publicat per
22 de març de 2014
José Carlos Sorribes
Caryl Churchill reflexiona de manera crítica a 'El setè cel'
sobre els valors dominants
Primer acte 8
Els intèrprets, amb Arnau Marín al capdavant, en la part
situada a l'Àfrica colonial del XIX.
Caryl Churchill (Londres, 1938) és una de les dramaturgues
britàniques més representades a l'àrea anglòfona. Del seu prestigi en parla que
va ser el 1974 la primera directora resident del Royal Court Theatre. Aquest
aval no li ha servit per ser una autora representada a Catalunya. La Beckett,
que ja va estrenar el 2003 la seva obra Lluny, recupera ara El setè cel, una
peça escrita el 1979. «Tenim una assignatura pendent pel paper que ha ocupat en
la dramatúrgia europea contemporània», argumenta Toni Casares, director de la
sala.
La recuperació arriba gràcies a l'esforç i la valentia,
segons Casares, d'una companyia, Teatre de l'Enjòlit, capaç d'enfrontar-se a
una obra «pròpia del TNC» per la seva complexitat i condicions de
representació. Aquesta complicació s'explica per una peça amb dos actes molt
diferents, amb 15 personatges (vuit d'època) i un salt en el temps entre
aquestes dues parts d'un segle, que en la percepció dels seus personatges és de
25 anys. Churchill està considerada, no de manera gratuïta, una dramaturga
transgressora amb un teatre no naturalista i d'aire brechtià.
Marxista i feminista
La innovació estilística és indissoluble d'una postura
política inequívoca. Churchill és un autora marxista i feminista que a El setè
cel critica els valors imperants en la societat occidental, amb l'educació, la
família i la sexualitat en primera línia. Si el primer acte se situa a l'Àfrica
colonial del XIX, el segon transcorre el 1979. «El recurs li serveix per deixar
patent que els valors victorians no havien quedat gaire lluny», assenyala
Glòria Balañà Altimira, la directora convocada aquesta vegada per Teatre de
l'Enjòlit, un grup d'actors. «Són dues obres en una, amb codis diferents, però
una no s'entén sense l'altra. La primera és com una comèdia i la segona és més
estàtica, més de personatges », diu la directora.
Els 15 personatges estan interpretats per 7 actors (Albert
Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé
i Teresa Urroz) d'una companyia que va triomfar amb els seus muntatges
anteriors al Tantarantana: Corrüptia, una regió de l'Est i Si no ens paguen, no
paguem! Ara, amb la coproducció de la sala La Planeta de Girona, busquen un
salt en el seu camí amb un text de 1979 que avui, segons Arnau Marín (actor i
traductor) continua sent «modern».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada