www.elperiodico.cat
21 de gener de 2008
• 'Mort d'un viatjant' qüestiona el somni americà a partir del drama d'un venedor
• El director defineix Willy Loman com un "personatge tràgic en un món modern"
Willy Loman (Jordi Boixaderas), abraçat per la seva dona (Rosa Renom), en l'obra de Miller.
Foto: ROS RIBAS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
GIRONA
Amb un equip champions, com va dir ahir Salvador Sunyer, arriba aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona Mort d'un viatjant. Les tres funcions significaran l'estrena absoluta d'una de les cites esperades de la temporada teatral, i que es podrà veure al Lliure a partir del dia 30. No queda curt el director d'El Canal, el centre d'arts escèniques de Girona/Salt. El text d'Arthur Miller, autor imprescindible de la drama- túrgia dels EUA del segle XX, compta amb direcció de Mario Gas i traducció d'Eduardo Mendoza. Jordi Boixaderas i Rosa Renom encapçalen, a més, l'ampli repartiment del drama que va consagrar Miller l'any 1949 i que no s'havia estrenat en català de manera professional.
Com "l'enfonsament de l'home occidental dins l'estructura capitalista" va descriure Mario Gas les aventures d'un venedor ambulant amb què Miller qüestionava el somni americà. Willy Loman és un vete- rà perdedor, un fracassat, que viu de les seves falses esperances i de les seves miserables comissions en un entorn familiar insostenible. "No és un heroi ni una víctima, sinó un personatge tràgic en un món modern, al- gú de carn i ossos amb molts defectes i molta capacitat de somiar en alguna cosa que la societat li impedeix realitzar", va afegir el director.
DIVENDRES, DIA D'ESTRENA
Gas no creu que aquest drama, d'unes tres hores de durada i que s'estrenarà divendres, pugui ser desubicat del seu context amb una actualització severa i, per tant, es desenvolupa en dos anys (1932 i 1949). Per a això ha disposat un espai escenogràfic complex que reculli el món interior i exterior del protagonista. "És un puzle que no és realista, però quan encaixen totes les peces sí que ho pot ser".
Un personatge com Loman requereix un actor d'envergadura, i José Sacristán el va encarnar, per exemple, fa vuit anys amb el Centro Dra- mático Nacional. "Un paper així és una escola per a un actor", va matisar Jordi Boixaderas. Va ser ell qui va apuntalar la dimensió universal del personatge al recordar unes paraules de Miller sobre l'èxit que va tenir en la seva estrena a la Xina comunista. "Llavors no hi havia capitalisme al país i el van transformar en un vigilant de les últimes caravanes que travessaven el desert poc abans de l'arribada del ferrocarril". A Loman, enfrontat al seu fill Biff (Pablo Derqui) i Happy (Oriol Vila), el recolza la seva dona Linda. "Més que mare decideix ser esposa, i no per submissió, sinó per amor", va puntualitzar Rosa Renom.
SETMANA GRAN
Mort d'un viatjant és el fruit d'una coproducció entre El Canal, el Lliure i el Teatro Español de Madrid, que dirigeix Mario Gas. I és també el muntatge que lidera una setmana gran del centre gironí, amb l'estrena de dues coproduccions més, L'home dels coixins (demà, al Lliure) i La revolució (vegeu requadro, dissabte a Salt). Quan fa un any de la seva creació, El Canal ha optat per avançar en la línia de la coproducció amb altres teatres públics i privats per adquirir visibilitat i renom, abans de poder disposar d'un espai de creació, i també seu, a la Factoria Coma Cros de Salt. "El TNC va fer al contrari: primer la casa i després va pensar com omplir-la", va recordar Sunyer.
21 de gener de 2008
• 'Mort d'un viatjant' qüestiona el somni americà a partir del drama d'un venedor
• El director defineix Willy Loman com un "personatge tràgic en un món modern"
Willy Loman (Jordi Boixaderas), abraçat per la seva dona (Rosa Renom), en l'obra de Miller.
Foto: ROS RIBAS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
GIRONA
Amb un equip champions, com va dir ahir Salvador Sunyer, arriba aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona Mort d'un viatjant. Les tres funcions significaran l'estrena absoluta d'una de les cites esperades de la temporada teatral, i que es podrà veure al Lliure a partir del dia 30. No queda curt el director d'El Canal, el centre d'arts escèniques de Girona/Salt. El text d'Arthur Miller, autor imprescindible de la drama- túrgia dels EUA del segle XX, compta amb direcció de Mario Gas i traducció d'Eduardo Mendoza. Jordi Boixaderas i Rosa Renom encapçalen, a més, l'ampli repartiment del drama que va consagrar Miller l'any 1949 i que no s'havia estrenat en català de manera professional.
Com "l'enfonsament de l'home occidental dins l'estructura capitalista" va descriure Mario Gas les aventures d'un venedor ambulant amb què Miller qüestionava el somni americà. Willy Loman és un vete- rà perdedor, un fracassat, que viu de les seves falses esperances i de les seves miserables comissions en un entorn familiar insostenible. "No és un heroi ni una víctima, sinó un personatge tràgic en un món modern, al- gú de carn i ossos amb molts defectes i molta capacitat de somiar en alguna cosa que la societat li impedeix realitzar", va afegir el director.
DIVENDRES, DIA D'ESTRENA
Gas no creu que aquest drama, d'unes tres hores de durada i que s'estrenarà divendres, pugui ser desubicat del seu context amb una actualització severa i, per tant, es desenvolupa en dos anys (1932 i 1949). Per a això ha disposat un espai escenogràfic complex que reculli el món interior i exterior del protagonista. "És un puzle que no és realista, però quan encaixen totes les peces sí que ho pot ser".
Un personatge com Loman requereix un actor d'envergadura, i José Sacristán el va encarnar, per exemple, fa vuit anys amb el Centro Dra- mático Nacional. "Un paper així és una escola per a un actor", va matisar Jordi Boixaderas. Va ser ell qui va apuntalar la dimensió universal del personatge al recordar unes paraules de Miller sobre l'èxit que va tenir en la seva estrena a la Xina comunista. "Llavors no hi havia capitalisme al país i el van transformar en un vigilant de les últimes caravanes que travessaven el desert poc abans de l'arribada del ferrocarril". A Loman, enfrontat al seu fill Biff (Pablo Derqui) i Happy (Oriol Vila), el recolza la seva dona Linda. "Més que mare decideix ser esposa, i no per submissió, sinó per amor", va puntualitzar Rosa Renom.
SETMANA GRAN
Mort d'un viatjant és el fruit d'una coproducció entre El Canal, el Lliure i el Teatro Español de Madrid, que dirigeix Mario Gas. I és també el muntatge que lidera una setmana gran del centre gironí, amb l'estrena de dues coproduccions més, L'home dels coixins (demà, al Lliure) i La revolució (vegeu requadro, dissabte a Salt). Quan fa un any de la seva creació, El Canal ha optat per avançar en la línia de la coproducció amb altres teatres públics i privats per adquirir visibilitat i renom, abans de poder disposar d'un espai de creació, i també seu, a la Factoria Coma Cros de Salt. "El TNC va fer al contrari: primer la casa i després va pensar com omplir-la", va recordar Sunyer.
