1 de juny de 2007
Girona
La història d'un xoc generacional és la base de la comèdia Visitando al Sr. Green, que avui (21.00 h) es podrà veure al Teatre Municipal de Girona i que suposa el debut en la direcció del fins ara actor i productor Juan Echanove, i que està interpretada pel veterà Juan José Otegui i l'actor català Pere Ponce.
L'obra, escrita pel novaiorquès Jeff Baron el 1996, explica la història de la relació entre el senyor Green, un jueu ortodox jubilat de 86 anys que viu tot sol en un apartament, i del jove executiu de l'America Express Ross Gardiner. Green rep un dia la visita de Gardiner, que el va atropellar amb el cotxe unes setmanes abans i al qual el jutge ha condemnat a visitar l'ancià cada dijous, de cinc a set de la tarda. El xoc ja està servit, entre un jueu tradicionalista, solitari i un pèl misantrop, amb unes desastroses relacions familiars, i un jueu jove no practicant, amb greus tensions personals per la seva condició d'homosexual i unes relacions familiars també difícils, especialment amb el seu pare.
L'esperança de poder construir un món millor, la superació de prejudicis i la necessitat d'escoltar l'altre sembla que són els missatges d'aquesta peça decididament optimista, de què l'humor i la ironia són components bàsics.
La història d'un xoc generacional és la base de la comèdia Visitando al Sr. Green, que avui (21.00 h) es podrà veure al Teatre Municipal de Girona i que suposa el debut en la direcció del fins ara actor i productor Juan Echanove, i que està interpretada pel veterà Juan José Otegui i l'actor català Pere Ponce.
L'obra, escrita pel novaiorquès Jeff Baron el 1996, explica la història de la relació entre el senyor Green, un jueu ortodox jubilat de 86 anys que viu tot sol en un apartament, i del jove executiu de l'America Express Ross Gardiner. Green rep un dia la visita de Gardiner, que el va atropellar amb el cotxe unes setmanes abans i al qual el jutge ha condemnat a visitar l'ancià cada dijous, de cinc a set de la tarda. El xoc ja està servit, entre un jueu tradicionalista, solitari i un pèl misantrop, amb unes desastroses relacions familiars, i un jueu jove no practicant, amb greus tensions personals per la seva condició d'homosexual i unes relacions familiars també difícils, especialment amb el seu pare.
L'esperança de poder construir un món millor, la superació de prejudicis i la necessitat d'escoltar l'altre sembla que són els missatges d'aquesta peça decididament optimista, de què l'humor i la ironia són components bàsics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada