El Mercat homenatja un dels genis de la dansa

www.elperiodico.cat

5 de juliol de 2007

• 'El salt de Nijinski', de Maria Rovira, recorda el ballarí, que va acabar trastornat

Escena d'El salt de Nijinski.
MARTA CERVERABARCELONA
Maria Rovira estrena amb Art Trànsit Dansa, la seva companyia, El salt de Nijinski, un dels seus projectes més ambiciosos. Està interpretat per vuit ballarins, entre ells Jaime Roque, un cubà que treballa en el ballet de l'Òpera de Lió. La coreografia de Rovira, que es pot veure avui i demà al Mercat de les Flors, parteix d'un fet concret: el salt que el mític ballarí Vaslav Nijinski va fer al cap de 20 anys sense ballar quan, el 1939, Serge Lifar, una figura dels Ballets Russos convertit en estrella del Ballet de París, el va anar a visitar. Per refrescar-li la memòria, Lifar va fer uns passos de ballet als quals Nijinski, en tractament psiquiàtric, va respondre amb un impressionant salt que va immortalitzar en una sèrie de fotos Jean Manzon.L'espectacle és un homenatge molt personal a Nijinski, un obsés de la perfecció, creador de moviments revolucionaris i coreògraf d'espectacles com La migdiada del faune i La consagració de la primavera, amb música de Debussy i Stravinsky, respectivament. El salt de Nijinski arrenca amb l'escenari desert i una ballarina que adopta la postura del faune. "Enfrontar-se a Nijinski fa molt de respecte però algun dia ho havia de fer. Ho vaig saber des del moment que, amb 17 anys, vaig veure ballar a París Nureyev en un homenatge a Nijinski", afirma Rovira.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

Algun solo, duos i coreografies de grup s'enllacen sense interrupció en aquesta peça amb música original de Javier Gamazo i Marc Álvarez, amb peces que sonen clàssiques fins a música electrònica. No és necessari tenir un coneixement previ de Nijinski per disfrutar de l'obra, adverteix Rovira. "Aquesta peça és una declaració de principis a favor de la dansa que es balla", diu la coreògrafa, disconforme amb la decantació del gènere cap al teatre. "És una obra molt dura de ballar, amb molts salts i una atenció especial a tota la part de braços i mans", explica Rovira, titular d'una companyia creada fa més de 20 anys i que té residència a Mataró.L'escenografia juga amb uns miralls inclinats i un linòleum amb un dibuix obsessiu de Nijinski: dues rodones que representaven els ulls que el miraven en el teatre.