27 de setembre de 2006
Jordi Galceran esporga dramatúrgicament el text de Carles Soldevila per fer-ne una versió posada al dia
Teresa Bruna
"Avui fem teatre per a la gent d'avui, i ens agradaria continuar la pràctica de remenar una obra antiga, des del respecte per l'autor", deia ahir Sergi Belbel, nou director artístic del TNC, fent referència al canvi dramatúrgic que experimenta Valentina, l'obra que s'estrena dijous i que inicia la temporada de la Sala Petita.
Valentina sortia de la ploma de Carles Soldevila l'any 1932 en forma d'obra de teatre. La protagonista era una noia moderna i cosmopolita, fins i tot massa avançada pel que corria a l'època. Aquesta particularitat i el fet que es tractava de la seva incursió a la comèdia dramàtica -Soldevila era molt conegut i apreciat pel seu tarannà humorístic i amable- van influir en la decisió de reconvertir-la en novel·la.
El personatge era impactant i Soldevila intuïa que el públic lector l'acceptaria millor que el que freqüentava, mudat, les butaques del teatre. Valentina completa la trilogia que l'autor va dedicar a l'univers femení, primer amb Fanny (1929) i més tard amb Eva (1931).
La versió que ara n'ha fet Jordi Galceran és tot un luxe. Sense trencar el cordó umbilical que uneix el text original amb la dramatúrgia que proposa, ens mostra una història valenta, incisiva i contemporània. Gira al voltant de conflictes familiars: la primera part, hiperrealista, des del domicili, i la segona, més metafòrica, dalt del Cap Polonio, un vaixell de luxe que viatja pel Bàltic. "No he escrit res de nou. He reinterpretat la novel·la dramatúrgicament, incorporant elements o personatges que en la versió teatral de Soldevila no surten, com ara la poeta Adelina Sturzo, fonamental per entendre les decisions de Valentina", explica Galceran.
Per altra banda, s'han suprimit personatges que considera poc rendibles dramatúrgicament, com els viatgers del Cap Polonio: "Els he concentrat en la figura de Sturzo, que és una d'ells". També s'han canviat situacions, com ara el fet que tota la família va de viatge. "Hem eliminat un dels tres decorats i l'hem concentrat, igual com hem fet amb els personatges", diu Toni Casares, director de l'obra.
Teresa Bruna
"Avui fem teatre per a la gent d'avui, i ens agradaria continuar la pràctica de remenar una obra antiga, des del respecte per l'autor", deia ahir Sergi Belbel, nou director artístic del TNC, fent referència al canvi dramatúrgic que experimenta Valentina, l'obra que s'estrena dijous i que inicia la temporada de la Sala Petita.
Valentina sortia de la ploma de Carles Soldevila l'any 1932 en forma d'obra de teatre. La protagonista era una noia moderna i cosmopolita, fins i tot massa avançada pel que corria a l'època. Aquesta particularitat i el fet que es tractava de la seva incursió a la comèdia dramàtica -Soldevila era molt conegut i apreciat pel seu tarannà humorístic i amable- van influir en la decisió de reconvertir-la en novel·la.
El personatge era impactant i Soldevila intuïa que el públic lector l'acceptaria millor que el que freqüentava, mudat, les butaques del teatre. Valentina completa la trilogia que l'autor va dedicar a l'univers femení, primer amb Fanny (1929) i més tard amb Eva (1931).
La versió que ara n'ha fet Jordi Galceran és tot un luxe. Sense trencar el cordó umbilical que uneix el text original amb la dramatúrgia que proposa, ens mostra una història valenta, incisiva i contemporània. Gira al voltant de conflictes familiars: la primera part, hiperrealista, des del domicili, i la segona, més metafòrica, dalt del Cap Polonio, un vaixell de luxe que viatja pel Bàltic. "No he escrit res de nou. He reinterpretat la novel·la dramatúrgicament, incorporant elements o personatges que en la versió teatral de Soldevila no surten, com ara la poeta Adelina Sturzo, fonamental per entendre les decisions de Valentina", explica Galceran.
Per altra banda, s'han suprimit personatges que considera poc rendibles dramatúrgicament, com els viatgers del Cap Polonio: "Els he concentrat en la figura de Sturzo, que és una d'ells". També s'han canviat situacions, com ara el fet que tota la família va de viatge. "Hem eliminat un dels tres decorats i l'hem concentrat, igual com hem fet amb els personatges", diu Toni Casares, director de l'obra.
Des de l'adolescència
Aquesta versió presenta una Valentina vista des de l'adolescència, amb l'objectiu que connecti amb l'espectador jove. Segons Casares, "la gràcia és que algú de 20 anys vegi que el seu conflicte emocional ja existia fa 80 anys". Si en la versió teatral de Soldevila tot quedava més lleuger, "aquí ens podem permetre el luxe de mostrar el monòleg interior de Valentina, els pensaments íntims que la condueixen al desenllaç que no explicarem", un sentiment intens que interpreta la jove actriu Alba Sanmartí, acompanyada d'un interessant repartiment: Mercè Lleixà, Lluïsa Castell, Toni Sevilla, Víctor Àlvaro, Alícia González Laa i Jordi Vila. Tots n'estan molt satisfets. Lluïsa Castell, una cara coneguda a les sales alternatives, que es fica a la pell de la mare de Valentina, diu: "Treballo molts textos d'autors contemporanis, una mica estrambòtics. Em feia molta il·lusió interpretar una obra clàssica.
Aquesta versió presenta una Valentina vista des de l'adolescència, amb l'objectiu que connecti amb l'espectador jove. Segons Casares, "la gràcia és que algú de 20 anys vegi que el seu conflicte emocional ja existia fa 80 anys". Si en la versió teatral de Soldevila tot quedava més lleuger, "aquí ens podem permetre el luxe de mostrar el monòleg interior de Valentina, els pensaments íntims que la condueixen al desenllaç que no explicarem", un sentiment intens que interpreta la jove actriu Alba Sanmartí, acompanyada d'un interessant repartiment: Mercè Lleixà, Lluïsa Castell, Toni Sevilla, Víctor Àlvaro, Alícia González Laa i Jordi Vila. Tots n'estan molt satisfets. Lluïsa Castell, una cara coneguda a les sales alternatives, que es fica a la pell de la mare de Valentina, diu: "Treballo molts textos d'autors contemporanis, una mica estrambòtics. Em feia molta il·lusió interpretar una obra clàssica.
Els personatges són una meravella, hem disfrutat molt als assajos".
Perquè, amb tot, continua sent una obra que es va escriure fa uns 80 anys, i això es manté, sobretot, al vestuari: "Apel·lem a la modernitat, però mantenim el context de l'època amb els vestits que ha creat Javier Artiñano". Alfons Flores, l'escenògraf, explica que, sobretot la primera part, l'ha creat a partir de vivències i records personals de Casares i d'ell mateix. "Aquest toc tan personal ens ha funcionat molt bé".
Perquè, amb tot, continua sent una obra que es va escriure fa uns 80 anys, i això es manté, sobretot, al vestuari: "Apel·lem a la modernitat, però mantenim el context de l'època amb els vestits que ha creat Javier Artiñano". Alfons Flores, l'escenògraf, explica que, sobretot la primera part, l'ha creat a partir de vivències i records personals de Casares i d'ell mateix. "Aquest toc tan personal ens ha funcionat molt bé".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada