'REVELACIÓN', el bufó arrasa

www.wlperiodico.cat

5 octubre 2006

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
DIRECTOR I INTÈRPRET Leo Bassi

TEATRE Club Capitol

ESTRENA 1 d'octubreHa tornat a Barcelona Leo Bassi, un inclassificable actor que s'autodefineix com a bufó i que és un dels grans provocadors escènics del moment. Irromp a l'escenari encarnant, entre altres, la figura del papa Benet XVI, a qui unes controvertides declaracions sobre la jihad han posat en el punt de mira de l'islamisme radical.Bassi posa al dia l'espectacle Revelación, que a Madrid va provocar les ires de l'extrema dreta. Vista la funció, s'ha d'assumir que la intolerància i la falta del sentit de l'humor és bagatge d'un grapat de ciutadans, pocs però sorollosos. Per descomptat, la reacció d'aquest personal és enormement desproporcionada d'acord amb el que Bassi diu i fa a l'escenari.El còmic defensa a ultrança la figura del bufó i canta les excel- lències de l'ateisme i del laïcisme. Ho fa, això sí, provocant els espectadors, agitant-los i portant- los al seu terreny. Encarnant el Papa, l'actor italià posa en primer terme algunes actituds poc defensables de l'Església, parla dels preservatius, de La Razón i la Cope, i acaba proposant un nou model de missa per atraure els joves als temples.Revelación es construeix sobre la ironia, l'humor, una mica de sarcasme i molta exageració. Bassi es dedica a comentar passatges de la Bíblia i asubratllar les seves contradiccions, i encara el final del seu llarg monòleg amb mencions a George Bush, els nord-americans i el terrorisme, per tancar la funció amb la figura de Jesucrist i la seva revelació final.Leo Bassi s'emborratxa de paraules a l'escenari del Capitol. Es posa tendre en algun moment i tràgic en altres. El públic riu, es peta de riure fins i tot. Ell és un bufó que arrasa, sense mesura del temps, extravertit i que des de la ingenuïtat ens parla de les nostres pors, convencionalismes, tòpics i fanatismes. Bassi defensa la imperfecció com a estat intel.ligent de l'ésser humà.¿És Revelación un bon espectacle? El que és segur és que la representació s'allarga massa, es fa, en alguns moments, pesada. Però funciona com a crit a favor de la tolerància i en contra del que és tancat. Sempre, això sí, des del terreny del bufó.