Un autèntic plaer

www.elperiodico.cat

30 de juny de 2007

Dos personatges de l'obra, amb el ventall que origina l'embolic.
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

BARCELONA
Autor: Carlo Goldoni.

Escenografia: Margherita Palli.

Dirección: Luca Ronconi.

Teatre: Sala Gran del TNC.

Estrena: 27 de juny.

¡Quin plaer! Tot just pujar el teló i veure l'escenografia i els 14 actors del Piccolo Teatro de Milano, immò- bils en escena i cadascun identificat amb el seu personatge, ja intuïm que la representació d'Il ventaglio serà un festí per a l'espectador.I així és. El gran Luca Ronconi ha dirigit aquesta divertida comèdia de Goldoni per commemorar el tercer centenari del seu naixement i el 60è de la creació del Piccolo, per part de Paolo Grassi i Giorgio Strehler, el 1947. La funció llueix de manera espectacular a l'enorme escenari del Teatre Nacional, on tot està equilibrat i a un molt alt nivell de bellesa i eficàcia.L'argument gira al voltant d'un ventall que tots els personatges desitgen, cadascun per una raó. Goldoni juga amb la intriga i la ironia, a més de fer-ho amb temes típics del gènere, com ara l'amor, les aparences i els interessos particulars.Una part té de conte blanc la història que Ronconi explica amb el bon gust, el sentit del ritme i el dibuix dels personatges que el caracteritzen, després de més d'una quarantena d'anys tant de bon ofici com de grandíssims espectacles. Una vegada superats els embolics i mals entesos, les peripècies amoroses dels personatges tenen el conegut final feliç.En el camí disfrutem d'uns personatges que oculten, en major o menor mesura, la seva pròpia biografia. Poques obres com aquesta es presten a una lluïda interpretació, cosa que Ronconi sabia des del principi. Però també aquest era el risc del muntatge.Goldoni va escriure el text buscant que l'acció tingués un paper important, gairebé més que les paraules. I el talent de Ronconi aconsegueix precisament que l'acció sigui la base principal del rotund èxit de la funció.Les baralles i corredisses en escena són tota una filigrana i el públic les disfruta de valent. En realitat, en aquest cas la traducció catalana en pantalla és assumpte menor: la interpretació i el ritme són suficients per seguir sense problemes la trama de la història.Als esplèndids diàlegs que integren el text el director respon amb un esplèndid i acurat muntatge en què les escenes corals assoleixen un atractiu virtuosisme. El vol per l'escenari del ventall i l'escena del vent huracanat que s'emporta telons i mampares són dues grans troballes de Ronconi.Impecable l'actuació dels 14 actors, els mèrits dels quals centrem en Giulia Lazzarini i Federica Castellini. El que dèiem: un gustàs per a tota mena d'espectador.