28 de juny de 2006
El director i l'actor conversen cara a cara hores abans de l'estrena al Grec
ELENA HEVIA
ELENA HEVIA
BARCELONA
Calixto Bieito necessitava un Peer Gynt, és a dir, un actor capaç de sostenir físicament i anímicament el pes de l'estranya i monumental obra d'Henrik Ibsen. El va trobar en l'energètic Joel Joan. La peça --que relata en clau de conte pervers el viatge iniciàtic d'un noi fanfarró i egoista-- ha passat amb nota dos exàmens molt durs. Primer a Bergen, davant dels noruecs que se la saben de memòria. I després a Salamanca, on es va representar ¡en català! Hores abans d'estrenar-se a Barcelona, avui al vespre, el director i l'intèrpret es presten a un cara a cara a l'amfiteatre del Grec.Joel Joan comença evocador. La primera vegada que es van veure Bieito i ell --amb 20 anyets-- va ser en un càsting. "Va ser Bieito qui em va donar la primera oportunitat professional de la meva vida a El somni d'una nit d'estiu, un paperet". El director llavors no s'havia convertit encara en el fenomen que és avui. Encara no havia esclatat l'escàndol d'Un ballo in maschera ni la campanada de Les comèdies bàrbares a Edimburg. "La crítica anglesa va tenir una reacció en contra desmesurada", recorda el director.
SEXE I VIOLÈNCIA
La conversa salta al grau de violència i sexe que tota obra de Bieito comporta: "A Peer Gynt ens podíem haver passat uns quants pobles i no ha sigut així. El clau del meu personatge amb Ingrid és bastant light", quantifica l'actor. I el director aprofita l'avinentesa per defensar-se d'una acusació en què no es reconeix gens. "Bieito es repeteix. ¿Quin problema hi ha en la repetició? L'altre dia vaig dinar amb Javier Daulte i el vaig avisar que molt probablement d'aquí a dues obres més li posaran una etiqueta i li tindran tírria". I el fidel intèrpret, amant de la tauromàquia, col.loca dos exemples com dues banderilles. "Ser igual a un mateix significa no trair-se. Dos grans actors com Robert De Niro i Al Pacino són sempre idèntics i resulta que això a ningú li sembla malament".També s'interroga Joan, tot apassionat, sobre el mètode del seu director. "El desconec. M'agradaria saber quin és. L'únic que exigeix Calixto és veritat sobre l'escenari i si al substrat de l'obra hi ha violència, doncs n'hi haurà d'haver. Jo com a actor i com a espectador vull la veritat".I Bieito, la noblesa hi obliga, es posa tendre: "Un actor és una part creativa molt important. Jo he treballat amb grans actors anglesos i puc dir que els d'aquí són igual de bons". ¿I el seu protagonista? "El Joel té alguna cosa al seu caràcter que pots estimar-lo o odiar-lo, però és clar que és un dels grans actors d'aquest país. És un poltre que es podria haver desbocat, però que s'ha sabut controlar". Després d'una explicació sobre la seva maduresa que ha forjat en aquest paper i en què Bieito reconeix paraules de Vittorio Gassman, Joan aborda un tema, el de la vanitat, crucial en tot intèrpret que aspiri a mattatore: "L'ego d'un actor ha de desaparèixer en escena. Jo abans era molt més vanitós". I Bieito contraataca, bromista, amb paraules de Valle: "Vaig apel.lar a l'orgull i vaig renunciar a la vanitat".El Peer Gynt amaga un ensenyament: "No n'hi ha prou de ser tu mateix". Però director i actor ho entenen cadascú a la seva manera. "Ha sigut la cristal.lització de dos o tres anys d'haver llegit molta filosofia", diu un Bieito sempre més discret a la vida real del que aparenta a l'escenari. I Joan remata: "A mi m'ha servit per adonar-me que Ibsen estava parlant de mi. Per entendre que aquell tio, Peer Gynt, sóc jo".
Noticia publicada a la pàgina 71 de l'edició de 28/6/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada