http://martiolaya.wordpress.com
5 de gener de 2008
El diumenge dia 4, part de la família vam anar a veure “Els Pastorets”: tres netes entre catorze i nou anys, un net de vint, dues filles entre quaranta i cinquanta que sembla ahir les portàvem de la mà, un gendre i dos avis (que nomíen Núria i Martí i que mig segle enrere van alimentar-se a Sabadell de les primícies del teatre per a nois i noies) fèiem comitiva entre il·lusionada i nostàlgica. Entràvem al teatre de La Faràndula i els canvis en els costums de la gent es manifesten sobre tot entre els que n´hem viscut de diferents: ara, la funció de tarda va començar a les set (hora “golfa” a conseqüència dels valsos del matí, cal aclarir-ho); els anys cinquanta començava a les cinc i “abans de la guerra” a dos quarts de quatre a tot estirar…
Hem vist els “Pastorets” de sempre (que diríen a TV3)). Espectacle excel·lent i dinàmic. A Sabadell han estat des d´un principi els de Josep M. Folch i Torres inclosos els anys 1939/40, amb una representació en castellà sobre text de traducció col·lectiva. Però, (encara que el bloc sigui d´un manobre de totxanes de “pastorets” que sent predilecció personal, però no històrica, pels de Folch i Torres) els “pastorets” d´arreu i de sempre no pas sempre han estat els d´aqust autor, sinó també d´altres…No voldria deixar aquesta glosa mig penjada. Perquè, de mica en mica, aquí un totxo, allà un gra de sorra, he pogut recopilar moltes més coses sobre “pastorets” i teatre per a nois i noies. M´ho han editat i tot. Demà hi torno, doncs.
Heus ací una mostra, identificable en el text original, de la singular traducció:
I vosotros, fogoneros,
esta es vuestra bandera:
cuando más grande es el fuego
hay que echarle más madera!
5 de gener de 2008
El diumenge dia 4, part de la família vam anar a veure “Els Pastorets”: tres netes entre catorze i nou anys, un net de vint, dues filles entre quaranta i cinquanta que sembla ahir les portàvem de la mà, un gendre i dos avis (que nomíen Núria i Martí i que mig segle enrere van alimentar-se a Sabadell de les primícies del teatre per a nois i noies) fèiem comitiva entre il·lusionada i nostàlgica. Entràvem al teatre de La Faràndula i els canvis en els costums de la gent es manifesten sobre tot entre els que n´hem viscut de diferents: ara, la funció de tarda va començar a les set (hora “golfa” a conseqüència dels valsos del matí, cal aclarir-ho); els anys cinquanta començava a les cinc i “abans de la guerra” a dos quarts de quatre a tot estirar…
Hem vist els “Pastorets” de sempre (que diríen a TV3)). Espectacle excel·lent i dinàmic. A Sabadell han estat des d´un principi els de Josep M. Folch i Torres inclosos els anys 1939/40, amb una representació en castellà sobre text de traducció col·lectiva. Però, (encara que el bloc sigui d´un manobre de totxanes de “pastorets” que sent predilecció personal, però no històrica, pels de Folch i Torres) els “pastorets” d´arreu i de sempre no pas sempre han estat els d´aqust autor, sinó també d´altres…No voldria deixar aquesta glosa mig penjada. Perquè, de mica en mica, aquí un totxo, allà un gra de sorra, he pogut recopilar moltes més coses sobre “pastorets” i teatre per a nois i noies. M´ho han editat i tot. Demà hi torno, doncs.
Heus ací una mostra, identificable en el text original, de la singular traducció:
I vosotros, fogoneros,
esta es vuestra bandera:
cuando más grande es el fuego
hay que echarle más madera!