13 d’octubre 2006

La Temporada més alta


6 octubre 2006


La 15a edició del festival de Girona obre amb 69 muntatges i 35.000 entrades a la venda
. Foto: CLICK ART" /> L'actor i director José Luis Gómez, ahir a Girona, després de la presentació d'Informe para una academia. Foto: CLICK ART -->

CÉSAR LÓPEZ ROSELL

BARCELONA
José Luis Gómez, amb la seva nova versió d'Informe para una academia de Kafka, obre aquesta nit al Teatre de Salt l'edició més ambiciosa del festival internacional de tardor Temporada Alta. Quinze anys després de l'inici d'aquesta apassionant aventura de les arts escèniques, Girona s'ha convertit en un enclavament bàsic de la xarxa teatral catalana i en una referència per a una àrea geogràfica, que inclou una àmplia zona d'influència del sud de França.A la sala de màquines de la mostra, ubicada a Salt, hi regna l'excitació pròpia del moment. El director del festival, Salvador Sunyer, i l'equip de Bitó Produccions ultimen els preparatius d'una celebració artística que durarà fins al 6 de desembre. L'aposta ja està feta i només queda esperar que els resultats escorresponguin amb les expectatives de la potent oferta d'un cartell de 69 espectacles procedents de 17 països, amb 36 estrenes absolutes. Un pressupost d'1.431.000 euros i l'ampliació d'espais fins a un total de vuit, entre ells el nou Auditori de Girona i el reformat Teatre Municipal que es reinaugura dilluns, donen fe de l'imparable creixement del festival.La primera constatació d'aquest impuls és que la mostra va arrencar amb una previsió de 32.000 entrades a la venda i la demanda ha fet que cinc espectacles hagin hagut deprorrogar funcions i que en aquest moment el paper en oferta ja superi les 35.000 localitats, un 40% més que la temporada passada.¿Fins on pot arribar una mostra que va començar el 1992 amb només quatre muntatges? Salvador Sunyer no es vol posar altres límits que no siguin els que li marqui el cinturó pressupostari. S'ha d'atendre la demanda dels espectadors, però també s'ha de saber que el creixement no pot ser desmesurat. És conscient que dirigeix un festival amb diners públics, gestionats des de fils privats, que aquest any rep ajudes pròximes al milió d'euros sumant l'aportació de la Generalitat --400.000 euros-- i les dels ajuntaments de Girona i Salt, la Diputació, el Ministeri de Cultura i altres. També que l'esponsorització --280.000 euros-- té un límit i que la taquilla només cobrirà uns 178.000 euros.Sunyer destaca que el secret del creixement de Temporada Alta és haver sabut avançar "fent petits passos" i amb la complicitat dels espectadors. "El públic ha crescut amb el festival", diu. I recorda que, al llarg d'aquests anys, aquest públic ha anat acceptant propostes no sempre fàcils per a un consumidor poc habituat a aquest tipus de muntatges o a veure "espectacles en polonès o hongarès subtitulats, o directament en anglès sense subtitulació".També ressalta, a més del de la Generalitat, el suport de les institucions locals: "Mai hem percebut que el color polític anés en contra del festival. Al contrari, sempre hi ha hagut una postura de suport comú. Tant de bo passés això en tots els camps d'acció de la política". Igualment assumeix com a factor positiu el fet que Girona hagi fet seva aquesta aposta i que la gent "se senti identificada amb Temporada Alta". Això és propi d'aquest tipus de ciutat, però ajuda a la consolidació.

VARIETAT I EQUILIBRI

L'estudiada varietat de l'oferta és una altra de les cartes amb què es juga per atraure el públic, ja que aquest festival no és per a professionals. "És una programació llarga i hem de trobar l'equilibri perquè l'espectador hi trobi almenys dues o tres coses que li agradin". Així, doncs, barrejats amb les estrenes de diferents procedències, apareixen títols d'obres i artistes que ja han presentat espectacles fora de Girona, com és el cas de Plataforma, Peer Gynt, Sit, Otel.lo, Lluís Llach i Diego el Cigala.Temporada Alta s'ha convertit ja en una mostra internacional i una "porta d'entrada" a Catalunya i Espanya de noves produccions i també en un lloc per a l'impuls de noves creacions. Aquest any el festival col.labora en la producció de 22 espectacles, en col.laboració amb el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, la companyia de Sol Picó i Carles Santos, entre d'altres.

Sunyer estima que Temporada Alta és a mig camí dels seus objectius, però que l'estructura actual marca la línia de futur. La idea és que el festival faci més coproduccions i que es converteixi no només en un aparador de propostes escèniques. "A mitjà termini m'agradaria que treballessin conjuntament creadors d'aquí amb creadors de fora. Aquest any ja en tenim un exemple amb el muntatge Lucid, que és dirigit per Rafael Spregelburd amb actors locals".Però, a més, vol que es consolidi l'actual posició del festival com a referència de tardor dins una euroregió que inclou el pròxim sud de França, des de Perpinyà fins a Tolosa, Aragó i el País Valencià. "No hi ha ara mateix cap oferta com la nostra i jo crec que Catalunya pel que fa a teatre és més una gran ciutat que un país. Cal no oblidar que de Barcelona a Girona hi ha la mateixa distància que d'un barri de Londres a un altre. I amb el tren d'alta velocitat el temps de desplaçament serà mínim", ressalta Sunyer.

TURISME CULTURAL

Any rere any s'incrementa l'assistència de públic barceloní i francès i l'e- fecte dels vols de baix cost es comença a notar. Fa només uns dies, de Zuric va arribar una àmplia reserva d'entrades per al concert de Laurie Anderson. Per potenciar la idea del turisme cultural, Temporada Alta ha situat aquest any diversos espectacles internacionals al novembre. "Així qui vulgui venir a Girona aquest mes pot veure, instal.lant- s'hi tres o quatre dies, sis o set propostes de gran nivell".Fins a aquest moment la venda d'entrades per a aquestes dates marxa a molt bon ritme. Per a L'amansiment de la fúria, del Watermill Theatre, hi ha venut el 75% de les localitats, i el mateix passa amb el muntatge Ritter, Dene, Voss, de Krystian Lupa, o amb el concert de Michael Nyman, per posar tres exemples d'aquesta oferta.Sunyer prefereix parlar de policentres més que de descentralització quan se li planteja la idea del consum cultural repartit entre diverses àrees de Catalunya. És a dir, d'un centre de gravetat potent com Barcelona --"Temporada Alta hi col.labora amb els seus espais i companyies"-- però també ciutats que s'especialitzen en propostes, com Tàrrega amb la fira, Reus amb el circ, Terrassa amb la dansa o Sabadell amb l'òpera i la música.Després de cinc anys presentant espectacles en espais com l'església de Sant Domènec, el festival compta ara amb el reformat Teatre Municipal i l'Auditori, amb les seves dues sales. A més continua amb l'Auditori de la Mercè, les sales La Planeta i La Mirona, el Teatre de Salt i els nous espais de L'Animal a l'Esquena de Celrà, i la Fàbrica Coma Cros, futura seu d'un centre d'arts escèniques. Sunyer diu que aquestes infraestructures són garantia de futur per a un festival ja consolidat després de 15 anys de singladura.