28 de setembre del 2007
• El TNC es posa dret per ovacionar la companyia de James Thiérrée en el seu debut a Espanya
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Dimecres a la nit, després de la funció, el mateix comentari circulava de boca en boca al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya: "¡És increïble com s'assembla a Chaplin!". A James Thiérrée no li fa cap gràcia que li esmentin cada dos per tres l'avi, però després del seu debut espanyol amb La veillée des Abysses (La vigília dels abismes) haurà de sentir-ho moltes vegades més (actua només fins diumenge). Fins i tot sense barret, ni bigoti, ni bastó, la seva presència a l'escenari recorda sense voler la del còmic més influent del segle XX. També els lliga una visió paròdica de l'ésser humà, de les seves rutines i les seves pors.El pes d'aquesta obra de teatre visual recau en el joc corporal dels cinc artistes que des de fa 10 anys formen la Compagnie du Hanneton que dirigeix Thiérrée. Ell mateix (acròbata, músic, actor de cine...), Uma Ysamat (soprano de Barcelona), Niklas Elk (mim, dansa), Raphaëlle Boitel (contorsionisme) i Hiago Martins exploten totes les disciplines artístiques a mà per construir un conte surrealista sobre cinc personatges que sobreviuen a un naufragi.Per aquest somni de la Compagnie du Hanneton pul.lulen éssers mítics, animals semihumans, homes sense extremitats, bojos... És un conte surrealista a mig camí entre el malson i el gag, acompanyat per una escenografia plena de trastos (com un sofà que s'empassa els seus ocupants) que segurament s'assembla a la rebotiga de Le Cirque Invisible, en què Thiérrée va actuar amb els seus pares des dels 4 anys.Un dels elements centrals de l'escenografia és una reixa amb dos guardians. Un personatge intenta travessar-la, sense sort. Un altre inventa un ridícul codi de gestos que aconsegueix, contra pronòstic, que els guàrdies li obrin les portes. El primer intenta copiar el codi, sense sort. I, mentrestant, un tercer es cola davant els seus nassos. ¿Quants cops al dia ens enfrontem a aquestes portes aparentment infranquejables?
Dimecres a la nit, després de la funció, el mateix comentari circulava de boca en boca al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya: "¡És increïble com s'assembla a Chaplin!". A James Thiérrée no li fa cap gràcia que li esmentin cada dos per tres l'avi, però després del seu debut espanyol amb La veillée des Abysses (La vigília dels abismes) haurà de sentir-ho moltes vegades més (actua només fins diumenge). Fins i tot sense barret, ni bigoti, ni bastó, la seva presència a l'escenari recorda sense voler la del còmic més influent del segle XX. També els lliga una visió paròdica de l'ésser humà, de les seves rutines i les seves pors.El pes d'aquesta obra de teatre visual recau en el joc corporal dels cinc artistes que des de fa 10 anys formen la Compagnie du Hanneton que dirigeix Thiérrée. Ell mateix (acròbata, músic, actor de cine...), Uma Ysamat (soprano de Barcelona), Niklas Elk (mim, dansa), Raphaëlle Boitel (contorsionisme) i Hiago Martins exploten totes les disciplines artístiques a mà per construir un conte surrealista sobre cinc personatges que sobreviuen a un naufragi.Per aquest somni de la Compagnie du Hanneton pul.lulen éssers mítics, animals semihumans, homes sense extremitats, bojos... És un conte surrealista a mig camí entre el malson i el gag, acompanyat per una escenografia plena de trastos (com un sofà que s'empassa els seus ocupants) que segurament s'assembla a la rebotiga de Le Cirque Invisible, en què Thiérrée va actuar amb els seus pares des dels 4 anys.Un dels elements centrals de l'escenografia és una reixa amb dos guardians. Un personatge intenta travessar-la, sense sort. Un altre inventa un ridícul codi de gestos que aconsegueix, contra pronòstic, que els guàrdies li obrin les portes. El primer intenta copiar el codi, sense sort. I, mentrestant, un tercer es cola davant els seus nassos. ¿Quants cops al dia ens enfrontem a aquestes portes aparentment infranquejables?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada