www.elperiodico.cat
8 de desembre de 2008
• 'Mefisto for ever' impacta al Lliure escenificant la difícil convivència entre la política i l'art
Una escena de Mefisto for ever al Lliure.
Foto: KOEN BROOS
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Una poderosa màquina escènica ha assaltat el Lliure. Guy Cassiers, al capdavant de la companyia Toneelhuis d'Anvers, ha presentat Mefisto for ever, aclaparador al.legat sobre la difícil convivència entre l'art i el poder. I sobre el poder del teatre enfront del teatre del poder. Guy Lanoye (Mama Medea) és l'autor de l'adaptació de la novel.la de Klaus Mann --fill de Thomas Mann--, que va escriure l'obra abans que els nazis arribessin al poder a Alemanya. Cassiers i Lanoye han anat més enllà al situar l'acció als anys de domini de les hordes de Hitler i després de la derrota del genocida.
Kurt, primer actor de la més important companyia berlinesa, assaja Hamlet. Irritat amb un dels actors, suspèn la prova. Apareixen dues actrius i més tard arriba l'estrella de la companyia, Rebecca. Arriba la notí- cia del triomf dels nazis i les posicions queden clares. Rebecca (Katelijne Damen) i Nicole (Suzanne Grotenhuis) declinen seguir treballant en un règim feixista.
Kurt (genial Dirk Roojthooft) opta per adherir-se al possibilisme de lluitar des de dins contra el sistema. El ministre de Cultura del règim i general aviador (gran Josse de Pauw) li promet llibertat creativa, amb alguns condicionants --comença per col.locar el seu amant entre l'elenc--. L'actor ascendeix a director general --en detriment del seu amic Víctor (Vic de Wachter)-- i en aquest punt inicia tota la seva destructiva peripècia de l'autoengany, acompanyat per Angela (Abke Haring).
CONTEXT NAZI
¿Quina postura ha de prendre l'artista quan es planteja una situació com la de l'obra? El context nazi serveix per escenificar una qüestió vàlida per a qualsevol situació totalitària. L'intervencionisme del poder, que veu en el teatre una forma de comunicar el seu deliri, es fa cada vegada més patent. Rebutja les obres de Shakespeare --"representa el passat"-- i Txékhov, i ordena programar Goethe, Schiller i altres autors alemanys menors.
El general aviador demana a Kurt que interpreti Mefist. Ja estem en l'infern del teatre. També hi intervé el ministre de Propaganda (Marc van Eeghem, que interpreta una de les millors escenes quan recita un discurs de Goebbels). Imponent reflexió sobre els efectes del poder en l'art, recolzada en un potent llenguatge multimèdia. Esperem poder veure aviat les dues noves obres de la trilogia, estrenades, com la primera, a Avinyó.
8 de desembre de 2008
• 'Mefisto for ever' impacta al Lliure escenificant la difícil convivència entre la política i l'art
Una escena de Mefisto for ever al Lliure.
Foto: KOEN BROOS
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Una poderosa màquina escènica ha assaltat el Lliure. Guy Cassiers, al capdavant de la companyia Toneelhuis d'Anvers, ha presentat Mefisto for ever, aclaparador al.legat sobre la difícil convivència entre l'art i el poder. I sobre el poder del teatre enfront del teatre del poder. Guy Lanoye (Mama Medea) és l'autor de l'adaptació de la novel.la de Klaus Mann --fill de Thomas Mann--, que va escriure l'obra abans que els nazis arribessin al poder a Alemanya. Cassiers i Lanoye han anat més enllà al situar l'acció als anys de domini de les hordes de Hitler i després de la derrota del genocida.
Kurt, primer actor de la més important companyia berlinesa, assaja Hamlet. Irritat amb un dels actors, suspèn la prova. Apareixen dues actrius i més tard arriba l'estrella de la companyia, Rebecca. Arriba la notí- cia del triomf dels nazis i les posicions queden clares. Rebecca (Katelijne Damen) i Nicole (Suzanne Grotenhuis) declinen seguir treballant en un règim feixista.
Kurt (genial Dirk Roojthooft) opta per adherir-se al possibilisme de lluitar des de dins contra el sistema. El ministre de Cultura del règim i general aviador (gran Josse de Pauw) li promet llibertat creativa, amb alguns condicionants --comença per col.locar el seu amant entre l'elenc--. L'actor ascendeix a director general --en detriment del seu amic Víctor (Vic de Wachter)-- i en aquest punt inicia tota la seva destructiva peripècia de l'autoengany, acompanyat per Angela (Abke Haring).
CONTEXT NAZI
¿Quina postura ha de prendre l'artista quan es planteja una situació com la de l'obra? El context nazi serveix per escenificar una qüestió vàlida per a qualsevol situació totalitària. L'intervencionisme del poder, que veu en el teatre una forma de comunicar el seu deliri, es fa cada vegada més patent. Rebutja les obres de Shakespeare --"representa el passat"-- i Txékhov, i ordena programar Goethe, Schiller i altres autors alemanys menors.
El general aviador demana a Kurt que interpreti Mefist. Ja estem en l'infern del teatre. També hi intervé el ministre de Propaganda (Marc van Eeghem, que interpreta una de les millors escenes quan recita un discurs de Goebbels). Imponent reflexió sobre els efectes del poder en l'art, recolzada en un potent llenguatge multimèdia. Esperem poder veure aviat les dues noves obres de la trilogia, estrenades, com la primera, a Avinyó.