La Beckett, la Perla 29, l'Aquitània i la Planeta reprenen
l'activitat amb aforaments reduïts
Tothom ja s'ha assegut però ningú s'ha tret la mascareta, i
les pantalles dels telèfons mòbils refulgeixen contra el blau quirúrgic que
tapa les cares. Els últims espectadors entren fregant-se les mans, en un gest
que abans atribuíem a una activitat futura plaent i que ara ja forma part del
ritual de desinfecció amb gel hidroalcohòlic. Algunes butaques estan envoltades
de plàstic, s'ha de fer una cua especial per accedir a la platea, no hi ha
programes de mà i aixecar-se a mitja funció ja no és una opció. Però, malgrat
tot, el teatre ha tornat.
"Moltes gràcies per venir. Sou uns herois", diu al
públic la responsable de la taquilla de La Perla 29, Ailin Migliora, just abans
que comenci la funció. La pandèmia provocada pel coronavirus ha convertit el
teatre en una experiència anòmala, que durant aquestes primeres setmanes de
juliol encara es mou en el territori de l'experimentació i l'excepcionalitat. A
dins la Biblioteca de Catalunya, 160 persones esperen expectants l'entrada dels
actors d' Assedegats en una escenografia feta bàsicament de plàstics, que remet
a la temporalitat dels hospitals de campanya vistos els darrers mesos.
"En el món en què vivim s'ha de tenir molt coratge per
calçar-se, sortir al carrer, agafar el metro o el cotxe i anar al teatre. Sempre
hem d'agrair al públic que vingui, però ara encara més. És un acte heroic en
certa manera, perquè la gent s'ho podria estalviar però igualment fa l'esforç
de venir. És significatiu, perquè vol dir que se senten segurs,
protegits", explica el director de La Perla 29 i de l'espectacle, Oriol
Broggi. La companyia tenia previst estrenar Assedegats a la primavera, però amb
el confinament van decidir reformular el muntatge, donar-li una dimensió
diferent i adaptar-lo també a les condicions sanitàries lligades al
covid-19.
Actors a distància i jocs de pantalles
"Al principi no sabíem com serien les mesures que
hauríem d'adoptar, així que vam buscar la manera com la funció es pogués fer
amb les màximes garanties", subratlla Broggi. La companyia va omplir la Biblioteca
de Catalunya de pantalles i càmeres, de manera que els actors no necessiten
estar a prop del públic perquè els vegi. Tot aquest treball audiovisual lligava
amb l'obra de Wajdi Mouawad, apunta Broggi, perquè apel·la a trobar la bellesa
i explicar-ho mitjançant el teatre. "L'actor parla directament a càmera,
encara que potser el públic de la sala el tingui d'esquena", diu el
director. També utilitzen projeccions per suplir un conjunt de diàlegs en què
els actors s'havien d'intercanviar màscares.
Mentre la funció d' Assedegats es representa a la Biblioteca
de Catalunya, al claustre la companyia ha muntat dues pantalles gegants que
retransmeten l'espectacle en directe. Alhora, el muntatge es podrà veure de
forma audiovisual en alguns teatres de Catalunya, com l'Atlàntida de Vic i el
Kursaal de Manresa. "Què passa si veus l'obra a través de l'ull de la
càmera però grava també espectadors de dins? Ens interessava que el públic de
fora tingués la certesa que la funció s'està fent en directe mentre ells la
miren a la pantalla", afegeix el director. D'aquesta manera la companyia
pot guanyar una mica més de públic sense perdre l'espontaneïtat teatral, en una
proposta que forma part del Grec en obert i que, de moment, ha venut al voltant
de les 1.400 entrades disponibles per a totes les funcions de l'interior de la
Biblioteca fins al 17 de juliol.
Més ganes de tornar que por de contagiar-se
Tot i que els teatres poden obrir des de la fase 2, la
majoria d'espais privats han optat per esperar-se al setembre. Els que han
reprès ara l'activitat ho han fet guiant-se pels protocols establerts per la
Generalitat, però amb una gran incertesa, la de no saber si la gent seria
reticent a tornar al teatre per por de contagiar-se. A La Planeta de Girona,
que va obrir l'1 de juliol amb l'estrena de Serà el nostre secret,
l'experiència els ha sortit rodona. "Ha anat perfecte. La gent ha anat
entrant esglaonadament, després d'haver escollit les localitats a fora, en una
pissarra; i a dins com que hi havia molt espai es podien treure la
mascareta", explica el responsable de La Planeta, Pere Puig, que afegeix
que ara, arran de la nova normativa de la Generalitat, la gent ja no es podrà
destapar la cara durant la funció malgrat que hi hagi distància entre
espectadors.
Amb un aforament de 60 localitats per funció, La Planeta ha
exhaurit durant tres dies les entrades. "El mèrit no ha estat tant aquest,
sinó el fet que després de la funció fèiem un col·loqui sobre l'espectacle i
gairebé sempre s'ha quedat tot el públic. Això no és tan habitual",
subratlla Puig. A l'Aquitània també han vist com els espectadors tenien ganes
de tornar a les platees. El teatre barceloní va tornar a l'activitat a
principis de mes amb la comèdia Likes, i per seguir els protocols de la
Generalitat ha hagut de readaptar l'entrada i la sortida de la sala, com també
l'aforament. "Al principi semblava que costava una mica tornar a tenir
públic, però des de fa dies l'interès està remuntant", expliquen des de la
sala.
Els teatres, espais segurs
"Podeu seure on vulgueu però heu de deixar lliures els
seients marcats", repeteix l'acomodadora de la Sala Beckett a mesura que
els espectadors van entrant, en un degoteig constant. Aquí les butaques
inhabilitades tenen una creu blanca al respatller, el gel hidroalcohòlic fa una
intensa olor de poma i les entrades són nominals. A primera fila, un espectador
demana a l'acomodadora on pot trobar el programa de mà. Com que els teatres no
poden proporcionar cap element en paper –tampoc les entrades–, ella li canta en
veu alta el repartiment de 'La morta' de Pompeu Crehuet. Pels altaveus sona un
missatge que apel·la al "compromís i al coratge" del públic just
abans que comenci la funció.
Conscienciar la població que els teatres són espais segurs
és la principal lluita del sector per reflotar l'activitat els propers mesos. I
malgrat que des de finals de juny els teatres poden obrir amb el 100% de
l'aforament i sense distància –sempre que tothom porti mascareta–, de moment
tots mantenen l'aforament reduït. "Estem sent més prudents del que ens
imposen les condicions sanitàries, però ho fem així perquè volem transmetre una
sensació de seguretat a la gent", explica el director de la Sala Beckett,
Toni Casares.
La Beckett va reobrir la sala l'1 de juliol i va reprendre
l'obra que tenia en cartell al març, 'La
morta' de Pompeu Crehuet. A les primeres funcions van utilitzar el 50% de
l'aforament, i ara l'han ampliat a unes 80 butaques, encara que de moment no
omplen tota la sala. "Deixem una butaca entre unitats de convivència i
demanem portar la mascareta durant la funció", afegeix Casares. Des de l'1
de juliol, gairebé un miler de persones han assistit a l'espectacle. "Ens
ha sorprès gratament la resposta del públic. Des que hem obert, hem exhaurit
l'aforament que teníem. I a mesura que l'hem anat augmentant, les butaques
s'han anat venent", diu el director.
L'impacte del coronavirus també ha obligat a reformular
lleugerament l'espectacle de Marc Crehuet. Des de la setmana passada, els
actors poden acreditar que són unitat de convivència i, així, a l'escenari es
poden tocar i no estan obligats a mantenir la distància de seguretat entre
ells. Però 'La morta' de Pompeu Crehuet
conté força escenes en què els intèrprets estan en contacte i la companyia va
optar per repensar-ne algunes. "No volíem que alguna escena explícita
pogués incomodar el públic i fer-lo sortir de la ficció per pensar en el
coronavirus, en comptes del contingut del muntatge", assenyala Casares,
que afirma que, malgrat tot, a la nova versió "hi ha baralles i hi ha petons".
Davant la bona rebuda de l'espectacle, la Beckett l'ha
prorrogat una setmana més, fins al 26 de juliol. En paral·lel, la sala posa en
marxa a partir d'aquest dilluns l'Obrador d'Estiu, que aquest any es farà de
forma presencial i virtual alhora. "Hem diversificat l'activitat pel
coronavirus, i per primera vegada farem lectures dramatitzades al parc del
centre del Poblenou. Ja intuïm que anirà molt bé, perquè hi ha molta gent
interessada", diu Casares, que afegeix que la gent està "més
receptiva" a assistir a propostes a l'exterior. Coses positives de la
pandèmia: la Beckett ha guanyat un nou escenari.
+ info – publicat per
Núria Juanico
ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada