3 octubre 2006
Ha mort Josep Maria Malé. Probablement, a molts lectors, aquest nom no els dirà res. Malé era un comunicador, una de les millors veus de la ràdio mataronina i un apassionat actor de teatre. No era ambiciós, potser per això no va emprendre mai el camí de la professionalització. Va començar de jovenet, als anys 50. Ell, i en Xavier Ubach, un altre mataroní i bon amic d'en Malé, van ser de les primeres veus que es van escoltar a la desapareguda Ràdio Maresma. Ubach, més ambiciós —i no és cap retret—, ben aviat es va plantejar la seva afició com una manera de guanyar-se la vida i va fer el salt a TVE-Catalunya. Malé, en canvi, en tenia prou amb un àmbit més petit, la família i el cercle d'amistats de la ràdio i el teatre. Tenia una veu greu i potent, generosa per a la rapsòdia. Quan feia ràdio, omplia els altaveus amb una facilitat extraordinària.
La mateixa veu que li va servir per fer de Satanàs durant més de quinze anys als Pastorets de Sala Cabañes. Tenia dicció per fer de dimoni gros, però la fesomia era de bona persona. Era amable, educat, de gran simpatia. I no tenia mai un no quan se'l cridava per presentar festivals benèfics. La ràdio i el teatre eren la seva vida, però el pa se'l va guanyar treballant en una fàbrica de perfums i després a can Junqueras, la funerària mataronina.
Quan desapareix un comunicador famós, tothom en parla.
En Malé només era popular a casa seva, a Mataró.
Però també es mereix que se'n parli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada