publicat
per
22 de març de 2014
Antoni Ribas Tur
Oriol Broggi estrena el clàssic xinès ‘L’orfe del clan dels
Zhao’, amb Julio Manrique i Lluís Marco
L’ORIGEN DEL TEATRE XINÈS
Els actors Julio Manrique i Borja Espinosa interpreten Un
metge ambulant i un general a l’obra L’orfe del clan dels Zhao.
Cheng Ying, un metge ambulant xinès del segle V aC, ho va
donar tot per salvar l’últim supervivent de la dinastia Zhao. Du’an Gu, el cap
de seguretat de l’imperi, va ordenar que exterminessin els 300 membres
d’aquesta nissaga. A mitjans del segle XIII, el dramaturg Ji Junxiang va
recollir aquests fets en l’obra La gran venjança de l’orfe Zhao i dimarts
arrenquen al Teatre Romea les funcions de L’orfe del clan dels Zhao,
l’adaptació d’aquest clàssic dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per
Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Marta Marco, Ernest Villegas, Borja
Espinosa i Joan Garriga, el líder de La Troba Kung-Fú, que interpreta diversos
temes en directe.
Per damunt d’aquesta història sobre l’instint de venjança i
la bondat hi plana l’interrogant sobre “què està disposat a fer un individu
perquè la col·lectivitat que l’envolta canviï”, diu Julio Manrique, que
interpreta Cheng Ying. Per Marta Marco, que fa el paper de la Princesa, la mare
de l’últim Zhao, l’obra és “un conte per a adults” en què la bellesa es troba
en com està explicada la història.
Un treball d’actors molt fort
Broggi torna al Romea després d’ Incendis amb una altra obra
d’alt voltatge emotiu i alè tràgic. I com va fer en l’obra de Wajdi Mouawad, ha
tornat a capgirar la platea del Romea. A L’orfe del clan dels Zhao el públic
envolta els actors pels quatre costats de l’escenari. “L’obra permet fer un
treball d’actors molt fort”, explica Broggi. Tot i que “els actors van molt
vestits de xinesos, estan despullats davant del públic”, subratlla el director.
A més de Mouawad, en el text hi ressonen, segons Broggi, Sòfocles, Shakespeare
- L’orfe del clan dels Zhao està considerat el Hamlet xinès- i Bertold Brecht.
Malgrat aquests grans referents històrics, l’obra és plenament actual. “Em
produeix plaer dir frases impactants que sostenen que l’home és ancestralment
corrupte”, dir Lluís Marco, que interpreta un ancià que es retira després de
veure com la corrupció fa estralls al govern del qual formava part.
Marco fa un paral·lelisme entre la corrupció dels polítics
de l’obra i el govern del PP, i Manrique en fa un altre entre l’Holocaust i
l’afany per acabar amb tota una dinastia. Ernest Villegas té la responsabilitat
de posar-se en la pell de l’únic supervivent de la nissaga, el Cheng Bo, un noi
de vint anys format tant en les humanitats com en la disciplina militar. La
seva vida fa un gir quan Cheng Yi, el seu pare adoptiu, li revela la seva
vertadera identitat. De fet, el noi té dos pares, ja que viu amb una identitat
falsa al mateix palau que Du’an Gu, interpretat per Pablo Derqui, el cap de
seguretat de l’imperi.
Malgrat que els actors no van voler avançar gaires detalls
de la història, l’esperit de venjança torna a fer aparició al final de l’obra,
tot i que els Zhao representen la possibilitat que la bondat s’imposi al mal en
uns temps molt foscos. A més de la vigència pel que fa a la política,
l’argument de L’orfe del clan dels Zhao sembla que hagi inspirat els guionistes
de les històries de La guerra de les galàxies i els Cavallers Jedi.
Oriol Broggi tenia al cap la idea de dirigir L’orfe del clan
dels Zhao quan encara no havia començat a treballar en el projecte Incendis.
Abans de posar-se a treballar en la història de Ji Junxiang, en va veure
l’adaptació lliure que la Royal Shakespeare Company va estrenar el novembre del
2012 al Swan Theatre. Tant la companyia britànica com el director català han
fet una versió lliure del text. El dramaturg Marc Artigau ha sigut el
responsable de portar el text original al terreny de Broggi i de crear diversos
passatges per arrodonir el conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada