publicat per
LLUÍS-XAVIER FLORES ABAT
15 desembre 2012
La "dansa de
pastorets" de la partida del Verdegàs és una de les manifestacions
coreograficomusicals més antigues del terme municipal d'Alacant, juntament amb
les danses processionals de "bastonets" i "nanos" del
Corpus Christi i el ball de "les danses" de la capital (hui,
desvirtuat), que formen part del desconegut i oblidat patrimoni etnològic
local. En el País Valencià parlar de pastorets és fer-ho d'un cant nadalenc
(també anomenat arguilando o nadala -cast. "villancico") però també,
en el cas dels camps d'Alacant i d'Elx, d'una dansa que s'acompanya d'este cant
litúrgic i que era interpretada per uns dansants abillats de pastors al voltant
de la missa de la nit de Nadal i/o en la representació de betlems vivents i
parlats que rememoraven el naixement de Jesucrist. Danses betlemeres similars
són "els pastorets" de Mutxamel i "els llenyaters" de
Vilamarxant (Camp de Túria), o les que existien a Canals (la Costera) i
Alcàsser (Horta de València).
La "dansa de pastorets" del Verdegàs (com la que
existia també al Moralet) s'efectuava en la porta de l'ermita de la Santíssima
Trinitat durant la celebració de la Missa del Gall (o potser la vespra de
Reis), i formava part d'una antiga obra teatral en què participaven diversos
personatges com un àngel, el diable, Jesús, Maria i Josep, els tres Reis Mags i
els pastorets, qui interpretaven una dansa de vetes a ritme de música de corda
i el cant dels pastorets. En 2004 este cant va ser enregistrat (de manera
parcial) pel "Grup Alacant" en el seu treball discogràfic Sons de
Migjorn. Música tradicional del Camp d'Alacant, que per cert la Regidoria de
Festes estudia reeditar. L'existència d'este cant-dansa a Alacant és de summa
importància ja que la seua execució era protagonitzada per membres de les
primitives agrupacions denominades sons, rondalles, arguilanderosÉ músics i
cantors vinculats a confraries i germandats religioses de les Ànimes Bendites i
la Mare de Déu del Carme que s'estenen per la Península Ibèrica a partir del
segle XVI, i que miraculosament encara perviuen en la veïna localitat de
Mutxamel (el conegut so) i en alguns pobles del Maestrat valencià.
Un altre dels rituals festius nadalencs constatat al camp
alacantí, i relacionat amb l'antiquíssima festa dels innocents (28 de
desembre), són els personatges anomenats folls, innocents o pastorets, hòmens
disfressats amb robes femenines que acompanyaven els sonadors animant amb
petites farses les ballades que proliferaven en temps de Nadal, i en què, a
ritme de jota, malaguenya, etcètera, es feien subhastes amb la intenció
d'arreplegar diners per a les seues confraries. Estos personatges podien
interpretar danses rituals, com ara hem documentat a les partides alacantines i
elxanes del Rebolledo, Santa Anna i Vallverde (amb "el ball de
l'aret"), Moixent ("el ball dels reixos"), Manises ("la
dansa dels arquets"), etcètera, i en alguns pobles murcians i andalusos,
que encara les mantenen.
La investigació feta fa 15 anys pel "Grup Alacant"
ens permet enguany que la nostra entitat, després d'un minuciós treball de restauració
de música, mudances i indumentària, i més de 80 anys d'oblit, presente esta
dansa en l'acte d'inauguració del Betlem municipal d'Alacant, i en acabant, al
Verdegàs, en el marc d'una missa nocturna extraordinària organitzada per
l'A.VV. La Pau. Un bellísim patrimoni etnomusical alacantí, intangible i
fràgil, que formava part del nostre calendari festiu, i que si fóra valorat i
protegit per les nostres institucions (tal com fan altres localitats veïnes)
refermaria la identitat d'una ciutat, Alacant, tan sotmesa a tradicions
postisses i falses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada