www.totmataro.cat
13 de gener de 2009
S’estrena a Barcelona ‘Demà coneixeràs en Klein’, última obra de Toni Cabré
Comas Soler
Fotos cedides
Quan encara és molt recent la presentació d’’Iglú’ dintre el Festival Temporada Alta, el dramaturg mataroní Toni Cabré ja ha vist estrenada una altra obra seva en el circuit professional. Es tracta de ‘Demà coneixeràs en Klein’, l’última que ha publicat, que es representa al Teatre Gaudí Barcelona (TGB) fins al 8 de febrer.
Comicitat i denúncia
Amb aquest ‘Klein’ Cabré aprofundeix en la deshumanització de les relacions laborals en el món contemporani, un eix temàtic que és present a bona part de la seva producció dramàtica i que té en ‘Iglú’ i ‘Teoria de catàstrofes’ els precedents més significats. Ara hi torna amb un argument que aborda l’assetjament moral a l’empresa i que s’endinsa amb mirada crítica tant en la perversió estructural que des de dalt el provoca, com en la manca d’escrúpols de qui, des de baix, es vol aprofitar de la situació. És la vivisecció lúcida d’un sistema que tot ho corromp i que queda ben compendiat en l’exclamació d’una de les protagonistes: “Aquí, o fots o te la foten”.
La reincidència temàtica de ‘Demà coneixeràs en Klein’, que podria semblar un símptoma de feblesa creativa, no ho és en absolut. Perquè en Toni Cabré, amb l’expertesa que li dóna la vintena de títols que porta editats, torna a demostrar el seu domini del llenguatge teatral. Resol amb consistència el desenvolupament d’una trama embullada que manté l’interès de l’acció dramàtica fins al tomb final i, igualment, sap compondre uns diàlegs plens de sagacitat, de vegades amb més d’una lectura, i en general molt picats. Res d’això no és gratuït. I s’agraeix. Així, l’obra no es queda en la inicial caracterització arquetípica dels quatre personatges principals –l’executiva, la secretària, la netejadora i la becària–, sinó que els engoleix en un joc més incisiu i de més volada. I és que, novament, Cabré s’exercita en la comicitat càustica. Un recurs que a ‘Klein’ extrapola: depassa cada facècia concreta per remarcar tant la injustícia inherent a l’organització econòmica capitalista com les mesquineses que sovintegen en les relacions humanes.
Meritòria simplicitat
El muntatge que es presenta al TGB té en l’esforç i la senzillesa les seves principals virtuts. Sota la direcció d’Ever Blanchet, presenta un cartell que defuig volgudament qualsevol ganxo televisiu d’aquells que tant s’estilen, perquè el protagonitzen quatre actrius de perfil novell. En un espai central amb una escenografia mínima, disposat sobre una lona que defineix un clos en forma de quadrilàter que vol ser l’evocació geomètrica de l’empresa com a lloc de captivitat i de lluita, Anna Sabaté, Berta Giraut, Maria Clausó i Anna Prats defensen els seus papers amb agilitat, empenta i molta resolució. I si en algun moment voregen el perill de la sobreactuació, també és cert que aconsegueixen passatges certament inspirats. Dues projeccions videogràfiques laterals serveixen com a elements d’il·lació entre escenes i uns simples canvis en el vestuari ajuden a connotar l’evolució temporal de la representació. Tot plegat, un treball meritori.
13 de gener de 2009
S’estrena a Barcelona ‘Demà coneixeràs en Klein’, última obra de Toni Cabré
Comas Soler
Fotos cedides
Quan encara és molt recent la presentació d’’Iglú’ dintre el Festival Temporada Alta, el dramaturg mataroní Toni Cabré ja ha vist estrenada una altra obra seva en el circuit professional. Es tracta de ‘Demà coneixeràs en Klein’, l’última que ha publicat, que es representa al Teatre Gaudí Barcelona (TGB) fins al 8 de febrer.
Comicitat i denúncia
Amb aquest ‘Klein’ Cabré aprofundeix en la deshumanització de les relacions laborals en el món contemporani, un eix temàtic que és present a bona part de la seva producció dramàtica i que té en ‘Iglú’ i ‘Teoria de catàstrofes’ els precedents més significats. Ara hi torna amb un argument que aborda l’assetjament moral a l’empresa i que s’endinsa amb mirada crítica tant en la perversió estructural que des de dalt el provoca, com en la manca d’escrúpols de qui, des de baix, es vol aprofitar de la situació. És la vivisecció lúcida d’un sistema que tot ho corromp i que queda ben compendiat en l’exclamació d’una de les protagonistes: “Aquí, o fots o te la foten”.
La reincidència temàtica de ‘Demà coneixeràs en Klein’, que podria semblar un símptoma de feblesa creativa, no ho és en absolut. Perquè en Toni Cabré, amb l’expertesa que li dóna la vintena de títols que porta editats, torna a demostrar el seu domini del llenguatge teatral. Resol amb consistència el desenvolupament d’una trama embullada que manté l’interès de l’acció dramàtica fins al tomb final i, igualment, sap compondre uns diàlegs plens de sagacitat, de vegades amb més d’una lectura, i en general molt picats. Res d’això no és gratuït. I s’agraeix. Així, l’obra no es queda en la inicial caracterització arquetípica dels quatre personatges principals –l’executiva, la secretària, la netejadora i la becària–, sinó que els engoleix en un joc més incisiu i de més volada. I és que, novament, Cabré s’exercita en la comicitat càustica. Un recurs que a ‘Klein’ extrapola: depassa cada facècia concreta per remarcar tant la injustícia inherent a l’organització econòmica capitalista com les mesquineses que sovintegen en les relacions humanes.
Meritòria simplicitat
El muntatge que es presenta al TGB té en l’esforç i la senzillesa les seves principals virtuts. Sota la direcció d’Ever Blanchet, presenta un cartell que defuig volgudament qualsevol ganxo televisiu d’aquells que tant s’estilen, perquè el protagonitzen quatre actrius de perfil novell. En un espai central amb una escenografia mínima, disposat sobre una lona que defineix un clos en forma de quadrilàter que vol ser l’evocació geomètrica de l’empresa com a lloc de captivitat i de lluita, Anna Sabaté, Berta Giraut, Maria Clausó i Anna Prats defensen els seus papers amb agilitat, empenta i molta resolució. I si en algun moment voregen el perill de la sobreactuació, també és cert que aconsegueixen passatges certament inspirats. Dues projeccions videogràfiques laterals serveixen com a elements d’il·lació entre escenes i uns simples canvis en el vestuari ajuden a connotar l’evolució temporal de la representació. Tot plegat, un treball meritori.