dijous, 26 de gener de 2017

Uns Pastorets «entre cametes»

Uns Pastorets «entre cametes»

 Us oferim una visió diferent dels Pastorets del Social que es fan al Principal

 FOTOS: Els Pastorets del Social, com mai no els havies vist

 | 19/01/2017 a les 08:25h
La Marta (Sílvia Comellas) maquilla en Jeremies (Ferran Dinarés). | Eloi Falguera
Els Pastorets, de Josep M. Folch i Torres
Pel Social Teatre
Diumenge, 8 de gener de 2017
Teatre Principal


El passat 8 de gener vam assistir a la darrera representació dels Pastorets del Social, al Teatre Principal. Però els vam veure i viure d'una manera especial: no des del pati de butaques, sinó des de cametes.

Ens cridava l'atenció descobrir com s'organitzen amb una obra que mou, entre actors i tècnics, més de 70 persones i on es realitzen més de deu canvis escènics. Un trànsit frenètic que el públic no veu ni s'imagina.

Més de dues hores abans

Els Pastorets comencen a les dos quarts de set de la tarda, però des d'abans de les cinc, una munió de tècnics, actors o maquilladores ja es passegen per l'escenari i els camerinos del Teatre Principal, vetllant perquè tot estigui a punt. En Joan Salvador, el director, és un dels més matiners. 

Tècnics d'escenari, so i llums

A les cinc en punt trobem, per exemple, en Carles Massallé revisant la llar de foc que surt a la primera escena, "La masia". Cal assegurar-se que hi hagi prou "caliu" i la llenya no s'apagui...


En Carles Massallé prepara el foc de la masia, per a la primera escena. Foto: Eloi Falguera

També en Joan Leon, l'Oriol Viñas i en Josep Colom, des de la cabina de so i llums, repassen que tots els focus funcionin i la música s'escolti. S'han d'evitar imprevistos amb prou temps d'antelació.

De fet, com ens comenta en Miquel Gabarró, un dels altres tècnics d'escenari, hi ha coses que es revisen ja des del dia anterior, com ara la màquina de neu, la gran novetat d'aquest any, que s'usa en escenes com el "Bosc nevat". Cal deixar-la ben recarregada.

Tot i això, en Miquel admet que durant l'obra sempre s'ha de fer front als imprevistos: una teula d'una casa que cau i s'ha de grapar a corre-cuita, una palmera que no es recull en un canvi escènic i apareix per error a l'escena següent... Cal estar preparat per a tot.

Maquillatge

Als camerinos l'activitat també comença ben d'hora, sobretot per a alguns personatges. Així, la maquilladora Júlia Reig necessita ben bé una hora i dos quarts per aconseguir la peculiar imatge de dolentot d'en Satanàs (Marc Vallejo).


La Júlia Reig maquilla el Satanàs (Marc Vallejo). Foto: Eloi Falguera

D'altres, més afortunats, amb escassos deu minuts en tenen prou. És el cas d'en Jeremies (Ferran Dinarès) i la Marta (Sílvia Comellas). Ho tenen tan per la mà que opten per maquillar-se l'un a l'altre... com a bon matrimoni.

Llucifer (Sunsi Borgunyó) és un cas entremig. A les mans de la Roser Preixens, la seva transformació no triga tant com la del cap de l'infern ni tant poc com la d'un pastor.

On es guarda l'escenografia durant l'obra?

Tot té el seu lloc estratègic. L'olla de l'infern o les forques les trobem arrenglerades al vestíbul. Les cases, encaixades com si fossin peces del Tetris, estan entre cametes, al mateix escenari. I els plats del "Bosc nevat", per posar un altre exemple, esperen el seu torn en unes escales.

El discurs del director, abans d'alçar el teló

Abans de començar, actors, actrius i tècnics s'apleguen al voltant del director. És l'últim dia de representació, la cinquena d'aquestes festes. En Joan Salvador recorda a tothom que l'endemà és dia d'escola, per si algú no hi comptava! Malgrat això, el Pastorets del Social estiren el Nadal fins avui, fins que baixi el teló. "Passem-ho igual de bé", diu, i llavors tota la companyia fa una pinya. "Ha anat molt bé, aquest any" els confessa. Abans de sortir els recorda de "no descontrolar els volums". Ara sí, tot és a punt per començar. Tothom a lloc!


Joan Salvador, director de l'obra, motiva el grup abans de començar la funció. Foto: Albert Prieto

I el teló s'alça...

Comença l'espectacle i al darrere de l'escenari el temps s'ha congelat. Encara hi ha actors a qui es retoca el maquillatge o el vestuari als camerinos. Un cop llestos, aquests actors i actrius omplen els laterals de l'escenari i es miren Els Pastorets com si fos la primera vegada. És la màgia d'aquesta obra que porta cent anys representant-se i no cansa ningú. Encara que tots ells se sàpiguen els diàlegs de memòria, continuen parant atenció immòbils entre cametes i en un silenci sepulcral... 

El silenci

Bé, aquest "silenci sepulcral" de vegades és difícil de mantenir, sobretot en els moments previs a les escenes on surt més gent (el Poble o l'estol de dimonis). Bromes, comentaris, alguna expressió de nervis, el mateix overbooking... obliguen als més assenyats (entre aquests hi trobem en Jeremies i la Marta) a fer el clàssic "Shhht!" per calmar els ànims. L'autocontrol, però, sempre s'imposa.

El monitor del vestíbul

Realitzar els canvis escènics o simplement moure's, amb tots els actors entre cametes, seria gairebé impossible i un vertader caos. Recordem que entre actors i tècnics són ben bé una setantena. Llavors, doncs, on s'esperen?

En un vestíbul que hi ha al costat de l'escenari. Allí, a través d'un monitor, van seguint en directe l'obra. Només trepitgen la fusta de l'escenari els instants previs a sortir a escena.

En aquest vestíbul l'ambient és més relaxat. Els actors conversen, berenen o simplement seuen a les cadires que hi ha al davant del monitor. Aquí podem trobar imatges d'allò més divertides, com ara un pastor xerrant amistosament amb un pecat capital.

Com es veu l'obra entre cametes

Us heu preguntat mai com es veuen Els Pastorets des de dins de l'escenari? Aquí teniu tres imatges d'escenes diferents. La primera és de "L'esmorzar d'en Jeremies". Si us hi fixeu bé, al fons veureu també entre cametes el director, Joan Salvador. Des d'aquí segueix atentament tot el que passa durant l'obra i ajuda en els canvis escenogràfics.


Rovelló (Xavi Gabarró) i Lluquet (Oriol Salvador), amb el director al fons, entre cametes. Foto: Eloi Falguera

La segona és de l'escena "Tot recordant casa nostra" (on surt tot el Poble i l'Esbart Egarenc del Social). Com veureu, no tan sols en Joan Salvador segueix l'espectacle amb atenció. Aquí hi podem veure un dimoni!


Els actors que no intervenen segueixen amb atenció el que passa a l'escenari. Foto: Eloi Falguera

La tercera és de "l'infern". És el moment providencial on, després d'esclatar les olles, apareix l'àngel salvador. I mai més ben dit, perquè aquest diumenge el representava l'Arnau Salvador.


Sant Miquel (Arnau Salvador) irrompent a escena. Foto: Eloi Falguera

Entre cametes tot es viu amb una tensió i nerviosisme que, òbviament, el públic no arriba a copsar.      

Tothom hi col·labora

La distribució de tasques és fonamental en una obra com aquesta, amb tants canvis escènics i utillatge.

Tothom té assignades funcions. A més de l'equip tècnic d'escenari que, òbviament, s'encarrega del més feixuc (entrar i treure les cases, les palmeres, les columnes, la llar de foc...), molts actors també tenen les seves responsabilitats.

Així, podem veure el mateix Satanàs posar i treure el seu tron a "l'infern" o fer sonar els esquellots de la Blanqueta a l'escena de "Lluquet salva en Getsè".

La tropa de Pecats capitals i Fúries de l'infern són els encarregats d'estendre a l'escenari l'enorme mantell blanc del "Bosc nevat". La Marta i el Jeremies s'encarreguen dels plats, culleres i olla d'aquesta mateixa escena.

En conjunt tots els pastors, com ara Jepó, Joanoi, Anam o Getsè (Xavier Valldeperas, Robert Rué, Isidre Font i Joan Roca) donen un cop de mà als tècnics a l'hora d'arrossegar amunt i avall les pesades cabanes i cases.

Entre cametes, doncs, l'activitat i el trànsit són intensos.

L'olla de l'infern

En Bernat Barrera i en Jordi Benet són els responsables de l'olla del l'infern, un dels elements cabdals dels Pastorets. Ells hi treuen ferro, dient que l'olla només és una peça més o que, en veritat, qui té més compromís és l'actor que fa d'arcàngel. Ell és qui ha d'activar el mecanisme perquè l'olla s'esberli des de dins. Però algú s'imagina que un dia falli?


Llucifer (Sunsi Borgunyó), a l'infern, amb l'olla al seu costat. Foto: Eloi Falguera

Ens expliquen que els tècnics ho tenen tot marcat a l'escenari i molt ben assajat i que, precisament l'infern, no és el canvi més difícil. "El carrer de Betlem és més complicat, s'ha de fer més ràpid", afirmen.

Se'ls veu molt segurs, tot i que finalment admeten que no hi ha mai dues representacions iguals i sempre s'ha de fer front als imprevistos, com ara la maleïda palmera que algú deixa a escena quan calia treure-la.

Els imprevistos

És inevitable que, amb tants d'actors i moviments, no hi hagi alguns imprevistos. Però, com ens han comentat els tècnics abans, es resolen tots de la millor manera possible.
Aquest diumenge hem vist des de branques d'un arbre que es trenquen, fins a la Verge Maria (Glòria Salvador) que havia perdut una agulla o la insòlita imatge d'en Rovelló (Xavi Gabarró), sortint un moment d'escena a "Tot recordant casa nostra", per demanar aigua, i que sigui la Llucifer (Sunsi Borgunyó) qui l'assisteixi amb una ampolla. A tots aquests imprevistos s'hi ha afegit, com sempre, la famosa palmera en l'escena que no toca. El públic, és clar, no s'ha adonat de res.

L'escena final

"El Portal", l'escena final on s'adora el Nen Jesús: en aquest cas l'Arnau Mateu. Però l'Arnau, instants abans de sortir, arrenca a plorar. Quin drama! Plora desconsolat, pobret. Llàstima, què hi farem.

Qui podria mantenir en silenci un nen Jesús que ha nascut per tercer dia consecutiu? Evidentment, la seva mare. Però la màgia dels Pastorets torna a aparèixer i Maria (Glòria Salvador) demostra les seves dots maternals en plena escena. L'Arnau es calma i s'aconsegueix un quadre preciós de l'Adoració.

Baixa el teló, però la feina no s'acaba

El públic aplaudeix, tothom saluda i els nervis s'acaben. Una representació més al sac! Però que baixi el teló no vol dir que els actors i tècnics marxin cap a casa.

En Lluquet (Oriol Salvador) i en Rovelló (Xavi Gabarró) corren cap a l'entrada del Principal, on els més petits els esperen per fer-se selfies. Als dimonis, en canvi, els queda força estona abans no es treguin tot el maquillatge.


Després d'acabar les funcions, toca recollir el material i guardar-lo fins l'any vinent. Foto: Albert Prieto

A més, avui és l'última representació i, per tant, toca desmuntatge. Això vol dir que cal arreplegar-ho tot i carregar-ho al camió per dur-ho al Social: cases, forques, arbres, bastons, el Portal, la llar de foc... i la famosa palmera. Per tant, tot i que ja són més de les nou, la nit es preveu llarga.

I quan tot està carregat i tots els llums del teatre apagats, és l'hora de dir: fins l'any que ve!

REPARTIMENT

Lluquet: Oriol Salvador; Rovelló: Xavi Gabarró; Avi: Rossend Preixens; Jeremies: Ferran Dinarés; Marta: Sílvia Comellas; Jepó: Xavier Valldeperas; Joanoi: Robert Rué; Anam: Isidre Font; Getsè: Joan Roca; Isabeló: Berta Ballarà; Maria: Glòria Salvador; Sant Josep: Pep Vall; Simeó: Vicenç Viñas; Sant Miquel: Joana Barrera i Arnau Salvador; Sant Gabriel: Arnau Catalán.

Satanàs: Marc Vallejo; Llucifer: Sunsi Borgunyó; Supèrbia: Carla Silvestre; Ira: Bru Figueras; Golosia: Ariadna Cornella; Enveja: Mireia Gabarró; Luxúria: Gemma Ferrer; Peresa: Marta Turu; Avarícia: Júlia Roca; Altres Fúries: Marc Armengol, Marina Ballarà, Gemma Cirera, Maria Dolors Font, Mariona Salvador, Jan Vall, Oriol Vall.

Pastors/Poble: Xavier Alagorda, Martina Cornella, Margarida Fabregat, Dolors Figuerola, Montse Flores, Paula Fortuny, Martina Gómez, Josep Hidalgo, Montse Miras, Regina Miras, Josep Lluís Pujol, Margarida Salvador, Gemma Vall.

Pastors Infantils: Oriol Catalán, Eric Fernández, Roc Fortuny, Queralt Geis, Vinyet Geis, Roc Gómez, Mònica Jufresa, Judith Olaria, Xavi Olaria, Alba Reverte, Anna Reverte, Núria Yubero; Pastoreta: Anna Garrigó, Bet Garrigó; Nen Jesús: Júlia Aguilar i Arnau Mateu.

Dansa Popular: Esbart Egarenc del Social

Cants Corals: Massa Coral de Terrassa

Disseny llums: Cesc Puig; Llums: Joan Leon i Oriol Viñas; So: Josep Colom; Disseny i creació de decorats: Josep Anglada i Francesc Salvador; Manteniment de Decorats: Miquel Gabarró, Miguel García i Vicenç Viñas; Equip d'Escenografia: Bernat Barrera, Jordi Benet, Sergio Fernández, Miquel Gabarró, Carles Massallé, Dàlia Soriguera i Vicenç Viñas.

Equip de maquillatge: Roser Preixens i Júlia Reig; Majordomia i vestuari: Sílvia Comellas i Margarida Fabregat; Regidoria: Marta Padrós i Gemma Rius; Utilleria: Joana Campoy i Marga Salvador; Fotografia: Rosa Pastor; Agraïments: Jordi Ballarà, Dèlia Fernández, Ricard Fernández.

Direcció: Joan Salvador.

publicat per

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: