Publicat per
4 de maig de 2016
Laura Serra
Míriam Alamany i Sílvia Bel rivalitzen en el
segle XVI de la ‘Maria Estuard’ de Schiller
Dues reines. Dues nacions. Dues religions.
Dues dones amb el pes de tot un món a les espatlles s’enfrontaran a Maria
Estuard, una de les obres més emblemàtiques de Friedrich von Schiller i un dels
principals representants del teatre romàntic alemany que es va escampar per
Europa durant la primera meitat del segle XIX. El dramaturg se’n va dos segles
enrere en la complexa història dinàstica d’Europa per vehicular els ideals
sorgits de la Revolució Francesa. I ho fa a través del duel de reines que
imagina que devien tenir Elisabet d’Anglaterra i Maria d’Escòcia en els últims
dies de vida d’aquesta última. El jardí on se suposa que es van trobar és, del
5 de maig al 5 de juny, la sala del Teatre Lliure de Gràcia.
Per culpa d’una passió amorosa a la qual s’ha
entregat, la catòlica Maria Estuard (Sílvia Bel) ha acabat empresonada al
castell de Talbot per ordres de la seva cosina, l’estoica, abnegada i
protestant Elisabet Tudor (Míriam Alamany). La reina anglesa té a les seves
mans el destí de la reina escocesa. “Elisabet és una dona que es debat entre
els seus desitjos i les seves obligacions. Es troba entre l’espasa i la paret,
perquè la seva cosina representa una amenaça per al tron i per a la seva vida”,
explica Alamany, que defineix l’obra com a “potent i sanguinària”.
“Són dues reines que s’han oposat des de molts
punts de vista -afegeix el director de l’obra, Sergi Belbel-. Tenen dues
maneres d’afrontar la vida: una és apassionada i s’ha casat tres cops, i
l’altra posa el fre a la passió amorosa fins al punt que es proposa morir sent
verge, i es dedica a la política. Elisabet estableix les bases del pròsper
Imperi Britànic amb astúcia i intel·ligència”, explica Belbel, que també ha
traduït, adaptat i comprimit el text de Schiller -ha aconseguit que passi de 5
a 2 hores de durada i també de 19 a 7 actors-, intentant mantenir “el
llenguatge poètic, recargolat, ple d’imatges i metàfores” propi dels autors
romàntics. “Schiller parteix del racionalisme i del moviment enciclopèdic
francès però va un pas més enllà en la reivindicació de la personalitat, la
diferència, l’exacerbació sentimental i Shakespeare”, desgrana Belbel.
Política i intrigues a la cort
El Teatre Lliure recupera així un espectacle
que ja va posar en escena Josep Montanyès el 1990 i es va estrenar al Grec, amb
Maife Gil i Anna Lizaran en els papers de reines. Àlex Casanovas és l’únic
actor que repeteix d’aquell muntatge. Carles Martínez, Jordi Banacolocha, Marc
Rius i Fina Rius completen el repartiment de comtes, cavallers i personatges de
la cort, als quals Schiller arma amb bones raons, si bé el títol, que dedica
només al personatge tràgic, Maria Estuard, fa intuir per on decantava ell la
balança.
La voluntat d’aportar una mirada contemporània
al clàssic del 1800 ha fet que els personatges de la cort portin vestit i
corbata “com els polítics del segle XXI”, revela Belbel, mentre que les reines
van d’època. Al programa de mà hi haurà fins i tot un gràfic per entendre les
nissagues reials i aristocràtiques de l’Europa del segle XVI, una xarxa de relacions
familiars, intrigues i conxorxes que la convertia en un veritable polvorí. “Ara
també vivim uns temps polítics convulsos”, recorda Sílvia Bel, fent referència
a la judicialització de la política que ja planteja Schiller a Maria Estuard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada