Tastar el teatre

El Teatro de los Sentidos explora, a 'Fermentación', els paral•lelismes entre la creació d'un vi i el creixement personal

Set intèrprets, trenta espectadors, silenci, penombra i olor de terra mullada. Són tots els ingredients que el colombià Enrique Vargas necessita per explicar els paral•lelismes que hi ha entre el procés de maduració del vi i el procés de maduració d'un ésser humà. A 'Fermentación', un espectacle creat per al teatre romà de Tarragona i que fins al 27 de novembre es pot veure al Polvorí de Montjuïc, a Barcelona, el Teatro de les Sentidos torna a demostrar com els seus rituals poètics es converteixen en vehicles especialment indicats per explicar una història.

En el cas de 'Fermentación', el que busca la companyia és aconseguir que els espectadors es coneguin a ells mateixos, que facin un exercici d'introspecció. El procés que fa possible el naixement del vi i del cava requereix calma, foscor, temps. Creu Vargas que, fins a un cert punt, això mateix és el que necessitem tots per a saber millor qui som, com som. La trentena d'espectadors que assisteix a cadascuna de les funcions entra al Polvorí amb un gra de raïm, només un. Un gram que han d'esprémer fins a treure-li el suc que, immediatament, començarà a fermentar, iniciant el camí que porta cap al vi.

Com sempre, més que d'obra teatral en un sentit convencional, la proposta del Teatro de los Sentidos pot ser considerada un joc. Un joc que convida a reflexionar i que, com tots els bons jocs, permet aprendre. Més que un espectacle, el que porten a escena els intèrprets és un exercici de poesia, una experiència que busca crear i compartir emocions. No hi ha, per tant, un text que es recita de memòria des d'un escenari, sinó un conjunt de sensacions que es posen en comú amb els espectadors. Tampoc no hi ha, de fet, escenari, sinó un espai pel qual es belluguen intèrprets i públic, un itinerari lúdic que va construint, de mica en mica, una història, una idea, un pensament.

L'espectacle, que es representa només de divendres a diumenge, troba al Polvorí de Montjuïc -l'espai on la companyia resideix i crea els seus espectacles- un espai idoni. Es tracta d'una antiga masia, aïllada de la ciutat, on pren encara més sentit la connexió amb la terra, la comparació entre la construcció d'un vi i la construcció d'una identitat, el naixement d'un caldo i el d'una persona. Els espectadors beuen, experimenten tota mena de sensacions relacionades amb els sentits i, en definitiva, celebren estar vius. Com celebren sempre els humans les bones notícies? Com donen la benvinguda al viatger o a l'amic? Com marquen els moments importants? Amb una ampolla de vi -o de cava. El que busca la companyia és fer-nos entendre el perquè d'aquest ritual, la seva importància. I, de pas, fer-nos sentir més a prop de la terra, saber llegir-la, escoltar allò que ens diu, emocionar-se amb la seva memòria.

La importància del canvi
Però no hi ha naixement sense mort, no hi ha vi sense el raïm, no hi ha vida sinó hi ha canvis. Aquesta és l'essència d'un espectacle que, jugant, avançant en penombra, seguint els rituals de la creació del vi, ens convida a reflexionar sobre l'evolució que ens fa qui som, sobre com deixem enrere una part de nosaltres, sobre com ens convertim en algú nou cada dia, cada any, cada dècada. Diu el director de la companyia que ja fa anys que treballava en la idea de 'Fermentación' però que ha estat l'actual situació de crisi la que l'ha animat a representar-lo. Ara, assegura, té més sentit que mai, perquè el seu missatge, la importància de canviar, de compartir, de celebrar junts, d'obrir-se als altres, resulta especialment adequat en un context en què, pressionats per les dificultats, tenim tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos, a aïllar-nos.

Amb 'Fermentación', la companyia dirigida pel colombià Vargas i afincada a Barcelona insisteix en la línia proposada des de la seva creació: la recerca d'espectacles en els quals l'espectador deixa de veure i escoltar, assegut en una cadira de la qual no es pot moure, per passar a experimentar, a sentir. A veure i escoltar, sí, però també a palpar, a degustar, a sentir el fred i el calor, la llum i la foscor. Experiències que naveguen entre el teatre i el happening poètic i que han fet del Teatro de los Sentidos una companyia de culte, seguida per poca gent -els seus espectacles tenen un aforament limitat- però amb un gran prestigi arreu.

PUBLICAT PER
ISIDRE ESTÉVEZ
FOTO : TEATRO DE LOS SENTIDOS/ERNESTO PIETRANTONIO
WWW.LAMALLA.CAT
4 DE NOVEMRE DE 2011