El sector vol que les institucions assumeixin el
pes real de la cultura i critica l’estigmatització que pateix
Divendres el Parlament va acordar una taula de diàleg per
arribar al 2% per a cultura
Represa a mig gas en el món de la cultura, més d’un mes després
que comencés la sortida d’un confinament que va aturar tothom, des de teatres,
cinemes, llibreries, produccions audiovisuals, concerts i museus i
institucions culturals. Una represa que costa per les dures mesures de
distanciament físic i de prevenció per l’epidèmia que s’han imposat i que
han reduït dràsticament aforaments i han limitat molt la majoria d’activitats,
des d’una funció de teatre, a la projecció d’una pel·lícula, qualsevol concert
o presentació d’un llibre.
Tot plegat, enmig de promeses d’ajudes i diferents
plans presentats pels governs de la Generalitat i de l’Estat que no acaben
de satisfer plenament un sector que voldria ser tractat encara amb més
respecte, que va esdevenir un suport bàsic moral durant la pandèmia i que
continua reclamant una major atenció en els pressupostos. Per exemple,
l’Ajuntament de Barcelona comptabilitza en uns 4,5 milions les partides
per respondre a les demandes de la Covid. La Diputació de Barcelona hi ha
destinat 2 milions. La Generalitat, uns 46 milions (sense comptar els
crèdits a l’ICF) i el Ministeri de Cultura suma 41 milions a les partides
previstes pel 2020 (13,2 milions, per exemple, per fer campanya en la reobertura
i per habilitar sales de cinema a la nova normalitat).
Si d’algun motiu pot estar tranquil el sector cultural
és que el tancament dels teatres i de tota activitat cultural presencial
es va aturar quan tot just havien fet un cop a la taula amb la campanya Actua
Cultura, que reclama el 2% del pressupost de Cultura. Divendres
mateix, el Parlament aprovava una moció per unanimitat en defensa que
s’arribi a aquest percentatge i, ja abans de mitjans de març, hi havia una
taula amb els departaments de Cultura i Economia per establir terminis
fins arribar a aquesta xifra. Que el sector entén que és un punt de sortida,
no pas un índex per aturar les reivindicacions.
Les demandes que s’han fet a les institucions parteixen
molt del màxim comú denominador, de reclamar accions que afavoreixin el
màxim de perfils de la cultura, per fer-los més transversals. Si l’Ajuntament
de Barcelona va ser ràpid a presentar un primer pla de xoc que valoraven
en 3 milions d’euros, en poc més d’una setmana la Generalitat va consensuar
les ajudes més urgents abocant-hi 21 milions (i 10 més en crèdits). Posteriorment
s’hi han afegit 12 milions per a audiovisuals, 5 per compensar dietes
de treballadors de la cultura i 8 per compensar ingressos previstos
d’accions que es van anul·lar. El cataclisme és gros.
Emergència real
No era, precisament, una performance el
que es va fer al Lliure, just fa deu dies: es recollia menjar per a trenta
famílies de professionals de la cultura. Bona prova d’aquesta precarietat
estructural són l’increment de partides dels vessants socials de societats
de gestió com podria ser Aisge o la SGAE.
El Ministeri de Cultura, que havia renunciat a fer-hi
front inicialment, va acabar reblant dos claus importants per al sector:
una àmplia partida de crèdits a través de l’ICO (fins a 780 milions) i, sobretot,
una fórmula per donar accés a la intermitència dels artistes. Es reclamava
des de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
des del 2006. Tot un símptoma que arribi en aquest moment.També la Diputació
de Barcelona ha desenvolupat plans ideats en la necessitat de reforçar
les programacions culturals arreu de la demarcació, i també per compensar
les cessions de drets a les televisions, com a fórmula amb què creadors
i intèrprets tinguin un ingrés que resoldre el seu, fins ara, tancament
obligat. En aquest sentit, la valentia del Grec (i dels festivals que, tot
just ara, aguanten el temporal) ha donat una feina a un sector que no tenia
fórmules per continuar complint el dia a dia.
La cultura s’ha mostrat molt necessària durant els dies de
confinament. Empreses, companyies i artistes han cedit desinteressadament
material per generar un punt d’empatia davant la soledat i la nuclearització
de la societat. Solidàriament, s’ha anat prenent consciència transversal
i neix una necessitat, a Barcelona (l’embrió ja té un any de vida) en què
es crei una mena de Parlament ciutadà cultural que proposi i fiscalitzi
les actuacions de les administracions. Mentrestant, la cultura espera
que la temporada es reprengui sense l’estigmatització a la cultura
actual (per què hi ha hagut límits d’aforament als teatres i no als avions
o als centres comercials, fins ara?, es pregunta el sector), es troba en
temps de descompte. Sigui per arrencar amb les ganes d’actuar a sobre de
tots. O sigui perquè els donin l’estocada final. I els artistes decideixin
canviar de port (TV3 i les audiovisuals s’aguanten d’un fil) per desplaçar-se
a capitals amb major capacitat econòmica; o de professió. Fa angúnia que el
talent que batega iniciativa a Catalunya s’escoli per l’aigüera irremeiablement,
durant una bona temporada.
Més plans de represa per a la cultura
El Procicat va aprovar divendres els plans de represa
proposats pel Departament de Cultura a cinemes, museus, biblioteques, arxius,
espais d’arts escèniques i musicals, sales d’exposicions i d’arts visuals,
audiovisual i monuments i jaciments. Se sumen als dos plans, ja aprovats
anteriorment (llibreries i galeries d’art), i contenen mesures generals com el
manteniment de la distància física interpersonal i l’ús de la mascareta. Entre
les mesures hi ha la que permet, als cinemes, el consum de menjar i begudes que
facin inviable l’ús de mascareta constant, tot i que garantint la distància
d’1,5 metres entre persones i la distància de 2,5 metres quadrats per persona,
que és la normativa imposada en espais tancats, on també es regularà l’entrada
i la sortida. En els equipaments patrimonials, d’altra banda, es permetrà usar
dispositius tàctils tot i que no encara audioguies. Entre els plans pendents de
validar hi ha els referents a la cultura popular i associacionisme cultural,
així com plans singulars com el del Dia del Llibre i de la Rosa (23 de juliol)
i condicions per a festivals i festes majors.
+ info – publicat per
J. Bordes – Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada