“A Cuba és curiós que no coneguin l’havanera tot i que va néixer allà”

No s’ha donat el tret de sortida a la temporada amb la cantada a Calella de Palafrugell, en un estiu excepcional sense festes majors que deixa un panorama incert i amb canvis d’escenari

Comen­ceu la tem­po­rada amb anul·laci­ons. Com afron­teu l’estiu?

Es van anul·lar totes les pre­vis­tes entre el març i el juny i a par­tir d’ara con­fiem que les anul·laci­ons siguin inter­mi­tents. Dependrà de cada ajun­ta­ment i de les con­di­ci­ons per poder tan­car i regu­lar l’afo­ra­ment de cada espai. N’hi ha molts que no s’hi veuen amb cor i d’entrada ja han supri­mit tota la festa major.

Una incògnita per a molts ajun­ta­ments fins a l’últim minut.

Veiem que hi ha volun­tat i que es mira de man­te­nir alguns actes on es pugui garan­tir i con­tro­lar la distància de segu­re­tat. Sabem que es can­cel·laran les actu­a­ci­ons d’hava­ne­res pro­gra­ma­des a les plat­ges.

Sus­pen­dre la de Cale­lla a la platja que dona nom al grup després de 54 edi­ci­ons, no deu haver estat fàcil.

Com tan­tes i tan­tes coses, ha estat molt com­pli­cat. S’ha fet sem­pre, algu­nes vega­des sota el parai­gua i anar plo­vent, però aquesta vegada no s’ha pogut sal­var. Pel que fa a orga­nit­zació el recinte es podria con­tro­lar, però l’entorn de la platja és incon­tro­la­ble quan s’hi aple­guen més de 30.000 per­so­nes.

Hi ha una alter­na­tiva per poder man­te­nir la tra­dició de les hava­ne­res?

Dins la cul­tura popu­lar i les fes­tes majors, pati­rem igual que la resta. Ni més ni menys que els pro­fes­si­o­nals de les orques­tres que es gua­nyen la vida fent estius per poder man­te­nir l’eco­no­mia de tot l’any. Rebrà la cul­tura i molta més gent, això és ine­vi­ta­ble. La volun­tat dels ajun­ta­ments serà poder apai­va­gar una mica la situ­ació, dins el que es pugui fer en recin­tes con­tro­lats.

Sabeu d’algun muni­cipi que us hagi man­tin­gut al calen­dari?

A Sant Antoni de Calonge s’ha can­viat la ubi­cació de la platja, on es reu­nien més de cinc mil per­so­nes, per fer-ho al paratge del Collet. Hi haurà cadi­res sepa­ra­des i invi­ta­ci­ons a través de l’Ajun­ta­ment amb afo­ra­ment limi­tat, amb la volun­tat de man­te­nir els dos dies de can­tada, els dies 17 i 18 de juliol.

Veiem con­certs de tecno amb el públic asse­gut en cadi­res. Per al vos­tre públic serà més fàcil.

Sí, però el nos­tre públic en gene­ral és el de més edat i és una població de risc que s’ha de tenir en compte a l’hora de mesu­rar molt bé els con­certs i la segu­re­tat amb què es fan.

Els músics que­deu al marge de la nova nor­ma­li­tat. Apro­fi­ta­reu per reno­var el reper­tori?

Sí, ara per ara veiem que serà un any molt com­pli­cat. Sí que hi haurà qui s’ajun­tarà per tre­ba­llar, fer nous temes, però segur que ens pas­sarà fac­tura a tots els nivells. No només la música, també el tea­tre i el cinema se’n res­sen­ti­ran. Hi haurà una altra manera de fer després, mal­grat que surti la vacuna.

Cap on anirà la cul­tura?

S’ha d’apro­fi­tar per fer un reset i fer-ho dife­rent. Els grans con­certs i esde­ve­ni­ments mul­ti­tu­di­na­ris tin­dran sis­te­mes dife­rents.

Les hava­ne­res van néixer a les taver­nes. Ara no hi ha festa major sense hava­ne­res.

A les taver­nes teníem un públic i uns cai­xets reduïts, fins i tot no es cobrava, però per arri­bar al gran públic i pujar a l’esce­nari s’havia d’ampliar reper­tori i ser més pro­fes­si­o­nal. No tenen res a veure les hava­ne­res dels anys vui­tanta amb les actu­a­ci­ons d’ara davant milers de per­so­nes. Les hava­ne­res abans no es can­ta­ven a les fes­tes majors. Ara no poden fal­tar en el pro­grama per a la gent més gran, i seguei­xen en un ambi­ent rela­xat i amb un bon cre­mat.

Què hi fa, un cre­mat, a l’estiu?

No sé pas d’on ve la tra­dició del cre­mat, però a l’estiu una copa de cava entra­ria millor! Només s’explica si a l’hivern en alguna taverna tenien fred, però a l’estiu abans no era habi­tual i es va començar a repar­tir a les hava­ne­res de gran for­mat.

Sou dels grups vete­rans amb més dis­co­gra­fia. La cli­en­tela és fidel o minva?

Vaig entrar al Port Bo l’any 1988, però en Mineu ja hi era dinou anys abans. S’han gra­vat tres-cents temes dife­rents, reco­pi­lats en 27 dis­cos. El públic no pot fallar en una soci­e­tat on tenim cada cop més gent gran.

Heu por­tat l’hava­nera a l’estran­ger i a Cuba. Com és rebuda en ter­res llu­nya­nes?

Els que ens venien a escol­tar eren estu­di­ants d’espa­nyol con­vi­dats per l’Ins­ti­tut Cer­van­tes. Can­tant en català i cas­tellà, que­des parat de l’interès i l’afició per la música en països com el Japó o Israel. Hem can­tat també a Tur­quia, Líbia, Síria i, l’any pas­sat, a Algèria. A Cuba és curiós perquè l’hava­nera no la conei­xen, tot i haver nas­cut allà. Ells han reprès l’hava­nera arran del ressò que ha tin­gut aquí i la rei­vin­di­quen. Ells can­ta­ven a través de sopra­nos i amb grans orques­tres, més aviat len­tes. La nos­tra cançó de taverna de tres minuts i tres veus els va encan­tar.

+ info – publicat per

Elena Ferran – Calella de Palafrugell

elpuntavui.cat