Publicat per
Jordi Bordes – Barcelona
Oriol Broggi explica al Teatre Romea un nou
relat oníric basat en la novel·la ‘Mary de Cork', de Joseph Kessel, inspirada
en la violència fratricida a la Irlanda de fa un segle
Deia el periodista i escriptor francès Joseph
Kessel que ja no commovia sentir en un telenotícies que havien mort centenars
de persones per culpa d'una bomba. Per això, es va dedicar a posar la lupa en
un detall d'aquesta història, en la vida concreta d'una parella, per revelar el
dolor des de ben endins. Així va sorgir Mary de Cork, una novel·la que Oriol
Broggi ha traslladat ara a l'escena amb el títol Els cors purs. Borja Espinosa,
Miranda Gas i Jacob Torres són un pare, una mare i un fill que lluitaran en
bàndols oposats arran del tractat angloirlandès de l'any 1922. Alhora, però,
són narradors d'una trama carregada d'estímuls escènics.
L'obra manté l'equilibri entre
la història d'amor d'una parella i els fets
polítics que els enfronten
Broggi signa ara una altra peça irlandesa, que
se suma a ‘La presa', ‘Translations' i ‘Dansa d'agost'
Els cors purs arriba fins a l'extrem del
melodrama. S'estrena aquest dimecres i suposa el retorn del director de La Perla
29 al Romea, on ha signat èxits inapel·lables com Incendis (2012, 2013, i 2015
a la Biblioteca de Catalunya) i L'orfe del clan dels Zhao (2014). Els cors purs
estarà en cartell fins al 19 de juny. Aquest és l'últim muntatge que Borja
Sitjà presenta dins de
la temporada regular del Grec. A hores d'ara,
es desconeix qui serà el pròxim director artístic, atès que Sitjà va guanyar el
concurs per a la direcció de l'Archipel, a Perpinyà. Segons fonts de Focus, no
hi ha pressa per trobar un substitut, perquè la temporada vinent ja està
gairebé tota dissenyada.
Una parella compromesa amb el futur d'Irlanda
es trenca quan l'un accepta el pacte que esquartera Irlanda però garanteix la
pau i l'altre manté la lluita fins a l'alliberament absolut. La víctima és el
seu fill, que, dècades més tard, reviurà els remordiments d'una acció
involuntària i l'amor de tots dos. Ells es continuen estimant, però han de
combatre en trinxeres oposades. Fins a l'extrem.
El Romea, aquest cop, manté el format del
teatre a la italiana, però procura revolucionar el concepte espacial i guanya
en verticalitat. I és que els personatges, per moments, volaran per viure el
seu somni, que trenca les seves vides personals. Broggi és molt hàbil explicant
una història a través de diversos actors que es van passant el paper de
narrador. Ja ho va fer amb La mort d'Ivan Ílitx (2005 i 2011), que estrenaria a
l'Alegria de Terrassa i a la Sala Beckett i que, posteriorment, recuperaria a
la Biblioteca de Catalunya. A la veu dels narradors/personatges, s'hi afegeixen
Carles Pedragosa (piano i acordió), Júlia Ribera (oboè, corn anglès i flauta) i
Marc Serra (guitarra i banjo). El repte del muntatge és mantenir l'equilibri
entre la història d'amor de la parella i els fets polítics que els enfronten.
La guerra és imprescindible, perquè és la raó de la seva separació, tot i que
aconseguiran retrobar-se en algun instant clandestí.
Aquests últims anys,
La Perla 29 ha capturat històries irlandeses.
Fins ahir mateix, per exemple, mantenia Dansa d'agost. La traducció d'Els cors
purs, per cert, és de Ramon Vila, un dels actors d'aquest muntatge. De fet, el
director Ferran Utzet també havia debutat amb La presa (2011) i un genial
Traduccions/Translations (2014). Broggi admet que hi ha un rerefons històric
irlandès que té moltes semblances amb Catalunya. A Irlanda, a més, la
dramatúrgia n'ha fet bandera gràcies a la seva vasta tradició (des de Beckett
fins a Brian Friel i Connor McPherson, per citar alguns noms).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada