Enric Lucena contrafà 'Accident', de Lluïsa Cunillé, a la Sala Cabanyes
Coses de l'atzar, mentre dissabte passat al Canal 33 de Televisió de Catalunya emetien la molt fidel adaptació cinematogràfica de 'Barcelona, mapa d'ombres' que Ventura Pons va dirigir l'any 2007, protagonitzada entre altres per Núria Espert, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà i el nostre Jordi Bosch, a la Sala Cabanyes s'estrenava un malaurat 'Accident'. Una i altra obres són fruit de la creativitat de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), que amb prop d'una cinquantena de peces escrites és una de les autores més singulars, prolífiques i guardonades del panorama de la nova dramatúrgia catalana.
Amb 'Accident', un text enllestit el 1994 i mereixedor del Premi de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 1996, el teatre del Centre Catòlic ha dut a escena per primer cop una obra d'aquesta autora i ho ha fet sota els designis d'Enric Lucena, un conegut professional del món de la ràdio amb experiències de direcció teatral prèvies que així debuta a la Sala Cabanyes. Totes dues circumstàncies, tant el fet d'engrandir el repertori com el d'ampliar la dotació de directors de la casa, haurien de ser factors positius d'aquest muntatge. A l'igual que l'oportunitat de poder disposar d'uns intèrprets de solvència contrastada com són en Toni Grané i en Toni Luna, a més del coixí efectiu que sempre aporta l'esplèndid equip tècnic i de producció amb què compta la Sala. Però el resultat no corrobora l'èxit que seria lògic esperar-ne. Ni de lluny.
Descarrilament
Es veu que a l'Enric Lucena se li ha acudit que podia triomfar a base d'engrapar el text de la Cunillé, buscar-li un to desmesuradament graciós i convertir-lo en una comedieta insubstancial. Així que, sense mirar prim, hi ha trabucat conya barata pel broc gros. L'objectiu, segons ha assegurat ell mateix, és fer riure molt. Amb tan beneita pretensió, el que passa és que el que hauria de ser un relat de la trobada incidental de dos homes normals i de l'estranya relació que estableixen, acaba descarrilant en un terreny proper a l'oligofrènia. Perquè, empès per l'exageració, l'un el presenta ridículament estantís i mig sorrut i l'altre el fa papissot i del tot curt de gambals. Així, a còpia de frivolitat arbitrària, transforma 'Accident' en un conte de babaus. I no.
Qualitats maltractades
Tot i acceptant que el suport textual d'una peça de teatre és susceptible de lectures molt diverses i que pot ser ben lícita una opció de direcció que n'accentuï els aspectes potencialment més jocosos, no sembla que les virtualitats dramàtiques contingudes a 'Accident' es mereixin un tractament escènic tan destraler. I és que la producció literària de Lluïsa Cunillé, influïda per José Sanchis Sinisterra i els seminaris de dramatúrgia de la Sala Beckett, si per algun atribut es caracteritza és per la seva subtilitat. Acció escassa, atmosfera d'incertesa, contextos de quotidianitat, dialogació minimalista, estètica delicada i sobrietat formal conformen una teatralitat servida per una escriptura curosa dels detalls, plena d'el•lipsis, de pauses i de cadències amb sentits amagats.
Aquests són els trets distintius de l'autora. Unes qualitats presents també en la trama enigmàtica de l'obra que ens ocupa. Per això el desdeny a què la sotmet la posada en escena d'Enric Lucena, on pràcticament cap rèplica és literal i on la interpretació deambula entre talls de ritme, afegitons, embarbussaments, reiteracions forçades i incorreccions lingüístiques, fa que es pugui afirmar que la funció de la Sala Cabanyes té poc a veure amb 'Accident' de la Cunillé. Perquè és tota una altra cosa. Dolenta amb ganes.
publicat per
Comas Soler
fotos : Anna Aluart
www.totmataro.cat
12 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada