Marc Ayala i Vallvey, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls, és Fredolic a ‘Els Pastorets Principals de Valls’ des de fa tres anys. Ayala anuncia que seran els seus últims moments com a Fredolic, si bé continuarà vinculat al GTP
Des de quan esteu vinculat al GTP?
Vaig començar a participar dels projectes del Grup del Teatre Principal ara farà uns 15 anys, cap al 2002-2003. Amb el Ricard Farré fèiem teatre a l’escola i juntament amb alguns altres companys de classe vam decidir apuntar-nos a fer teatre al Principal. Des de llavors hi he estat vinculat de diverses maneres: actuant, dirigint, com a tècnic i en alguns moments també a la junta de l’entitat.
I des de quan amb els Pastorets?
Doncs des d’aquell mateix any. Com passa amb quasi tots els membres del grup, el primer projecte en què vaig participar és Els Pastorets Principals de Valls, que és el més gran que realitza l’entitat durant l’any i en què també tenen cabuda més participants.
Enguany, quin personatge heu representat?
Aquest any hem repetit a la parella de pastors amb en Xavi Albino, ell com a Garrafó i jo com a Fredolic. És el tercer any que compartim escenari al capdavant d’Els Pastorets. Com que ja fa uns quants anys que fem de pastors ens entenem bé a escena i ens ho passem encara millor. Estic encantat de compartir-ho amb ell i amb la resta de companys.
‘Els Pastorets’ d’enguany han tornat a tenir èxit
Sembla que sí. Hem tornat a exhaurir les sis funcions habituals i fins i tot hem hagut de programar una sessió extra per donar cabuda a la gent que s’havia quedat sense entrades. Fa dos anys ja va passar una cosa similar i la veritat és que estem molt contents. És un bon símptoma i crec que és fruit de picar pedra durant molts anys, d’oferir un espectacle de qualitat i també dels esforços comunicatius que hem fet les darreres temporades.
Per què són singulars aquests Pastorets?
Jo crec que Els Pastorets de Valls són molt especials sobretot per la seva música en directe, que per mi és el tret identitari més destacat de la nostra versió. Els nens i nenes de Valls que ens vénen a veure se saben totes les cançons de memòria i aquests últims anys encara més, des que vam editar el CD de les músiques de l’espectacle. Això, sumat a l’humor d’actualitat i algunes referències locals que mai falten, fa que la gent sigui tan fidel a aquesta tradició, que per cert compta amb una llarga història, amb moments dignes de destacar com els temps de La flor de Nadal.
Enguany han estat els teus darrers Pastorets?
Són els últims com a Fredolic. Ja fa tres anys que faig de pastor i crec que ha arribat el moment de donar pas al relleu. Al Grup del Teatre Principal tenim la sort de comptar amb un bon planter de joves que pugen amb tantes ganes com nosaltres fa uns anys, i crec que ara toca deixar-los pas i descansar una mica. Fer de pastor és molt sacrificat i compromès, però estic content i orgullós d’haver-ho pogut fer aquests darrers anys. Als Pastorets hi seguiré participant sempre d’una manera o una altra. No sabria viure el Nadal d’una altra manera. Fer Els Pastorets de Valls és un orgull i una manera molt especial de viure el Nadal.
Continuareu vinculats al GTP?
Sí, segur que sí. Per sort l’entitat té molts projectes durant l’any i seguirem fent teatre i projectes plegats.
Malgrat que sou regidor de Cultura, a nivell professional, que teniu previst en el món del teatre?
Doncs la veritat és que aquests darrers anys m’he centrat molt en la feina al capdavant de la Regidoria de Cultura, que per a mi era una novetat. És una tasca gratificant però de molta responsabilitat i a la qual dedico la major part del meu temps. De tota manera, aquest nou any que tot just comença tinc alguns projectes en ment que m’agradaria fer realitat, alguns dels quals també en el camp del teatre.