Reformes al Colón

www.avui.cat
28 agost 2006

Federico Rivas Molina

Va ser escenari de la darrera Norma que va fer la soprano María Callas en la seva vida, i Arturo Toscanini va dirigir entre les seves parets l'estrena fora d'Itàlia de Madame Butterfly. Richard Strauss hi va fer la presentació per primer cop de la seva cèlebre òpera Electra, i el 1979 la soprano catalana Victòria dels Àngels hi va cantar Wertherm de Jules Massenet. El teatre Colón de Buenos Aires ha escoltat molta música durant els seus gairebé cent anys de vida. Considerat per acústica i dimensions un dels tres millors auditoris lírics del planeta, ara tancarà les portes al públic durant disset mesos per la restauració de la sala principal, la que és l'última etapa del primer procés de recuperació integral de tota la seva història.
Última funció
El seu teló de vellut baixarà per últim cop el pròxim 31 d'octubre, després de l'actuació del ballarí argentí Iñaki Urlezaga. Aleshores començaran les reformes, que han de durar poc més d'un any i mig, fins a l'especial reobertura. Serà el 25 de maig de 2008, quan el Colón celebrarà el seu primer centenari amb l'òpera Aída de Giuseppe Verdi, la mateixa que va sonar en la funció inaugural de 1908.
El teatre Colón és tot un orgull per als argentins, a qui agrada recordar que se'l posa al mateix nivell que l'Scalla de Milà i l'Òpera de Viena. La construcció del teatre va necessitar més de vint anys i va ser pensada per a una Argentina molt diferent de l'actual, amb revestits d'or, marbres italians, una fosa on hi caben més de vuitanta músics i un escenari que admet un cor sencer i dues orquestres. Però l'oblit oficial el va posar fa deu anys al llindar del col·lapse. Les filtracions d'aigua i l'evident atrotinament de les antigues instal·lacions van acabar per fer inevitable una restauració total, que va començar el 2001 amb les primeres reparacions més urgents. El govern de Buenos Aires va batejar les reformes amb el nom de pla Mestre, i ha destinat 20 milions d'euros a la seva realització, la meitat dels quals seran finançats pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID).
La primera etapa del pla es va ocupar de la part exterior de l'edifici, on es van repassar les cobertes de zinc, vitralls, claraboies, terrasses i balcons, que en alguns casos estaven "molt deteriorats", explica Sonia Terreno, l'encarregada de coordinar el pla Mestre. A l'interior, s'han habilitat les superfícies d'or i marbre, s'ha arreglat un sector de l'escenari i s'han recuperat el vestíbul i el pati central. Entre altres tasques, també s'han modernitzat les obsoletes instal·lacions d'aigua, electricitat i aire condicionat, a més d'adaptar el teatre a les normatives contra incendis.
Les reformes principals
A partir d'octubre, comencen els treballs de restauració de la sala principal, "el cor del teatre, i això és el nostre gran repte", confessa l'arquitecta. Com en tot, es tracta de mantenir l'extraordinària acústica del coliseu. També es posarà una especial atenció a la tapisseria, que serà substituïda "per teles del mateix granatge que l'actual, però amb tractament ignífug". Unes reformes necessàries que han de posar al dia un dels teatres lírics més importants del planeta. "No volem un Colón de 1908 sinó un que porti dignament els seus 100 anys de vida", resumeix Terreno.