La Seca - Espai Brossa
Del 7 de març al 8 d’abril de 2012
La monja enterrada en vida, de Nao Albet i Marcel Borràs, neix a partir de l’obra grandguignolesca que, sota el títol La monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent, va escriure i posar en escena a finals del segle XIX el dramaturg i empresari Jaume Piquet, director del desaparegut teatre barceloní Odeon, situat al carrer Hospital.
Els dramaturgs i directors Nao Albet i Marcel Borràs recuperen avui aquesta peça i la presenten, en vers, sota la seva particular visió.
Sinopsi
"A la Barcelona del 1895, la Monja: Una 'tia' que el seu pare tanca a un convent perquè no folli amb el noi que li agrada.
Un 'tiu', no el que està liat amb la xavala del convent, sinó un altre, ha de robar unes taronges per la seva 'nòvia' que és molt capritxosa. Ella vol concretament les taronges del convent on hi ha la 'pava' tancada.
Una nit la 'jefa' del convent s’entera que la tia que hi està tancada vol fugir amb el seu enamorat. I decideix enterrar?la. En vida.
¿Però què passarà amb el noi que va a buscar aquella mateixa nit les taronges? I amb la xavala que hi està enterrada? Podrà el seu 'nòvio' alliberar?la a temps? Podran Goku i els seus amics trobar les Boles de Drac abans que Frizer?
Tot això, i pedòfils, corrupció, drogues i armes, dos enamorats, la societat patriarcal, la fe i el seu negoci."
Nao Albet i Marcel Borràs
Sobre el Grand Guignol *
El gènere teatral del Grand Guignol juga amb l’atracció humana envers la mort i la tortura, el crim i la bogeria. O en paraules de l’escriptora francesa Anaïs Nin, ‘la representació de tots els nostres malsons sobre el sadisme i la perversió’.
La mort i la tortura com a espectacle no són ni de lluny un fenomen nou. De fet, les execucions públiques de la França del segle XVIII, i la seva popularitat entre la societat de l’època, o els freakshows londinencs són exemples que il?lustren amb claredat la tendència humana de l’atractiu envers l’horror.
La creació del teatre del Grand Guignol, de mans de l’empresari teatral Oscar Méténier, no és més que el sofisticat fruit en l’evolució, feta espectacle, de l’exhibició pública de la mort i la tortura. Le Théâtre du Grand Guignol, situat al barri parisenc de Pigalle, es va dedicar, durant seixanta?cinc anys, a representar espectacles en els quals tots els horrors imaginables s’acumulaven per tal de portar l’angoixa del respectable fins a límits extrems.
A Barcelona aquesta tendència no va passar inadvertida. L’empresari Joaquim Dimas i Graells i el dramaturg Jaume Piquet van saber veure?hi un fenomen teatral en potència. Piquet escrivia i estrenava les seves obres paral?leles al Grand Guignol que ja es feia a Paris, fent servir arguments on aprofitava des d’una catàstrofe natural a qualsevol fet de la crònica negra, com és el cas de La monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent, possiblement la més famosa de les seves obres. En aquesta peça recollia una d’aquelles llegendes negres que circulaven pels cercles anticlericals i que explicaven sinistres secrets de convents on frares i monges es lliuraven a pràctiques tan terrorífiques com els enterraments en vida.
(*) Informació extreta dels articles ‘Barcelona, Grand Guignol amb accent català’, de Xavier Muniesa, ‘La terrorífica i molt sagnant història del Grand Guignol com a espectacle (i negoci)’, d’Antonio José Navarro, i ‘El Grand Guignol, Brossa, i l’Escorxador’, d’Hermann Bonnín. Tots tres articles han estat publicats al número 22 de la revista Hamlet.
Informació pràctica
Dimecres 7 de març a les 20.30h: estrena oficial
De dimecres a dissabtes a les 20.30h
Diumenges a les 19h
Preu: 18 euros
Dimecres dia de l’espectador: 10 euros
publicat per
Foto de Claudia Serrahima
29 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada