17 octubre 2006
El jove autor té un estil aparentment natural i amb un ganxo indescriptible
T.B.
Un dia es va trobar a les escombraries el currículum dels aspirants a una feina. Si això, en el cap d'un escriptor, pot ser l'inici d'una novel·la, en el de Jordi Galceran ha resultat un dels èxits més espectaculars del panorama teatral dels últims temps: quatre temporades en cartell fent el ple a Barcelona, una pel·lícula i la representació en teatres d'arreu del món, amb èxit.
La clau del perquè un argument tan natural s'ha convertit en fenomen escènic la té el seu autor, un filòleg que tot el que toca amb la seva ploma desprèn espurnes brillants. Ho demostren èxits com Paraules encadenades, que també va anar al cinema, Dakota, Surf #/IIGaudí. Sergi Belbel creu que la clau és que no hi ha interferències amb el director, perquè sap disposar-ho tot d'una manera científica. A Carnaval, dóna la consigna que mai s'ha d'ensenyar el nen. "Surt als ulls dels actors. El públic li pot posar la cara que vulgui, hem de treballar en un context suportable", opina Galceran.
El mètode Galceran és, doncs, el resultat d'un cúmul d'ingredients: trobar el punt entre l'hiperrealisme i la versemblança, i deixar que el públic pensi, sense trucs. No és poca cosa
T.B.
Un dia es va trobar a les escombraries el currículum dels aspirants a una feina. Si això, en el cap d'un escriptor, pot ser l'inici d'una novel·la, en el de Jordi Galceran ha resultat un dels èxits més espectaculars del panorama teatral dels últims temps: quatre temporades en cartell fent el ple a Barcelona, una pel·lícula i la representació en teatres d'arreu del món, amb èxit.
La clau del perquè un argument tan natural s'ha convertit en fenomen escènic la té el seu autor, un filòleg que tot el que toca amb la seva ploma desprèn espurnes brillants. Ho demostren èxits com Paraules encadenades, que també va anar al cinema, Dakota, Surf #/IIGaudí. Sergi Belbel creu que la clau és que no hi ha interferències amb el director, perquè sap disposar-ho tot d'una manera científica. A Carnaval, dóna la consigna que mai s'ha d'ensenyar el nen. "Surt als ulls dels actors. El públic li pot posar la cara que vulgui, hem de treballar en un context suportable", opina Galceran.
El mètode Galceran és, doncs, el resultat d'un cúmul d'ingredients: trobar el punt entre l'hiperrealisme i la versemblança, i deixar que el públic pensi, sense trucs. No és poca cosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada