Patrice Chéreau porta al Lliure la lluita desesperada d'un home per evitar la mort
A 'La nuit juste avant les forêts' Patrice Chéreau porta al Lliure la lluita desesperada d'un home per evitar la mort.
Duel de titans al Lliure. Durant només tres nits, de dijous a dissabte, la històrica sala de Gràcia presenta 'La nuit juste avant les forêts', un text d'un dels grans autors del teatre europeu contemporani, Bernard-Marie Koltès; que arriba de la mà de Patrice Chéreau, un dels directors de teatre, cine i òpera més prestigiosos del nostre temps; i fa pujar a l'escenari un únic intèrpret, Romain Duris, un dels rostres més populars del cine francès. Tres úniques nits per a un dels monòlegs més celebrats del teatre europeu actual, la història hipnòtica i desesperançada d'un home la vida del qual penja d'un fil.
Quan Koltès va morir, l'any 1989, tenia només 41 anys. La seva sobtada i tràgica desaparició, lluny de fer oblidar el dramaturg, va crear un mite i va disparar la seva fama arreu del món. Un mite incrementat pel to de les seves obres, d'una intensitat commovedora, hereva del millor teatre anglès dels 60, el que va revolucionar el món de l'escena de la mà d'Osborne, de Pinter, de Musgrove, d'Orton… Kortés, creador d'imatges literàries d'una enorme plasticitat poètica, és alhora tendre i implacable. És la seva una mirada crua i desesperançada, però també propera i càlida.
Una mirada que va captivar Chéreau, per a qui 'La nuit juste avant les forêts' és un text que pot resultar impenetrable. Assegura que, quan l'any 1979 l'escriptor es va presentar a casa seva amb el manuscrit, el va trobar "intimidatori", més que un monòleg "una gran frase única de vint-i-cinc pàgines que no m’oferia cap porta per entrar-hi, ni una finestra, ni un espirall per mirar a dins". Però justament això és el que ha aconseguit Chéreau en l'espectacle que ara arriba al Lliure en versió francesa amb sobretítols en català: portes i finestres per entendre què volia dir Koltès, que s'amaga al darrere de la història d'un home que s'aferra a la vida.
A 'La nuit…' Koltès confronta l'audiència amb aquest home, un perfecte desconegut que, una nit qualsevol, apareix en una cantonada, com sortint del no res, i et demana que l'escoltis. Una petició, una súplica, que la majoria de la gent rebutjaria. En la societat actual, urbana i desconfiada, massificada i incomunicada en l'època de la comunicació instantània, com fiar-se'n d'algú que no coneixem i que ens aborda, així, sense avisar? El món que retrata Koltès és aquest espai dur i difícil, on la gent s'evita, on tothom vol mantenir lluny els estranys, els estrangers. Una barriada marginal, plena d'immigrants a l'atur. Plou, és fosc. Per què aturar-se? Però aquest desconegut insisteix, prega, demana. Només vol ser escoltat. Com negar-s'hi?
L'home acaba per parlar. I parla, deia el propi Koltès, com només es pot parlar amb els estranys. La intimitat és tan plàcida com intimidadora, i és per això que sovint ens resulta més senzill obrir-nos amb algú que no coneixem que no pas amb les persones que formen part del nostre entorn. Però el desconegut no només vol compartir: vol viure. Si parla és per continuar viu, perquè només parlant, només si algú l'escolta, podrà evitar que vencin els brètols que acaben de trencar-li la cara. Ensangonat, ferit de mort, parla i parla i parla per no callar, per no cedir al silenci que se l'endurà per sempre més.
Publicat
Isidre Estévez
http://www.lamalla.cat
22 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada