www.avui.cat
25 desembre de 2008
Juan Carlos Olivares
Hamlet
Direcció: Thomas Ostermeier.
Teatre Lliure. 19 de desembre
Amb tants cadàvers és normal que faci pudor de podrit a Dinamarca. La matriu psicòpata de Hamlet ha començat a mostrar-se en tot el seu macabre abast els últims anys. L'abstracció intel·lectual del príncep semblava justificar el pertorbador impuls del personatge, capaç de generar al seu entorn una autèntica orgia de mort. Aquest desordre psíquic és el tema central de la versió de Thomas Ostermeier. Literalment sobre el cadàver del pare de Hamlet es desenvolupa una posada en escena que redueix l'espai i el temps a una projecció mental del protagonista. El terra, un humit cementiri, les parets, la boca d'un escenari. Tot presidit per una taula de banquets que -respectant la tradició centreeuropea- serveix tant per a unes noces com per a un enterrament. És només un lloc de trobada de conflictes que una càmera de vídeo amplia per incorporar el simbolisme èpic d'Eisenstein, l'atmosfera esnob de The Factory o els malsons en blanc i negre de David Lynch.
Tots els escenaris que necessiti el Hamlet que interpreta Lars Eidinger (un actor que es buida físicament i mentalment) com un home que a partir de la mort del pare entra en una espiral de bogeria. Primer impostada, després descontrolada. Un dolor que trenca els últims dics de seny -com Chris Penn a The funeral- per convertir el protagonista en el director d'un espectacle psicòtic. Els altres són només cossos sobre els quals projecta la seva bogeria. Una perxa física que cobreix amb la disfressa adequada per construir el relat de la seva psicosi. Un espectacle que il·lumina la part més obscura de Hamlet per deixar l'espectador amb el sabor acre de la terra remoguda d'un camp de cadàvers.
25 desembre de 2008
Juan Carlos Olivares
Hamlet
Direcció: Thomas Ostermeier.
Teatre Lliure. 19 de desembre
Amb tants cadàvers és normal que faci pudor de podrit a Dinamarca. La matriu psicòpata de Hamlet ha començat a mostrar-se en tot el seu macabre abast els últims anys. L'abstracció intel·lectual del príncep semblava justificar el pertorbador impuls del personatge, capaç de generar al seu entorn una autèntica orgia de mort. Aquest desordre psíquic és el tema central de la versió de Thomas Ostermeier. Literalment sobre el cadàver del pare de Hamlet es desenvolupa una posada en escena que redueix l'espai i el temps a una projecció mental del protagonista. El terra, un humit cementiri, les parets, la boca d'un escenari. Tot presidit per una taula de banquets que -respectant la tradició centreeuropea- serveix tant per a unes noces com per a un enterrament. És només un lloc de trobada de conflictes que una càmera de vídeo amplia per incorporar el simbolisme èpic d'Eisenstein, l'atmosfera esnob de The Factory o els malsons en blanc i negre de David Lynch.
Tots els escenaris que necessiti el Hamlet que interpreta Lars Eidinger (un actor que es buida físicament i mentalment) com un home que a partir de la mort del pare entra en una espiral de bogeria. Primer impostada, després descontrolada. Un dolor que trenca els últims dics de seny -com Chris Penn a The funeral- per convertir el protagonista en el director d'un espectacle psicòtic. Els altres són només cossos sobre els quals projecta la seva bogeria. Una perxa física que cobreix amb la disfressa adequada per construir el relat de la seva psicosi. Un espectacle que il·lumina la part més obscura de Hamlet per deixar l'espectador amb el sabor acre de la terra remoguda d'un camp de cadàvers.