publicat
per
12 de març de 2013
Per Joan Millaret, a Crítica12 de mar de 2014
Entre el 13 i el 30 de març es podrà veure al Tantarantana
Teatre de Barcelona la versió teatralitzada de la primera novel·la del
xilè Roberto Bolaño coescrita amb A. G. Porta Consejos de un
discípulo de Morrison a un fanático de Joyce a càrrec de l’actor i director
Fèlix Pons a través de la seva productora ARSENIC ART STUDIO.
La novel·la Consejos, gestada de forma complicada entre els
anys 1979 i 1983, finalment va ser publicada el 1984 guanyant tot seguit el
Premi Ámbito Literario. La obra estava centrada en les peripècies de dos joves
amants de tarannà força antitètic. D’una banda, Àngel Ros, 29 anys, escriptor
frustrat especialitzat en James Joyce, també cineasta aficionat i músic en una
banda d’aires tropicals. Un bon dia, Àngel, coneix en un dels seus concerts a
una Ana Ríos Ricardi, 22 anys, una noia embogida amb comportaments extrems,
malaltissos, i plegats enceten un perillós camí autodestructiu ple de
turbulències amoroses i delictives.
Una novel·la intrínsecament barcelonina que prenia el pols a
l’efervescència dels 80 i esbossava un gran fresc d’una joventut urbana rabiosa
i llençada que sortia de la foscor del franquisme enmig d’un entorn polític i
social convuls i subversiu, amb atemptats terroristes i atracaments sonats com
el del Banco Hispano Americano. La novel·la era una autèntica voragine
amfetamínica, saturada de violència, crims i transgressió, “un Tarantino abans de Tarantino” en paraules
de Pons.
Una novel·la que, en sintonia amb allò que després es va
anomenar post-modernisme, fusionava lúdicament diferents estils així com
referències literàries o temàtiques oposades. A Consejos conviuen la música
rock –The Doors i la seva icona, Jim Morrison -, l’alta literatura o, també, la
iconografia del cinema negre, especialment aquella que sorgeix de les vides al
límit de delinqüents perdedors i nihilistes com la parella per antonomàsia,
Bonny and Clyde.
L’obra arriba en un moment de efervescència del fenomen
Bolaño coincidint també amb el desè aniversari de la mort d’aquest
importantíssim escriptor llatinoamericà. L’estrena trenta anys després del
debut conjunt de Bolaño i Porta en la rabiosa novel·la Consejos planteja alguns
paral·lelismes entre l’obra original i l’actualitat. El director del present
muntatge planteja semblances entre la convulsa transició del moment, que
superava el franquisme i al nacionalcatolicisme, i el moment actual de crisi
sistemàtica i de desballestament de la societat del benestar que ens situa en
un nou moment de transformació amb tot el que això significa de repensar
ideals, formes i posicionaments de la joventut.
Els actors Nao Albet i Claudia Benito són els dos únics
protagonistes de la funció, encara que assumeixen les veus d’altres
protagonistes de la història original, en una actuació més propera a la
performance que a l’actuació clàssica teatral. L’estratègia dramatúrgica de
Pons consisteix en tancar als dos criminals pròfugs en un pis clandestí, un
espai únic, condensant així d’alguna manera els diferents escenaris de la
novel·la original.
El director situa un epicentre escènic tan rotund com pot
ser un llit de matrimoni per interessar-se més per l’experiència lisèrgica,
creativa i passional dels enamorats en què Àngel és l’amant pusil·lànime
arrossegat per Anna, una torrencial i enfollida femme fatale. Simultàniament es
projectaran imatges en blanc i negre per transmetre la presència d’un temps i
d’una ciutat i diferents vídeos preparats per a l’ocasió que simulen la textura
del super-8, amb la finalitat de crear un joc visual i sonor calidoscòpic en
què actors i projeccions s’entrellacen com en una instal·lació animada en què
que sovint es pot posar en qüestió els límits de la ficció i la realitat. Una
prometedora aposta equidistant de les arts escèniques i les arts visuals que
permet situar-se lluny del minimalisme, la nuesa escènica, d’una adaptació tan
recent de Bolaño com és El policia de las ratas sota direcció d’Àlex Rigola i
amb un duel interpretatiu a càrrec de Joan Carreras i Andreu Benito.
Joan Millaret Valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada