www.elperiodico.cat
13 de desembre de 2008
Dueso, director i protagonista.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
La soledat i els conflictes personals són un tema inesgotable per al teatre. És el que demostra Conor McPherson. El dramaturg i cineasta, de 37 anys i guanyador d'un Laurence Olivier, encapçala, juntament amb Martin McDonagh (La reina de bellesa de Leenane), la nova generació d'escriptors irlandesos. Dublin carol inicia a la Sala Beckett, fins a l'11 de gener, un cicle de quatre peces de l'autor.
L'obra carrega contra els tòpics del Nadal. I aquesta nadala
(carol, en anglès) teatral és el reflex d'un context social cada vegada més allunyat de la idealització de les festes. És un conte desmitificador, traçat a ritme de thriller a partir del realisme vital d'aquells dublinesos --herència de James Joyce-- que tan bé coneix l'autor.
SIMFONIA D'EMOCIONS
Manel Dueso, director i protagonista del muntatge i familiaritzat amb l'autor des que va estrenar La presa, dota els personatges d'un perfil intensament humà i els modela fins a compondre una simfonia de sentiments i emocions que ho envolta tot.
La vigília de Nadal, el sexagenari John (Manel Dueso), encarregat d'una funerària, parla amb el seu ajudant, Mark (Bernat Quintana), un noi d'uns 20 anys. Representen dues generacions distants però que tenen en comú una realitat tocada per l'alcoholisme, el desamor i els devastadors efectes de la soledat.
L'aparició de Mary (Àurea Márquez) obliga John a enfrontar-se a tot el que ha estat la seva vida. El complex edifici pot ensorrar-se en un instant. Les perspectives de redempció dels personatges no són gaire grans, però ells s'aferren a qualsevol utòpica esperança. Dueso fa una creació del seu paper, amb tocs d'humor sarcàstic, ben secundat per Quintana i Márquez.
13 de desembre de 2008
Dueso, director i protagonista.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
La soledat i els conflictes personals són un tema inesgotable per al teatre. És el que demostra Conor McPherson. El dramaturg i cineasta, de 37 anys i guanyador d'un Laurence Olivier, encapçala, juntament amb Martin McDonagh (La reina de bellesa de Leenane), la nova generació d'escriptors irlandesos. Dublin carol inicia a la Sala Beckett, fins a l'11 de gener, un cicle de quatre peces de l'autor.
L'obra carrega contra els tòpics del Nadal. I aquesta nadala
(carol, en anglès) teatral és el reflex d'un context social cada vegada més allunyat de la idealització de les festes. És un conte desmitificador, traçat a ritme de thriller a partir del realisme vital d'aquells dublinesos --herència de James Joyce-- que tan bé coneix l'autor.
SIMFONIA D'EMOCIONS
Manel Dueso, director i protagonista del muntatge i familiaritzat amb l'autor des que va estrenar La presa, dota els personatges d'un perfil intensament humà i els modela fins a compondre una simfonia de sentiments i emocions que ho envolta tot.
La vigília de Nadal, el sexagenari John (Manel Dueso), encarregat d'una funerària, parla amb el seu ajudant, Mark (Bernat Quintana), un noi d'uns 20 anys. Representen dues generacions distants però que tenen en comú una realitat tocada per l'alcoholisme, el desamor i els devastadors efectes de la soledat.
L'aparició de Mary (Àurea Márquez) obliga John a enfrontar-se a tot el que ha estat la seva vida. El complex edifici pot ensorrar-se en un instant. Les perspectives de redempció dels personatges no són gaire grans, però ells s'aferren a qualsevol utòpica esperança. Dueso fa una creació del seu paper, amb tocs d'humor sarcàstic, ben secundat per Quintana i Márquez.