17 de maig 2016

Sergi Belbel dirigeix un duel de reines al Lliure



Publicat per
4 de maig de 2016
Laura Serra

Míriam Alamany i Sílvia Bel rivalitzen en el segle XVI de la ‘Maria Estuard’ de Schiller

Dues reines. Dues nacions. Dues religions. Dues dones amb el pes de tot un món a les espatlles s’enfrontaran a Maria Estuard, una de les obres més emblemàtiques de Friedrich von Schiller i un dels principals representants del teatre romàntic alemany que es va escampar per Europa durant la primera meitat del segle XIX. El dramaturg se’n va dos segles enrere en la complexa història dinàstica d’Europa per vehicular els ideals sorgits de la Revolució Francesa. I ho fa a través del duel de reines que imagina que devien tenir Elisabet d’Anglaterra i Maria d’Escòcia en els últims dies de vida d’aquesta última. El jardí on se suposa que es van trobar és, del 5 de maig al 5 de juny, la sala del Teatre Lliure de Gràcia.

Per culpa d’una passió amorosa a la qual s’ha entregat, la catòlica Maria Estuard (Sílvia Bel) ha acabat empresonada al castell de Talbot per ordres de la seva cosina, l’estoica, abnegada i protestant Elisabet Tudor (Míriam Alamany). La reina anglesa té a les seves mans el destí de la reina escocesa. “Elisabet és una dona que es debat entre els seus desitjos i les seves obligacions. Es troba entre l’espasa i la paret, perquè la seva cosina representa una amenaça per al tron i per a la seva vida”, explica Alamany, que defineix l’obra com a “potent i sanguinària”.

“Són dues reines que s’han oposat des de molts punts de vista -afegeix el director de l’obra, Sergi Belbel-. Tenen dues maneres d’afrontar la vida: una és apassionada i s’ha casat tres cops, i l’altra posa el fre a la passió amorosa fins al punt que es proposa morir sent verge, i es dedica a la política. Elisabet estableix les bases del pròsper Imperi Britànic amb astúcia i intel·ligència”, explica Belbel, que també ha traduït, adaptat i comprimit el text de Schiller -ha aconseguit que passi de 5 a 2 hores de durada i també de 19 a 7 actors-, intentant mantenir “el llenguatge poètic, recargolat, ple d’imatges i metàfores” propi dels autors romàntics. “Schiller parteix del racionalisme i del moviment enciclopèdic francès però va un pas més enllà en la reivindicació de la personalitat, la diferència, l’exacerbació sentimental i Shakespeare”, desgrana Belbel.

Política i intrigues a la cort

El Teatre Lliure recupera així un espectacle que ja va posar en escena Josep Montanyès el 1990 i es va estrenar al Grec, amb Maife Gil i Anna Lizaran en els papers de reines. Àlex Casanovas és l’únic actor que repeteix d’aquell muntatge. Carles Martínez, Jordi Banacolocha, Marc Rius i Fina Rius completen el repartiment de comtes, cavallers i personatges de la cort, als quals Schiller arma amb bones raons, si bé el títol, que dedica només al personatge tràgic, Maria Estuard, fa intuir per on decantava ell la balança.

La voluntat d’aportar una mirada contemporània al clàssic del 1800 ha fet que els personatges de la cort portin vestit i corbata “com els polítics del segle XXI”, revela Belbel, mentre que les reines van d’època. Al programa de mà hi haurà fins i tot un gràfic per entendre les nissagues reials i aristocràtiques de l’Europa del segle XVI, una xarxa de relacions familiars, intrigues i conxorxes que la convertia en un veritable polvorí. “Ara també vivim uns temps polítics convulsos”, recorda Sílvia Bel, fent referència a la judicialització de la política que ja planteja Schiller a Maria Estuard.



Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...