28 de setembre del 2007
Eric Davis, ahir a Barcelona.
Eric Davis, ahir a Barcelona.
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Després d'una gira asiàtica amb el Cirque du Soleil, aquest bufó de Nova York debuta aquesta nit a la Mostra d'Arts Gestuals d'Esparreguera.
--L'èxit del seu personatge, Red Bastard (el bastard vermell), es basa en la interacció verbal amb el públic. Però vostè no parla pas espanyol.
--M'han traduït el guió i l'he memoritzat, però suposo que quan improvisi el meu espanyol passarà de regular a horrible. En la funció d'aquesta nit, l'idioma serà part de la diversió.
--Aborda en clau de paròdia qüestions com la política i l'educació. ¿Hi ha algun tema tabú per a vostè?
--Si d'alguna cosa val la pena parlar- ne, també se'n pot fer paròdia. Tan sols tres setmanes després de l'11-S vam fer un espectacle en un teatre del Lower East Side i, com que ningú se sentia segur, vam convertir la sala en un búnquer. El clown permet explorar situacions límit i aconseguir una experiència emocional, íntima.
--Així que ser pallasso és útil.
--Molt. Potser perquè riure's d'alguna cosa, d'una idea o d'algú, li pren poder, i això és molt necessari.
--Vostè fa riure i també ofèn.
--El que faig és divertit, dolorós i trist, però el meu objectiu no és ofendre. Sé que no agrado a tothom. L'important és que el que faig m'agradi a mi i, a poc a poc, converteixo la gent a la meva religió.
--¿A la religió del clown?
--Existeix, de debò. En les societats natives nord-americanes, la figura del pallasso tenia un lloc jeràrquic molt alt i actuava amb absoluta llibertat. Si considerava que el cap de la tribu era un merda, podia anar i cobrir-lo, literalment, de merda.
BARCELONA
Després d'una gira asiàtica amb el Cirque du Soleil, aquest bufó de Nova York debuta aquesta nit a la Mostra d'Arts Gestuals d'Esparreguera.
--L'èxit del seu personatge, Red Bastard (el bastard vermell), es basa en la interacció verbal amb el públic. Però vostè no parla pas espanyol.
--M'han traduït el guió i l'he memoritzat, però suposo que quan improvisi el meu espanyol passarà de regular a horrible. En la funció d'aquesta nit, l'idioma serà part de la diversió.
--Aborda en clau de paròdia qüestions com la política i l'educació. ¿Hi ha algun tema tabú per a vostè?
--Si d'alguna cosa val la pena parlar- ne, també se'n pot fer paròdia. Tan sols tres setmanes després de l'11-S vam fer un espectacle en un teatre del Lower East Side i, com que ningú se sentia segur, vam convertir la sala en un búnquer. El clown permet explorar situacions límit i aconseguir una experiència emocional, íntima.
--Així que ser pallasso és útil.
--Molt. Potser perquè riure's d'alguna cosa, d'una idea o d'algú, li pren poder, i això és molt necessari.
--Vostè fa riure i també ofèn.
--El que faig és divertit, dolorós i trist, però el meu objectiu no és ofendre. Sé que no agrado a tothom. L'important és que el que faig m'agradi a mi i, a poc a poc, converteixo la gent a la meva religió.
--¿A la religió del clown?
--Existeix, de debò. En les societats natives nord-americanes, la figura del pallasso tenia un lloc jeràrquic molt alt i actuava amb absoluta llibertat. Si considerava que el cap de la tribu era un merda, podia anar i cobrir-lo, literalment, de merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada