens i no amb tot el que et falta”. La crisi econòmica ha provocat el tancament de sales i la desaparició de companyies, però per elles no val llençar la tovallola: “no hi ha diners, no hi ha gairebé espais, no hi ha ajudes, però et segueixen demanant que siguis fort i innovador”.

Mataró mima la dansa?

Navarro i Almar destaquen que Mataró és una ciutat on sí que es cuida la dansa perquè s’hi programen 3 o 4 espectacles l’any. Tot i així, Navarro reconeix que “entenc que actualment no es pot tirar endavant, però Mataró necessitaria consolidar-se com un centre de creació amb espais com Can Gassol i Cronopis”.

Rovira, en canvi, lamenta que “s’hagi deixat passar l’oportunitat de convertir Mataró en un veritable centre de creació”. La Bàrbara i la Carla, amb l’ambició i les ganes de tirar el seu projecte endavant, també consideren que Mataró ha de mimar més la dansa: “s’ha d’anar endavant i no endarrere i ja veurem si amb temps, dedicació i paciència, aconseguim que les coses millorin i podem dir que Mataró és una ciutat que cuida la dansa, que ajuda a tots aquells que ens dediquem a les arts escèniques i que gaudim fent la feina a casa”.

La formació s’articula en projectes

Paral·lelament a l’oferta privada d’escoles de dansa, l’Aula de Teatre també presenta cursos de dansa. Concretament, quatre. Cristina Navarro, directora de l’Aula, explica que “presentem dansa com un complement als estudis de teatre”. Al costat dels tres cursos ja establerts, enguany “hem engegat un curs per a nens i nenes petits de 6 a 12 anys que vol ser una aproximació a la dansa i al moviment des del descobriment”. Això explica que “l’Aula ha anat creixent en base a la demanda i a les necessitats ciutadanes”, tal com resumeix Navarro.

Alhora, l’Aula de Teatre també actua com a centre de creació. L’espectacle ‘Ret fi. A ritme de boixets’ n’és un exemple, i el nou projecte ‘Tots dansen’, també, on hi participen els instituts Alexandre Satorras, Puig i Cadafalch i Thos i Codina. Es tracta d’una iniciativa “amb una evolució extraordinària” i que prové del Mercat de les Flors i que pretén que alumnes d’institut treballin amb un professor de dansa i creïn una coreografia que s’exposarà, a posteriori al mercat, al costat d’instituts d’Olot i Granollers.

Trànsit Dansa, Mataró al món

Resident a Mataró, Trànsit Dansa va ser un dels agents presents en el procés de construcció de Can Gassol. La companyia, dirigida per Maria Rovira, compta amb espectacles com ‘Somorrostro’, ‘Envangelium’, ‘Ballant a la sorra’ i ‘Désir’, muntatges que han circulat per tot el món. Després dels problemes administratius al·legats per l’Ajuntament, arran d’un concurs que mai va arribar a celebrar-se, la companyia va “desaparèixer” i va deixar de ser resident a la ciutat. Ara, Rovira denuncia “un deute important per part del consistori amb la companyia que l’ha perjudicat greument” i lamenta “les males pràctiques d’un aparell polític que ha deixat perdre una oportunitat brillant”.