‘El drac d’or’ tornarà la propera tardor al Teatre Akadèmia
de la capital catalana després del gran èxit de la seva temporada d’estrena.
publicat
per
http://www.maresme360.cat
25 de febrer de 2014
Marc Sabater
El drac d’or, el darrer espectacle de la productora teatral
mataronina Factea, tornarà a representar-se al Teatre Akadèmia de Barcelona
després d’haver-se convertit en les últimes setmanes en un dels fenòmens de la
temporada escènica de la capital catalana. El muntatge, amb text de l’alemany
Roland Schimmelpfenning i signat per la companyia Teatre Invisible, es va
retirar de cartell el 16 de febrer després d’exhaurir en diverses sessions les
localitats de la sala del carrer Buenos Aires. L’èxit de crítica obtingut i
l’efervescència que la producció ha provocat a les xarxes socials justifiquen
la reposició, prevista per al proper mes d’octubre. D’aquesta forma, El drac
d’or es situarà, ja d’entrada, com un dels principals espectacles del proper
curs a Barcelona.
L’èxit és doble si es té en compte que El drac d’or no és un
text teatral a l’ús. L’acció es situa en l’edifici d’una ciutat indeterminada
d’Europa als baixos del qual hi ha el restaurant vietnamita, tailandès i xinès
que dóna títol a la peça. A la minúscula cuina de l’establiment hi treballa un
jove sense papers amb mal de queixal i als pisos superiors hi viuen un vell que
somia tornar a ser jove, una parella en crisi i d’altres personatges. Les seves
històries es creuaran en una trama amb un punt de novel·la negra en la qual
l’autor deconstrueix les convencions fent que els personatges joves els
interpretin actors adults i viceversa, atribuint els personatges femenins als
actors i els masculins les actrius, trencant la línia temporal i jugant amb una
gran varietat d’estils i llenguatges escènics que en alguns moments freguen el
surrealisme .
Una estructura formalment caòtica amb la qual, però, els
espectadors connecten des del primer moment gràcies, d’una banda, a un text
molt potent i, de l’altra, a un muntatge molt ben dirigit per Moisès Maicas i
excel·lentment ben interpretat per Oriol Casals, Òscar Molina, Mingo Ràfols, Bàrbara
Roig i Clara del Ruste. Amb molt pocs recursos, Maicas aconsegueix fer lluir la
peça amb tot el seu esplendor i aconsegueix que els espectadors no es perdin
entre el conjunt d’escenes que configuren aquest fresc sobre com la
sacralitzada globalització afecta les persones. El repartiment fa camí amb uns
treballs energètics i, sobretot, molt complets en els quals el gest adquireix
molta importància. Tot plegat fa que, tal i com ha passat en diverses ocasions
aquesta temporada a la cartellera de Barcelona, el que en circumstàncies
normals seria una producció alternativa i minoritària es converteixi en un dels
muntatges indispensables per als espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada